Homedes. El gat, cara N del Pedraforca.
400m, V+. Equipament: parabolts a les Rs, algun clau.
Material: tascons, joc de friends, "amic" del 3, bagues.
Per fí la meva estimada amiga Neus i jo podem anar a escalar!!! Entre els estressos de la carrera (la meva) i la preparació per l'accés al curs de llevadora (ella), les feines (les dels 2) i tot, semblava impossible trobar un forat. Però finalment l'hem trobat, i aqui estem. Li he passat unes ressenyes, i com tot i mai haver escalat junts fins i tot la Homedes li sembla factible... doncs per a mi que no quedi: adjudicada!!!
O sigui que diumenge sortim de Vilanova amb la seva furgo i ens plantem a la carretera que du a l'Estasen. Sopem i anem a dormir.
Ens llevem d'hora i aviat ens plantem a peu de via (bé, aviat és un dir, la canal que puja al Gat ens fa suar una bona estona). Descansem una miqueta i aviat ens hi posem: toca l'ombra i la temperatura és ideal, o sigui que anirem pujant sense l'estrés de que s'acabi l'aigua.
La Neus em fa tirar a mi de primer. Com fa temps que no escala "en serio", i això de col.locar proteccions no és el seu fort (i com el 95% de la via està desequipada)...
L'únic problema que trobo és les reunions, equipades amb un sol parabolt (gran, si, però un de sol) amb xapa doble. Intentaré reforçar-les com pugui.
El primer llarg és un passeig. Cal anar amb compte al primer tram, força esposat a l'hora d'anar cap a la dreta, recordeu que el terra des d'on t'asseguren és la canal!!!!
El segon llarg, un cop passat l'empotrament de V+ (que a mi em sembla V) transcorre per la bonica fisura que ens anirà seguint per l'esquerra fins arribar al Gat. La cosa té la seva gràcia, tot i que costa protegir-se. Col.loco un tricilíndric que per poc es queda allà per la dificultat de treure'l.
La Neus es despedeix de la seva plaqueta per assegurar, doncs en un canvi de mosquetons la perd i cau rodolant cap avall: clinc!, clinc!, clinc!... Aiaiai, sort que sempre duc més ferros dels que cal... em quedo el Reverso i li deixo una placa extra que duc.
Vet aqui l'inici del 4º llarg, un A0 com una casa, doncs entre la dificultat de posar les mans, el poc espai que hi ha per a fer malabarismes (si no volem fer-li una cara nova, en cas de relliscar, a qui estigui a la reunió) i la placa en memòria d'algun pobre escalador a qui la sort no va acompanyar... o sigui que m'apunto a l'acerisme, però només per aquest tram!
La cosa pinta bé fins al 5è llarg: després de la grimpadeta de II on a la ressenya hi pinta un clau hi ha un parabolt, continuo cap amunt i em trobo un clau vell i rovellat allà on es suposa que hi ha la reunió. Tot i els metres de corda que pengen intento continuar, però m'adono que no només no hi ha res, sinó que estic en un lloc totalment improtegible. O sigui que desgrimpo uns 5 metres i m'aferro al clau rovellat (i es que hi ha gent que s'aferra a un clau roent), des d'on asseguro la Neus fins que arriba al parabolt, on li dic que es lligui i m'asseguri des d'allà. Llavors flanquejo uns 10m cap a l'esquerra i veig la veritable reunió, molt més a l'esquerra d'on indica la meva ressenya (que és la mateixa que té el guarda del refu). Aiaiai, que aquests trams de III a vegades son més dificils que un 6a... i es que no n'hi ha prou amb saber navegar, cal tenir una bona ressenya i molt bon olfacte!! (no era el meu cas)
Sortim d'aqui i ens dirigim cap a la dreta, fins arribar a la 6a reunió.
Aqui, abans del flanqueig, toca picar alguna galeta, veure aigua, i fer una mica el préssec: allò que els qui no escalen no s'imaginen que fem els escaladors (potser ens prenen per persones serioses??), o sigui, fer-nos fotos xorres, jugar amb el menjar, fer fotos sobreactuant...
I així arribem a la 7a reunió (o més aviat, "abans de la 7a reunió", doncs la ressenya ens torna a fer una mala jugada), un clau amb un filferro que no ofereix molt bona pinta. Ho reforço amb un Camalot petit i un tricilíndric.
La Neus puja alegrement...
8è llarg: flanqueig. Les cordes freguen una passada quan tracto d'arribar a la reunió, o sigui que munto una reunió d'emergència al mig del "Planell dels Diables".
Una cosa que ens molesta molt al llarg d'aquesta escalada és el rastre de burilles que anem trobant a les reunions, i ara fins i tot enmig del llarg!!! Sembla que algun imbècil molt imbècil (no se m'acut manera millor d'afalagar-lo) no només no pot prescindir del seu vici per unes hores, sinó que va deixant la merda que aquest produeix, però mai no m'havia trobat ningú que a més de les reunions, embruti la resta de la via.
En fi, que vaig recollint els filtres (en porto 7) i els guardo a la butxaca, que ja comença a fer una oloreta que déu n'hi do...
Ja som al Gat, on per fí trobem reunions de 2 parabolts!!! El 10è llarg és una passada: és un d'aquells que et produeix un d'aquells quasi-orgasmes que no saps com explicar quan algú et pregunta "-per què escales?".
Es tracta d'un diedre amb un ambient increïble, on s'ha de jugar bastant amb la fisura, fent oposició amb els peus a la paret de la dreta i col.locant algun friend a mida que pugem, tot desitjant que no s'acabi. Entren en joc l'equilibri i l'espectacularitat. Quin plaer!!
L'11è llarg també transcorre per una fisura, no tant espectacular però igualment increïble. Aquesta és molt més petita que l'anterior. Al final d'aquesta ens dirigim cap a la dreta, on trobem la reunió.
El 12è i darrer llarg fa una mica de por, no és que estigui descompost, però és d'aquells llocs on mai saps si estas posant la mà o el peu al lloc adequat, tot sembla una mica de nyigui-nyogui, i et planteges si de veritat aquesta via fa 74 anys que està oberta...
Per fi hem arribat a dalt (compte amb l'orella esquerra del Gat, perquè si la colpegem fa un sorollet que fa una mica de por...). Un cop creuem la cresta trobem un clau. Jo reforço la reunió amb un llaç a l'orella, que de ben poc serveix perquè m'obliga a utilitzar el Reverso a l'inversa i, es clar, no funciona. Finalment opto per seure enmig de la cresta (pobre cul meu) i assegurar la Neus amb un vuit passat directament pel meu arnés.
Doncs res, ràpel de 25m i ens llancem ràpidament a devorar l'inmens entrepà de truita de 2 ous que duem cadascú i que hem reservat per al final. Flipeu amb el tamany, i només per 3,5€!!! On? A cal Rosal. Es clar, que si sou dels que passa de llarg per l'autovia... hehe
El ràpel ens ha deixat en una canal que du a la tartera. Baixant observem uns isards (o son cabirols, algú ens ho pot aclarir?) pasturant tranquilament. Tant, que un d'ells es queda al mateix lloc tot i que ens estem acostant ràpidament, i no marxa tot i escoltant el soroll que els nostres ferros fan quan avancem!
Finalment ja estem tant a prop que és evident que es mourà. Aprofitem per fer algunes fotos, fins que tot de sobte ell fa uns saltironets i es reuneix amb la seva parella i una cria, que estaven una mica més a la dreta. Que bonics!!
Renunciem a fer cim, doncs comença a fer-se tard i encara hem de tornar a Barcelona (jo) i a Vilanova (la Neus). Baixem la tartera tant ràpid com podem i cap al cotxe!!
Doncs vet aqui un Gat (com el que hem escalat), vet aqui un gos, aquest conte ja s'ha fos.
Escalada realitzada per Xavi Gallach i Neus Jorba.