23.7.12

Reequipament del ràpel de La Falconera

He estat apartat uns quants mesos (i ho continuo) a causa d'una lesió al peu que em manté apartat de l'escalada, i també per la manca de temps que ha precedit l'entrega i presentació de la meva tesina (que, per a qui li interessi, tracta dels despreniments a la paret del Monestir de Montserrat), però poc a poc ja torno a ser aqui, encara que a petita velocitat...
L'última "travesura" que hem fet ha sigut un petit reequipament. 
Aquest tema, el dels reequipaments, tots sabem que és polèmic, i que podem debatre moooolt llarg, o sigui que seré breu. Mai se m'ha passat pel cap reequipar cap via d'escalada. Abans d'això prefereixo obrir una via pròpia, només que mai he trobat ni el temps ni la persona amb qui fer-ho (ja sé, això no és bona excusa). Bé, el tema és que de moment, en el reequipament de vies existents no m'hi fico. Però sí que he decidit ficar-me en aquest petit reequipament, petit, insignificant, però com que mai se sap si pot ofendre algú (mai plou a gust de tothom), millor m'explico.
De sempre m'ha fascinat aquest petit accés a la desembocadura de la Falconera, per l'aproximació a través de la via de tren, per la vira que hi ha a sota, pels túnels que podem resseguir si ens endinsem al riu, per la via d'escalada que comença aqui... i sempre he trobat bastant desagradable l'accés, o sigui, el ràpel: a base d'anclatges rovellats que cada cop que utilitzo em fan dubtar de si m'estic exposant massa al risc, i tot símplement per arribar 4 metres més avall.
Doncs aprofitant que el meu amic David em va prestar un taladro de benzina per a equipar els ràpels que vam utilitzar durant el treball de camp de la meva tesina, he pensat que podia enllestir una feina que fa molt que dubtava de si fer-la o no.
Jo sóc dels que defensa l'escalada desequipada davant de qualsevol equipament fet per adequar les vies clàssiques a l'escalada moderna, i sempre dic que si mai obro una via al meu estil, ai del que gosi equipar-la ni que sigui posant un trist buril allà on jo no l'he posat. Però aqui el fet que m'ha mogut a equipar aquest ràpel ha sigut pensar que, si bé tots som lliures de triar el nivell de risc que volem en les nostres escalades, trobaria molt trist morir o fer-se mal en un ràpel de 4 metres, és a dir, quan ni tant sols hem començat l'escalada, i quan potser no venim ni a escalar (jo mateix he utilitzat aquest ràpel per accedir a l'entrada del riu amb l'objectiu de banyar-me o de fer l'Indiana Jones pels passadíssos i galeries que hi hà). 
Vet aquí la raó que m'ha portat a equipar aquest petit ràpel. 

I ara les qüestions tècniques:

Aquest ràpel s'ha equipat amb un parabolt de 10mm amb xapa inox i amb dos químics de 10mm inox.


Originalment vam deixar un bri de corda jubilada però poc usada, o sigui que va quedar tota una instal.lació nova de trinca!!
Llàstima que algun lladre va endur-se la corda al cap de poc. Ni 3 dies va durar!!! Senyors, si deixem una corda és per susbtituïr la vella corda podrida que hi havia, per poder evitar accidents!! 


Avui he anat a fer un cop d'ull i tot estava correcte, la corda no hi era, es clar, i he hagut de posar un bri per poder fer un ràpel i per tornar a pujar després.
Espero que els que aneu passant per aqui us sentiu més tranquils despenjant-vos amb aquests anclatges que amb els que hi havia, que d'altra banda han quedat "sur place" per a que pogueu fer comparacions (i com a testimoni de la història d'aquest ràpel).
Si penseu utilitzar aquest ràpel, penseu a dur la vostra corda.

3 comentaris:

  1. Xavi Gallach!!! Soc en Dalmacio, aviem estudiat junts a l'escola d'alella agricultura! Estem organitzan un sopar dels antics alumnes i ens agradaria que estigesis amb nosaltres, el meu telf es 635672622 trukem que parlarem salutacions krak!!

    ResponElimina