7.1.12

Paulo Folie, Freissinières.

Paulo Folie, Freissinières. Ecrins.
120m, 4.

Aquest cap de setmana hem decidit sortir i dormir fora de Grenoble. Hem de buscar un bon lloc on poder escalar dos dies. A La Grave només la Pylone està format (a mitges), i la Caturgeas està carregada de neu i amb perill 4 d'allaus. Al Vallon du Diable també hi ha perill d'allaus: fa 4 dies un allau va atrapar una cordada que escalava Les Hémos a Godo, van tenir sort perquè només un es va trencar una cama després de caure 50m...
O sigui que ens dirigim a...

... que hem sentit que alguna cosa hi hà.

Les úniques cascades que es veuen formades son la Fracastorus, que ja la vam fer l'any passat i que es veu una mica justa, les cascades de dry (de grau 6 en amunt!), i aquesta simpàtica cascada situada just sobre el pàrking.
Per increïble que sembli, no hi ha una multitud de gent barallant-se per fer-la: només trobem una cordada escocesa que s'hi fica just davant nostre. I això que hem arribat una mica tard!!
Arribats a peu de cascada el noi de la cordada ja ha començat a escalar, i nosaltres xerrem una mica amb la noia (es diu Ruth), que ens explica com és això de l'escalada en gel, a Escòcia: diuen que hi ha condicions "un cap de setmana a l'any", i que no hi ha tant de gel... Em sembla que això de que escalaven en gel, però sense gaire gel, ja ho havia vist en un video.

El primer llarg ja promet, hi ha el pas clau de la via, que tot i que les ressenyes diuen que és 3+, tant la noia (que es diu Ruth) com jo creiem que és 4. Almenys en les condicions actuals. Ella a més té el mèrit de passar amb uns piolets clàssics de cascada (rectes i amb dragonera)!!

Si per a mi aquesta és la segona cascada de l'hivern, per a en Bruno és la primera, i pateix una mica en la seccio vertical, sobretot a l'hora de treure els cargols.


El segon llarg ja sembla més fàcil. La cordada escocesa intenta empalmar-lo amb el tercer llarg, i es queden a uns metres muntant una reunió al gel. Nosaltres duem una corda més curta que ells, per tant aprofitarem la reunió de spits.

En Bruno s'aniima a fer el tercer llarg de primer. No té gaire dificultat tècnica, però costa de protegir, ja que hi ha pocs llocs amb un gel prou espés com per poder posar un cargol.


I finalment, fem el quart llarg, amb gel una mica mullat, i una sortida en rampa de neu sense cap opció de protecció.

No cometeu el mateix error que nosaltres: vam veure traces i senyals de corda que es dirigien al corredor, i vam acabar fent un parell de ràpels perquè baixant per aqui et jugues una mica la pell. Resulta que hi ha una feixa que baixa cap a l'esquerra, per baixar còmodament fins a la base de la paret!!

Pugem al cotxe i marxem a l'alberg. Al llarg de la vall veiem les cascades que estan formades: tot de formes impossibles per als nostres modestos piolets. També observem les formes que la geologia ens ofereix, amb fenòmens increïbles com aquest plec tipus Kink...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada