31.12.11

Les pifiades del 2011

Doncs vet aquí que l'any 2011 no tot han sigut activitats que han acabat amb èxit... també n'hi ha unes quantes (per sort, no gaires) que han sigut avortades, o que no han pogut acabar com hauríem volgut. Aquí hi ha un resum:

Activitat: cascada Les Hémos à Godo, Vallon du Diable, Ecrins.
Data: Gener de 2011.
Motiu: caiguda de blocs de gel.

Un dia de Gener de 2011 vam anar, el Bruno i jo, a intentar fer aquesta cascada que a part de tenir un bon recorregut en gel, té una estètica bonica, al tractar-se d'un corredor íntegrament de gel. Els inconvenients son que cal matinar molt, per evitar ser els segons, doncs sinó la caiguda de blocs està assegurada. Ja vam matinar, ja, però no vam ser els primers...
Aques cop és en Bruno qui vol intentar-ho de primer, però a mig llarg no ho veu clar (li cal una mica més de rodatge) i m'hi poso jo. Quan em trobo enmig del llarg, la cordada precedent comença el segon llarg, i a partir de llavors comença la pluja de meteorits. Tants quèien, que vaig intentar baixar muntant un avalakov, però no ho vaig aconseguir de tants impactes que rebia. Solució: pujar a sac fins la reunió, muntar ràpel, i marxar amb la cua entre cames com un gos escaldat...

La resta del dia ho vem passar en un petit ressalt de gel, on vaig ensenyar al Bruno alguns truquets per millorar la seva tècnica de progressió, de col.locar cargols de gel... Jo tinc l'ocasió de provar uns mítics Charlet-Moser Pulsar Ergo que ha llogat en Bruno, ja gairebé ni m'enrecordava de com es patia: res a veure amb els piolets d'ara, allò sí que tenía mèrit!!

Hem d'admetre que passar un dia "perdut" al solet, sucant unes galetes al té, tampoc no és tant mala idea...

Activitat: Escalada a Thones, Bornes-Aravis.
Data: Març de 2011.
Motiu: humitat post-dia de pluja: roca mullada.

Aquest cop em dirigeixo amb en Florien als Aravis, a intentar una via llarga quin nom no recordo. El dia anterior havia plogut, però feia un dia ben bonic.

L'aproximació eren 2 hores, i ens ho vam prendre amb força filosofia, doncs cada dues passes relliscàvem pel sotabosc humit, però desitjàvem trobar la roca seca. A mig camí, però, vam creuar una cordada de baixada que ens deia que en calien un parell, i grossos, per enfilar-se per la roca, doncs ells no s'ho veien clar perquè fins encara xorrejava en algunes fisures. Vam continuar una mica, però a peu de tartera vam decidir fer mitja volta.
Aquell dia ens vam dedicar a fer un parell de vies d'esportiva i de gaudir del paisatge i del solet a la vall.

Activitat: Matterhorn per l'Aresta Hornli, Valais, Suïssa.
Data: Abril de 2011.
Motiu: previsió de boira i mal temps.

El primer dia que vam despertar al càmping de Zermatt, en Bruno s'entretenia fent una mica de bloc en un pedrot segurament dut per la glacera en temps inmemorials. Aquella va ser l'única activitat remotament similar a l'escalada que faríem, doncs la meteo no donava gaires esperances.

Tot i així, eren els únics 4 dies que havíem pogut reunir els dos, no teníem ni dia de coixí, i la manera com havíem planificat l'activitat valia la pena: sortint a peu de Zermatt (res de telefèrics!), fent una nit a Hornli i una altra a Solvay (per partir la pujada en 2, i per estar millor aclimatats), i intentant fer servir el mínim possible les instal.lacions fixes.
Sabent que teníem poques possibilitats, vam fer la motxilla i vam anar a Zermatt a consultar la meteo. Aquell dia boira, l'endemà, 90% de possibilitats de pluja, i al següent, més boira i més pluja.

Vam anar a la sortida del poble a comprovar-ho amb els nostres propis ulls. Aquí al darrera, ho juro, hi ha el Matterhorn. No vam poder veure ni el llom on hi ha el refugi de Hornli... pobre Bruno, se'n va tornar sense ni tant sols veure la muntanya (jo ja l'he vist en altres ocasions).

Camí de tornada se'ns va posar a a ploure.

Almenys vam tenir una mica de temps per veure la geologia de la zona, i veure el despreniment de Randa, que és de llibre.

Activitat: La volta al món. Sant Miquel del Fai.
Data: Agost de 2011.
Motiu: un passet que no sortia, manca de guindola...

Aquell dia teníem il.lusió per intentar una via d'artificial molt xula a Sant Miquel del Fai, un lloc atípic per l'escalada.

La via recorre aquesta bauma en 4 interminables llargs d'escalada artificial. No anàvem amb moltes esperances, doncs no havíem aconseguit una guindola per les reunions (que son totalment penjades del sostre).

A més, hi havia un passet que calia fer en lliure, i com ja sabíem que com a molt els nostres ronyons ens aguantaríen una reunió, doncs no vam voler arriscar el pas.
Però vaig descobrir un lloc interessant, tornaré un dia de pluja...

Activitat: Mas-Brullet al Serrat del moro. Montserrat.
Data: Agost de 2011.
Motiu: faltava aquell puntet per superar un pas (i ens temptava la cerveseta al bar!).

I ja és el segon cop que ho intento...
Aquest cop em vaig posar al primer llarg de primer. Em vaig quedar a 2/3 parts, relliscant per la fisura i sense ganes d'arriscar. L'Ivan va treure uns quants metres més tirant d'A1 amb algun dels amics del 2 i del 3 recuperats del mig del llarg, i jo vaig acabar el llarg quan ell estava cansat.

Si, l'arrivada a la primera reunió sembla fàcil quan s'ha superat el diedre, però el seu somriure és una mica forçat tenint en compte el que ens ha costat arribat aqui...

L'Ivan intenta el segon llarg i no s'ho veu. M'hi fico jo i arribo fins l'arbre. En el moment de fer el sostret que dona pas al diedre, li pregunto si val la pena continuar així, veient l'horari que duem. Arribem a la conclusió que no és el nostre dia, que fa molta calor, i que al bar la cervesa fresca ens està esperant, o sigui que baixem abans que la retirada sigui massa complicada.

Activitat: Escalada a Àger.
Data: Novembre de 2011.
Motiu: mal temps.

Ja ho sabíem que faria mal temps, però almenys ahir vam gaudir fent la Redrum, amb samarreta!! Finalment ha plogut durant la nit, i passem el dia fent un tomb per les parets de Montroig, on hi ha gent que sí que es posa a escalar a partir del migdia...


Activitat: Alpinisme (Barre des Ecrins? Gran Paradiso?) als Alps.
Data: Desembre de 2011.
Motiu: mal temps, pluja, mal temps, pluja, mal temps...

Per fí havia reunit uns dies del pont de desembre, i agafant tots els trastos em dirigeixo als Alps a fer alguna muntanyeta amb en Bruno. Ja la previsió era dolenta, però arribo a Grenoble i plou, i pinten 4 dies de pluja.

L'endemà Diumenge renunciem a fer una gran muntanya i, com que de moment no plou, pugem a La Grave per a veure com està tot. Les cascades encara no estan formades.

Anem al Col de Lautaret, on comptem fins una cinquantena d'esquiadors tornant de fer un passeig. Ens trobem dos amics d'en Bruno que baixen de fer una esquiadeta, interrompuda per un atac de taquicàrdia d'un dels 3 que van sortir del cotxe (que va arribar a 300 batecs per minut!!!), i que ha baixat de la muntanya en helicòpter. Però almenys han pogut fer lliscar les pells i ens diuen que la neu està bé, que no hi ha perill d'allau.
La vista no és per tirar coets perquè hi ha una mica de boira, però almenys no plou. Al cap d'una estona baixa una cordada d'escaladors que ens diuen que les cascades que hi ha 2400m estan formades! Avui és massa tard, tornarem demà!
L'endemà Dilluns a Grenoble plou, Dimarts també, Dimecres (ja estic a Chambéry) també, Dijous també. Ens enterem que al Col du Lautaret ha caigut 1m de neu... Almenys Dijous marxo al caroux, on puc escalar en un cap de setmana de sol (veure entrades del 9 i 10 de Desembre).

I amb això tanco les entrades del 2011.
Bones escalades a tots!!!!

1 comentari:

  1. ets un plagiador, no et podem explicar res de res... jejeje
    Bon any, millors escalades i suaus pringades!

    ResponElimina