28.12.11

Canigó (2.784m): Corredor Escarra-Muixart

Corredor Escarra-Muixart. Cara E del Canigó.
450m, 75º/M4+. Equipament: alguns pitons.
Material: pitons, friends fins el #2, cargols de gel petits, tascons petits.

Per fi després d'intentar-ho dues vegades sense èxit, començo la temporada hivernal. Aquesta vegada amb una via de categoria, un corredor en un lloc on normalment no hi ha condicions, però que quan n'hi hà...

Un ocellet ens diu que la cara E del Canigó està espectacular. Amb en Josep i la Laura teniem pensat anar a Cambra d'Ase, però canviem els plans i ens hi dirigim.

Dimarts arribem a la muntanya: la pista ja està tancada, tocarà caminar 4 hores per arribar al refugi per la pista de Mas Malets.

No fa molt de fred i podem caminar per la pista en bàmbes, però almenys ja comencem a trobar símptomes de que som a l'hivern: esperem que a dalt faci fred i la muntanya no regalimi.

Dimecres: a les 7h00 ja estem esmorzant i poc després comencem l'aproximació al circ.


La cara E es veu espectacular, amb fils de neu que recorren diversos corredors. El que hem escollit, l'Escarra-Muixart, no ens decepciona, i ens deixa veure el que serà una activitat per a recordar.


La Laura comença el primer llarg, una llengua de neu dura ben dreta, ja a piolet tracció.


Primera reunió.

La neu està ben dura, i tot i que hi ha traces de cordades anteriors, gaudim com si fóssim els primers en passar.

Inici del segon llarg, amb un petit ressalt de gel.

I final del segon llarg, també en gel.


Comprovem que la segona reunió està uns metres més endavant, situada al peu d'un diedre de mixte. En Josep i jo passem de llarg la Laura i anem a fer la segona reunió bis.

Ara és el meu torn, agafo el material i començo el llarg clau de la via, un mixte de M4+.

Amb tècnica de xemeneia es supera bastant bé, alternant progressió de piolet amb progressió en roca.


El passatge amb motxilla no és tant fàcil, però en Josep i la Laura se'n surten perfectament.


I un cop superat el mixte, ens esperen una sèrie de llargs en neu dura que ens duran prop del cim.

En algunes ocasions hem de fer una mica d'ensamble, amb llargs que arriben als 100m.


També hi ha passets de gel, però veiem que ja hem superat les majors dificultats.


I aquí el darrer llarg abans de sortir del corredor, també d'uns 100m, amb tendència a l'esquerra, i que ens du en una bretxa amb una creu on podem fer reunió. Neu dura i algun passet aïllat de gel.


Última reunió, que en Josep fa a uns metres de la bretxa.

Ja som a la bretxa, ara només queda un petit llarg de 20m fins al cim.


Cim. El Canigó, amb la plana del Rosselló rera nostre. Es pot veure que hi ha poca neu en general... la neu comença al pàrking del refugi.

Vistes al mar. Al llarg de tota la via hem gaudit veient el mar mentre fèiem una activitat alpina, poques vegades es pot fer això.

Des d'aqui veiem la cara NW del Barbet, també amb un bon nombre de linies de neu...

Baixada per la cresta de la via normal.



I arribem al refugi amb aquesta llum tant especial.


Dijous: hi ha una boira i fa un vent que no ens dona masses ganes de fer un altre corredor, agafem trastos i baixem... però baixem contents, ha valgut la pena arribar fins aqui per fer aquest bonic corredor, amb unes condicions que dificilment trobarem no només aquí, sinó en qualsevol altre lloc del Pirineu...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada