10.12.11

Arête S al Pilier du Bosc. Caroux.

Arête S. Pilier du Bosc. Caroux.
200m, V. Equipament: alguns pitons.
Material: friends, bagues.

Avui anem a escalar al Pilier du Bosc, una agulla situada en una petita vall no gaire transitada. Cal agafar el cotxe i anar fins Madalet.

Avui no sé si escalarem molt, perquè a l'arribar a l'aparcament trobem aquesta espessa boira. Comfiem que més amunt hagi desaparegut...

Fem una mica de turisme entre els camps fins trobar el camí correcte, que va a ficar-se dins la vall per creuar el ruisseau de Madalet.

Una estona després ja hem sortit de la zona e boira, i remuntem la vall seguint el rierol. Fins i tot en alguns trams passem calor...

Vistes del Pilier du Bosc amb la nostra ruta, que segueix l'esperó a l'esquerra de la canal.

Ens costa una mica de trobar el peu de via, però finalment ens en sortim. L'Albert comença el primer llarg, per una fisura que ens du a una placa. El gneiss és de molt bona qualitat, i permet progressar amb seguretat.

El segon llarg és més trencat, i per tant més fàcil de progressió i d'equipar.


La quarta reunió està situada en un gendarme, i aqui hi ha un dels passos xulos de la via.


Un cop superat el pas del gendarme, ens enfilem per una fisura que du a un sostret. Aquest es supera per la dreta amb un pas curiós en una fisura-bavaresa, els que no s'ho vegin clar tenen a la seva disposició un parabolt, però de fet no cal usar-lo perquè tota la via s'equipa molt bé.

I finalment, el darrer llarg, que tot i que es pot fer pel diedre, és totalment aconsellable fer-lo per l'esquerra de l'aresta. Llarg que sembla totalment dissenyat per gaudir.

Coucou, c'est moi!

Jo ja he arribat a la darrera reunió, ara els toca als meus companys. El Xavi primer...

...i l'Albert després.


Ja hem acabat, i ara què fem?

Doncs resseguim l'aresta fins arribar a un bloc encaixat (que es veu des de la vall) que creuem per passar a l'altre costat. Seguim una mica més i aviat arribem al caminet de baixada.

I quines vistes!!!

Baixada enmig del bosquet.

Hi ha alguns trams que estan ben acondicionats, però d'altres no tant i ens poden jugar una mala passada, oi Albert?. Mentre ens explica una de les seves batalletes fa un pas en fals i rellisca pendent avall. Per sort no s'ha fet res, però demà no podrà escalar. El Xavi també té molèsties, i l'endemà el dediquem a fer una passejada per les Gorges d'Heric

Fent un tomb per de nit trobem aparcat aquest cotxe, amb aquesta enganxina que materialitza l'occità que es parla a la regió. Curiosa la frase...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada