9.12.11

Aresta NE a la Tête de Braque, Caroux.

Aresta NE. Tête de Braque, Caroux.
200m, V. Equipament: massa equipada: químics.
Material: friends si es vol escalar sense els químics.

Sembla que la universitat volia descansar una mica i ens ha fet fora tota la setmana del pont. Sí, sí, la facultat està tancada per si tenim temptacions d'anar a estudiar... Doncs agafo la indirecta i me'n vaig tota la setmana a França.
Primera parada: Grenoble, on en Bruno m'espera per intentar anar als Ecrins a fer una mica d'alpinisme. La meteo s'encarregarà d'espatllar-ho tot!!!
-Dissabte: avió a Lió + TGV a Grenoble. La meteo pinta malament, sopar amb amics, anem a dormir tard.
-Diumenge: ens llevem a les 11h00, anem a fer un tomb per la Combe de Malaval. A Les Fréaux no hi ha res ben format (foto). Pugem al coll de Lautaret, i una cordada ens diu que les cascades estan en condicions. Son les 15h00. Tornarem demà!!!
-Dilluns: intentem anar-hi. Plou. Fem mitja volta a 15km de Grenoble.
-Dimarts: plou. M'entero que per allà dalt hi ha més de 60cm de neu. Ni sortim de casa. Agafo els trastos i marxo a Chambéry a visitar la Caro. Un altre cop serà, Bruno...
-Dimecres: plou tot el dia, faig 4 coses que havia de fer i gaudeixo de la companyia de la Caro i dels seus collocataires.
-Dijous: al matí plovisqueja, poso cap al Caroux: 2 trens regionals, 2 TGVs i 1 autobús després (complicacions chez la SNCF: un regional s'ha espatllat i he perdut el TGV, m'ho han compensat amb una correspondència extra. Això si: he viatjat en 1ª classe) i ja sóc a Mons-La Trivalle.

L'Albert i el Xavi (Domzalski) van arribar Dimecres i avui Dijous ja estan escalant, els espero al pàrking de les Gorges d'Héric.
-Divendres: avui anirem a escalar. Deixo les plàstiques, el Gore-tex, els piolets i els crampons i els cargols de gel i em calço els peus de gat.

Avui fa bó, sembla un acudit... per escalar roca no cal fer tants quilòmetres. Això sí, tinc curiositat per tastar aquest gneiss que té tant bona pinta!
Farem una via propera al pàrking.

La Tête de Braque és aquesta agulla que es veu a l'esquerra del camí, per arribar a la base agafem un camí balisat amb uns punts vermells (ex-blaus!) que empastifen la roca aqui i allà.

Reconeixerem el peu de via per un bolet que hi hà. Es clar, que potser no hi serà per sempre... doncs reconeixerem el peu de via amb una mica d'intuició.

L'Albert s'hi posa i el Xavi i jo anem de segons. Hi ha 6 llargs, que ens repartim 2 Albert + 2 Xavi + 2 jo.

Segona reunió.
3r llarg, que fa el Xavi. Un bonic passeig de blocs i enormes fisures.

Quart llarg: una placa preciosa. La roca és excel.lent, gairebé tot gneiss, però també hi ha un trosset on escalem en granit.

4º reunió. És increïble com fa bon dia, després de tanta pluja (aqui també ha plogut)... ahir diuen que hi havia algun tram de roca mutllat, per sort avui ja està seca.


5º llarg, que faig jo. Es protegeix tant bé amb aliens i friends petits, que em fa mandra utilitzar els químics.

L'Albert arribant a la 5º reunió.
Pel 6º llarg hi ha 2 alternatives: a l'esquerra molt fàcil, i dret cap amunt per un V+ de braços, assegurat d'un spit rovellat i amb un bloc apunt de caure just sobre la reunió. Com que no vull matar els meus amics, i per l'esquerra sembla molt fàcil, me'n vaig per una petita fisura que surt en diagonal amunt a l'esquerra, per arribar al cim per un mini-diedre. És una bona opció també, divertida i protegible.

Ja som al cim!


Arribem al pàrking prou d'hora, anirem a fer una mica de turisme.

Acabem la tarda visitant l'únic bar obert del poble, amb una decoració de Nadal una mica friki tenint en compte que és un bar rural...

I acabem la nit amb els nostres companys els gats. El gat bó (el ros) que va coix d'una pota, pobret, i que es fa estimar perquè és simpàtic, i el gat dolent (el blanc atigrat) que es una mica pesat i que ens vol robar el formatge quan no ens n'adonem. Convivim amb ells 3 nits, i li tirem trossets de menjar al ros (i pedres al blanc!).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada