19.11.11

Redrum al Cap del Ras. Àger.

Redrum. Cap del Ras, Àger.
275m, 6a/Ae. Equipament: parabolts.
Material: algun friend mitjà, 1 estrep.

Aquest cap de setmana toca escalar, que diversos episodis de mal temps (i pluges!) han posposat l'activitat una i una altra vegada. La meteo no dona per tirar coets aquest cop, però ens arrisquem i decidim intentar una via a les parets d'Àger, la Redrum.

L'aproximació és realment curta, doncs s'aparca sota la paret. Uns cotxes arriven a última hora, ocupats per escaladors. -Ai, que haurem de fer cua! Però finalment van a unes altres vies més a la dreta.

Tenim via lliure i iniciem el primer llarg, un V+ molt mantingut que costa de fer en fred. Uns quants A0s faran el que no poden fer els nostres avantbraços...

El segon llarg comença tibant una mica, però en seguida s'ajau per donar lloc a un diedre herbós fàcil però una mica descompost, on algun friend del #2 o fins i tot del #3 ens anirà bé. L'arribada a la reunió és una placa fina i delicada on haurem de buscar preses allà on no n'hi ha.

Inici del tercer llarg, la foto que tothom deu posar al seu blog! És més fàcil del que sembla.

El quart llarg comença per una plaqueta d'adherència on caldrà filar prim per no relliscar, seguit d'una bavaresa ben vertical, tot plegat un tram curt però intens. Després la cosa es torna més assequible, i una mica descomposta també.

Inici del 5º llarg, una placa xula que s'ajau poc després. Podem empalmar aquest llarg amb el següent, ja que travessem una feixa i les dificultats baixen fins al III/III+. Si fem això amb una corda de 60m esgotarem la corda i tocarà fer alguns metres en ensamble.

El 7º llarg és també de pur tràmit, encara que farem bé de desviar-nos a l'esquerra per col.locar un friend, que sinó l'arribada a la reunió es fa per una plaqueta fina amb uns quants metres sense res per ptotegir-se.

i per fi treiem l'estrep, per fer 3 passos ben atlètics. La ressenya diu que en lliure surt un 6b. Ni de conya!!! Estic segur que això no baixa del 7a!
La resta del llarg alterna passos en lliure ben vertical (6a) amb algun pas d'A0.

No sé jo si era un dia idoni per fer parapent, doncs no n'havíem vist cap en tot el matí, però sembla que finalment uns quants s'atreveixen a enlairar-se.

I el darrer llarg, que ens depara l'esforç final. Podem protegir-nos bé la sortida amb un pont de roca bastant fiable.

I la placa final, on caldrà ser bastant fins de peus i fer un acte de fe amb la placa que tenim: sona a buit, i a sobre la part superior és un ganivet esmolat. Millor no relliscar!!! Jo l'he encarat per l'esquerra (pujant a un boix) i després amb l'ajut d'un estrep.

I ja sortim de la via, ens quedaran només uns metres per arribar al cim.

I al cim gaudim d'unes fantàstiques vistes del Pirineu, ja una mica nevat. I també d'un vent una mica massa fresc que ens fa venir ganes de baixar correns: a partir d'ara ja toca incloure el gorro de llana a la motxilla.

I el descens per la feixa que travessa la paret...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada