29.10.11

Pilier de la Serenité. Gorges d'Ollioules. Var.

Pilier de la sérénité. Gorges d'Ollioules. Var.
200m, 6a. Equipament: parabolts.
Material: cintes.

Aquest pont de Tots Sants, vés per on, hi he ajuntat dos dies previs que no tenia classe ni treball de camp ni res de res, i m'ha sortit un "aqüeducte" de 6 dies. Us fa enveja? Bé, a mi em fa enveja les vacances que podeu fer a l'estiu, que jo sempre he de quedar-me per les rodalies de Bcn degut a la meva feina, hehe
O sigui que he agafat 4 d'aquests 6 dies i he posat rumb cap a França, on la "Liberté, Égalité, Fraternité" m'enlluernen.
El Bruno, que viu a Grenoble, baixa fins Toulon, d'on és oriund, i allà ens trobem per fer algunes escalades esperant evitar les pluges.
La primera via escollida és el Pilier de la Serenité, una via recentment oberta (de l'Octubre) per uns amics seus, i que fa poc han acabat d'equipar. No està ni ressenyada, però tampoc no sabem si és la primera repetició. Això es troba a les Gorges d'Ollioules, a l'Oest de Toulon.

L'aproximació combina tota classe de paisatges i elements: el lloc on deixem el cotxe és Évenos, un fort penjat dalt d'un volcà, o sigui un turó on només hi ha piroclasts (la típica roca volcànica vermellosa amb porus). Cal dirigir-se a l'extrem SE, i d'allà començar a baixar ja per un vessant de calcari, la roca típica de la regió, en direcció a les gorges. El camí d'aproximació passa per dins d'una cova (Grotte de Saint-Martin), on contemplem formes kàsrtiques com aquesta colada estalagmítica. Llavors anem a parar a una tartera que baixa a la dreta d'una aresta, que és la via que escalarem. Com que la part final és bastant complicada i podem accedir fàcilment a la R2, deixem allà els trastos i fem un ràpel fins la base de la via.

A mig ràpel descobreixo un eixam salvatge d'abelles. Curiosament no està en un forat com sempre he vist, sinó que les bresques estan a l'aire lliure. Això no és típic a Europa, només ho he vist a llocs de molta calor com la Índia... En qualsevol cas cal fer atenció perquè rapelem a escassos metres de l'eixam, que queda sota un petit desplom, i podem trobar-nos de morros i tenir un greu problema.

La via passa més a la dreta, i comença amb un llarg en diagonal que desploma una mica. El secret és col.locar bé els peus, tot i que també cal seleccionar bé on posem les mans, doncs les preses son petites. Al Bruno no li agraden gens les travessies i aviat cota el llarg de 6a, tot i que al final jo també li acabaré posant aquest grau.

La R1 està enmig de la paret, o sigui que el segon llarg és la lògica continuació d'estil. Jo li poso una mica menys de grau (potser V+), però li pujo l'exposició, ja que tot i estar molt equipat per evitar pèndols, hi ha bastanta feina de neteja per fer i no m'acabo de refiar de tot arreu on m'agafo.

A la segona reunió recuperem material i continuem. Aqui hi ha 2 alternatives: per la dreta (V) i per l'esquerra (entre 6b i 7a, encara està per veure). Lògicament continuem per la dreta.

I el quart llarg és un bonic i vertical esperó, llarg i mantingut, amb un pas final de 6a.

Per sort les preses son bones però justes, i arribo al pas delicat sense estar massa petat. El passet és curiós, perquè hi ha una placa lleugerament desplomada on no hi podem posar cap peu, tot queda "a les nostres mans". El secret és... bé, no explicaré el secret, sinó ja no tindrà emoció. Això sí, la reunió està molt penjada, i tot i que crec que es podria fer més còmodament 3 metres més amunt, el Bruno em diu que ho han fet expressament per donar-li ambient... Plein gaz!!!

I ja només ens queden dos llargs, on la dificultat va baixant gradualment fins arribar al final de la via. Els llargs 5 i 6 (IV, III) poden empalmar-se amb una corda de 50m, i el seté llarg (IV) ja és de tràmit, fins a l arepisa final (reunió a l'arbre, fixeu-vos quins rasclers més bonics hi ha al terra!).

Els dos coincidim en que ha valgut la pena arriscar-se a escalar aquesta via, tot i que queda una mica de feina per fer, i que per al meu gust està massa equipada (això de no dur friends a l'arnés es fa extrany...),

però la via és molt xula (increïble quart llarg!), i el lloc i les vistes també!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada