30.10.11

Pilier couché. Faron cara NW. Var.

Pilier couché. Faron, cara NW. Toulon (Var).
180m, V+. Equipament: pitons, algun spit.
Material: friends fins el #2, tascons i bagues.

Per avui hem triat una via no gaire lluny de Toulon.
Avui toca una via llarga desequipada, i no gaire lluny de casa el Bruno. El Verdon està allà, es clar, però la veritat és que ens fa una mica de mandra conduïr tant... i aqui hi ha tanta roca i tants llocs per descobrir!!

El Faron és una muntanya calcària que hi ha al costat de Toulon, tant a prop que des de la carretera que puja ja veiem aquestes vistes. Em recorda una mica la vista que hi ha a la pujada a Collserola (per Vallvidriera), però ni la ciutat és tant gran, ni la muntanya eatà tant lluny...

De fet a la cara sud hi ha un telefèric que puja des del centre de la ciutat fins al cim, un espai ideal per turistes i "domingueros", amb terrasses amb vistes, bars, tendes de records... i tot allò que ajuda a omplir el dia a un urbanita sense idees pel cap de setmana (es clar, que no tothom escala, hi ha qui va a la muntanya a fer altres coses).

L'aproximació semblava ideal: aparcar el cotxe, caminar 2 minuts fins un ràpel, i caminar per la base de la paret fins la via. No comptàvem amb que la instal.lació de ràpel no està en gaire bon estat, i que la canal per on finalment baixem (més ben dit, i vist pels ulls de 2 geomorfòlegs, la seva dinàmica de vessant) ha esborrat gairebé les traces del camí. A mida que baixem veiem que un matxet no ens hauria anat malament.
Arribem a la base de la via, i observant el primer llarg ja entenem per què es diu "Pilier couché". Esperem que aquest roc aguanti!

Hi ha dues opcions: a l'esquerra per terreny "fàcil" (tenint en compte que els primers metres on V+), o per la dreta en 6a. Està ben protegit amb un parell de pitons, però en fred i amb la roca una mica humida, lògicament trio la opció 1, dura al principi però es va suavitzant a mida que ens acostem a la reunió. Ah, però opcions per a complicar-se n'hi hà per tots els gustos, que consti!!

El Bruno intenta el segon llarg, que comença ben vertical i emocionant, però amb un seguit de passos de força que no li acaben de sortir. Finalment baixa i ho intento jo, que crec que he vist un lloc més assequible per la dreta. Bingo: la meva opció no sembla passar del V.
El segon llarg acaba en una cresta, i el tercer és símplement una grimpada de cresta fins arribar a la base de la segona part de la via.

Inici de la segona part: una fisura dreta i poc després una aresta. Hi trobem algun pitó.

El llarg resulta ser de 50m justos, doncs acabo assegurant al Bruno pujat de puntetes a un bloc que hi ha a la base de la paret.

I la sortida del 4rt llarg és divertida, amb aquest forat en forma d'embut que ens adverteix de que si badem... es clar que ens ho podem mirar com una opció divertida, doncs per aqui passa una via ferrata que travessa la paret entrant per diversos forats com aquest.
L'inconvenient és que la via segueix la via que escalem, i està equipada amb cordes, cal vigilar de no enredar-se.

Com que sembla que tinc prou corda decideixo empalmar els 2 últims llargs, i em quedo a escassos 5 metres de la reunió. Li dic al Bruno que s'avanci una mica i munto una reunió al peu d'un gran bloc, aprofitant un espit i protegint-la amb un camalot del #1. Al darrer llarg la via ferrata se'n va cap a la dreta, i apareix a l'alçada de la reunió.

Això s'acaba, i l'única cosa que ens queda per fer és remuntar el pendent fins a l'antena, creuar un mirador on hi ha uns quants turistes fent fotos, i caminar 2 minuts fins al cotxe. Llavors ens dirigim ràpidament al bar-mirador, on mengem una mica i fem la cervesa.

Ha sigut una escalada simpàtica, i encara ens sobra temps per veure el mar, ja que els pares del Bruno viuen en una petita península des d'on es veu el port militar. Atenció, que hem comptat 4 portaavions i més de 20 vaixells de guerra!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada