4.10.11

Parapent a Àger

Aquest cap de setmana no hi ha hagut activitat d'escalada perquè tenia una sortida de treball de camp del màster: es tractava de fer la cartografia geològica del congost de Mont-Rebei i des de Corçà. Però aprofitant que aqui hi ha un cel tant bonic, he trucat al meu pare per a veure si volia pujar el telescopi per fer un cop d'ull a les estrelles... Resultat: ahir a la nit vam estar observant les estrelles de nit, aquest matí he estat acabant de cartografiar una petita zona on hi havia dubtes, i al migdia hem tingut temps per fer una cosa que els dos feia temps que volíem fer: provar això del parapent!!!

O sigui que hem comprat una baixada en parapent biplaça. El primer pas és pujar al Coll d'Ares, on ja hi ha un grup d'ala deltes muntant els aparells...

Els monitors ens fan les explicacions pertinents i ens col.loquem la cadira.

El vent és favorable, però es veu que no té molta pressió, o sigui que hem d'inflar la vela diverses vegades abans de poder enlairar-nos.

Al cap d'una minuts arriba un cop de vent favorable. A còrrer s'ha dit!!!

I a volar!!!!

Els primers metres passen més suaument del que pensava, i el suposat vertígen no apareix per enlloc. Es clar, que sóc escalador, però es que jo pensava que això d'anar sense corda es faria notar, i resulta que no!!

Àger es veu al fons de la vall, i es que estem uns 950m més alts que el poble.

Els primers minuts els dediquem a girar cap aqui i cap allà, per acostumar-me, suposo, però al cap d'uns minuts ja comencem a buscar les tèrmiques per tal de guanyar alçada.

El Joel, el monitor que du el meu pare, ha pujat com una fletxa, i veiem el seu parapent amunt, lluny. Al cap de poc veiem com baixen, i aviat desapareixen donant a entendre que han aterrat. Em sembla molt d'hora i em dic que gaudeixi mentre duri perquè nosaltres anem després.
Al final el que ha passat és que el meu pare s'ha marejat una mica i han baixat per precaució.

En Jordi, el fantàstic monitor que tinc, em demana com estic. "-Genial, perfecte-" li dic.

I aviat enfila amunt i més amunt fins que tornem a estar a l'alçada del coll.

En Jordi té un detall enorme i dirigeix el parapent cap a Corça, sap que és la zona que hem cartografiat i que m'agradaria veure-la des de l'aire per si m'ajuda a veure alguna cosa interessant.

O sigui que al cap d'una estona de maniobrar i maniobrar el parapent per guanyar alçada amb les tèrmiques (arribem als 2.200m) hi arribem: a tir de pedra tinc Corçà, l'ermita de La Pertusa, i tot el tram que hem cartografiat. Durant uns 10 minuts ens "passegem" a esquerra i dreta i puc veure amb detall coses que no havia vist des del terra. Això m'ajudarà sens dubte a situar moltes de les coses al mapa geològic!!

A 2.200m fa fresca, i al cap d'una estona ja comencem a baixar. La baixada es realitza fora de l'abast de les tèrmiques, allà on el parapent planeja mentre perd alçada. Li pregunto si per baixar es tracta de planejar o si hi ha mètodes més ràpids. Ell em demostra un mètode més ràpid i efectiu: una espiral que fa caure el parapent com si fós el fruit de l'auró: doblega la punta esquerra de la vela fent que ens inclinem fins a tenir el terra al costat esquerra i el cel al dret. Això fa que ràpidament perdem alçada i que ens esclafa contra la cadira per l'efecte de les diverses Gs que suportem.

Bona demostració! Però per sort només serà per un moment, la resta planegem suaument mentre ens acostem al punt d'aterratge, alhora que ell em fa les indicacions per aterrar: posar-se de peu i còrrer quan toquem terra!
Al moment de tocar terra sento una punxada als peus: es veu que la sang s'hi ha acumulat i això és un efecte normal després d'un vol tant llarg.

Ja estem a terra ferma, i tot i que hem estat volant una hora sencera, he de dir que se m'ha fet curt!!!

Avui he descobert un nou esport i de pas una nova eina per a la cartografia geològica (mil gràcies Jordi!!!!).
I quan deu valer un curs de parapent???

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada