31.10.11

Le Grand Parcours. Sainte Victoire, Bouches-du-Rhône.

Le Grand Parcours. Sainte Victoire (França).
500m, 6a. Equipament: pitons, algun spit.
Material: tascons i friends.

Avui anem a fer una via llarga, llarga amb l'Hervé, un amic que se'ns afegeix a la cordada.

El lloc triat és prop d'Aix en Provence: la cara S de Le Signal, a la Sainte Victoire, la muntanya que Cezanne pintava obstinadament.
Arribem una mica tard al pàrking, on l'Hervé ja fa estona que ens espera...

I la via que fem és Le Grand Parcours, que sembla la via més llarga de la paret, plena de vies d'esportiva a la base.
Tot i haver arribat tard trobem un bon nombre de gent que vol fer la via: 5 cordades comptant-nos a nosaltres!!! No ens esperem i decidim començar per l'entrada directe, que més endavant s'ajunta a la via normal.

El primer llarg és ben vertical al començament, però sense complicacions ja que a l'estar envoltat de vies d'esportiva està ben equipat. La sortida es fa per una rampa d'adherència.


Al segon llarg ens hem desviat per la dreta per no fer cua, i ens hem ficat de ple en un 6a+, sort que estava ben equipat...
El tercer llarg és de tràmit, doncs comença amb un III+ i més endevant s'ajau fins arribar a un collet, que és el cim de la primera part de la via.

Allà aprofitem i adelantem dues cordades que fan una mica de pic-nic. El que ve ara és un tram de grimpada matojera, que farem en ensamble ja que no passa del II.
Arribo al peu del segon tram de paret, on hi ha dues cordades alemanyes que intenten trobar la continuació de la via (en absència d'equipament, navegació pura i dura), quan sento un terrabastall i uns crits. M'enganxo a la paret instintivament, encara que pel soroll sé que si algun d'aquests blocs em toca no serà la caiguda el més preocupant... i de sobte veig caure per sobre meu els fragments d'un gran bloc, per sort quedo enmig del lloc per on passen els dos trossos més grans (d'uns 70 cm de diàmetre), i la resta gairebé ni em toca. Uff, quin ensurt!!!
El Bruno em demana si estic bé, i pujo a tota pastilla fins la repisa on estan els alemanys.

Grimpem ràpidament el pany de paret que ens separa de la feixa, d'on han sortit els grans blocs (potser algun dels excursionistes que caminen per aqui) per evitar futurs perills, i un cop a la feixa flanquejem a la dreta fins situar-nos a peu de la segona part de la via.

Els almenys s'aturen a menjar alguna cosa i es retiren. Les cordades franceses les veiem aparèixer a la nostra dreta, i també es retiren. Via lliure, tenim tota la segona part de la via per nosaltres!!!
El seté llarg és una fisura genial, mantinguda en el V+, protegida mínimament, i on cada pas és un problema per resoldre. Arribo a la reunió, situada sota un gran desplom, ben just de corda.

El Bruno i l'Hervé també han gaudit una bona estona en aquest llarg...

El vuité llarg flanqueja el gran desplom per la dreta, per girar després a l'esquerra.


A continuació ve una aresta de II/III fins al peu del darrer tram de la via.

La primera meitat és una fisura una mica a l'estil Santacana, o en francès, a l'estil Sainte-Canne, hehe. M'avisen que el llarg és exposat i que la reunió al mig de la fisura és una mica justa per 3, però ens en sortirem!! Comença a ser una mica tard (16h50), ens haurem d'afanyar.

De moment tot va bé, alguns passos estan ben protegits amb pitons, però cal posar freinds aqui i allà. important saltar-se la primera reunió (5 pitons), que no ens soluciona res perquè a la segona hi arribem de sobres, i al ser això tant vertical la corda no frega.

Aqui arriben en Bruno i l'Hervé, buscant una mica de lloc a la reunió.

Ho sento nois, no us puc oferir més comoditat.
Surto disparat a fer la segona part de la fisura, on hi ha un pas de 6a on cal apretar. Per sort està "ben" protegit amb un vell pitó rovellat que sobresurt 4 dits de la paret i amb una anella fina, fina.

S'han acabat les dificultats, a mi m'ha donat temps d'escalar sense frontal però a partir d'ara continuarem amb frontal...
L'anècdota del dia la protagonitza una persona que camina per la feixa que hi ha a la base del diedre, i que veient 3 frontals enmig de la paret truca als bombers i després ens pregunta a base de crits si estem bé. I per què no ho fas al revés, noi??? Feina tindrem un cop els bombers arriben al pàrking, per contactar per telèfon amb la central de bombers, i explicar que estem perfectament bé i que ho tenim tot ben controlat.
Si mai veieu algú enmig de la paret amb un frontal pregunteu abans de trucar a qui sigui...

I els dos darrers llargs, de pur tràmit, amb passos que mai superen el IV.

La boira que arriba li dona a tot un ambient més de muntanya, per sort els meus companys coneixen el camí de baixada.

Ordenem el material, mengem una mica, i anem cap avall. Si l'aproximació és curta (20 min) el descens és llarg, doncs hem de donar la volta a la paret, carenejant cap a l'oest, i després caminant per la base de la paret fins arribar gairebé a peu de via. 2h30 mínim.

Sortim del cim a les 19h40, i entre pujar al cim de l'antena, aturar-se al vell monestir (ara refugi), fer un parell de trucades, i dubtar una mica a mitja baixada... arribem al pàrking a les 23h00!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada