22.10.11

Galadriel/Ítaca a les Moles del Don

Galadriel/Ítaca. Moles del Don.
140m, V. Equipament: burils/parabolts.
Material: friends, bagues.

Aquest cap de setmana hi ha sortida de SAME, posem direcció a Horta de Sant Joan.
Vé amb nosaltres l'Elisabeth, una noieta venezolana que ha vingut a fer un màster de sociologia i busca gent per escalar.

Aquest cartellet... ups, esperem que aquests no es posin a comprar muntanyes, que tot és molt bonic als cartells però no saben les vertaderes intencions...

El primer dia proposem fer una via facileta, tot i que a mi em pica per fer alguna cosa poc equipada. Intentarem fer la Galadriel, una via que creua la Ítaca, en aquesta fisura que es veu enmig de la paret.

Més a la dreta hi ha la via "Tintin a les moles", per on viatgen dues cordades SAME, amb la Úrsula, l'Elsa, l'Aina i el Francesc.

Aquest primer llarg no ha estat molt dificil, però sí exposat, doncs només hi ha un buril, al que hem de sumar un friend, un pont de roca, i un parabolt de la via del costat...

l'Elisabeth s'ho passa bé. Jo també, però aviat començaré a estressar-me, entre la travessa del segon llarg, les (3) cordades que hem de creuar, un arbust inmens enmig de la fisura que em barra el pas, i la poca facilitat de protegir-se que ens ofereix aquesta paret. El tercer llarg l'acabo fent per l'Ítaca, uns metres després d'una cordada molt simpàtica de Sant Feliu de Llobregat. Es veu que son una vintena de persones solcant aquestes parets!!!

N'hi ha que no tenen tants problemes, i estan gaudint aquest bon dia que fa, al riu. Ole per ells!!

Aqui dalt tampoc no s'està malament, i amb samarreta anem sobrats!!

Quart llarg que començo seguint l'Ítaca, per abandonar més tard en busca de la fisura, de la que aprofitaré els darrers metres. Cal vigilar amb aquestes llastres que sembla que estiguin a punt de caure. Una bona neteja no aniria malament.

Una cordada santfeliuenca fa el darrer llarg de la seva via, una placa espectacular i amb bon ambient, però més assequible del que sembla a simple vista.


I el darrer llarg és de pur tràmit: una desena de metres, la única emoció és utilitzar aquestes xapes tant extranyes, semblen fetes a mà!!

I al cim ens retrobem amb les cordades amb qui ens hem creuat i amb qui hem compartit la paret.

I foto de fi de via.

L'endemà anunciaven pluja, i no donàvem un duro per la jornada d'escalada, o sigui que vam deixar tots els trastos de via llarga al cotxe. Finalment el dia va aguantar i vam acabar fent diverses vies de fins a 3 llargs, al sector "L'espill". Si ho arribem a saber...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada