25.9.11

Terra incògnita a Les Agudes

Terra incògnita, Les Agudes. Montseny.
250m, 6b. Equipament: parabolts, 3 pitonisses d'expansió.
Material: friends petits, 2 xapes recuperables.

Plourà? No plourà? Ahir va fer un dia gris i plujós, un d'aquells Dissabtes que et quedes a casa i aprofites per fer coses que no pots fer normalment: visitar la família, fer un dinar "amb postre i cava"... i mirar el temps a veure si Diumenge aguantarà!!
Aquest matí no les teníem totes, però ens hem decidit per intentar-ho. Encara que des del cotxe veiem la vegetació molla, ens diem que el sol haurà assecat la paret.
La via escollida és la Terra incògnita, oberta pel senyor que m'acompanya, que a més m'ofereix fer tota la via de primer!! Quin luxe: de primer i guiat pel mateix aperturista!!!
Nota: m'he oblidat el casc!!!!!!!!!!!!

Al primer tram de la via, que és cara E, la roca està seca, i es deixa escalar bastant bé. Com que aqui va seguint les dificultats (si ens sortim de la via anirem a parar a un terreny més fàcil) cal seguir els parabolts, que cal dir que no fan nosa, doncs estem en una roca dificil de protegir.
Empalmem els dos primers llargs.

El tercer llarg comença amb un petit flanqueig ben curiós. Sembla que aquest tipus de roca, l'esquist de les Agudes, és procliu a canviar la morfologia de les vies, doncs un bloc que es desenganxa per aqui, una pedra que es mou per allà... i pot ser que amb el pas del temps tinguem una via diferent!


Al finalitzar el tercer llarg cal baixar una feixa fins que trobem un arbre al peu d'una paret desplomada orientada més al nord. Sisi, no ens hem equivocat, és el quart llarg! Per sort hi ha força canto. Aquest llarg ens exigeix una escalada ben atlètica, però on cal sobretot posicionar bé els peus i estirar-se de braços per arribar a les bones preses. Un llarg increïble!
El cinqué llarg és més delicat, começant a l'esquerra i de seguida un flanqueig a la dreta amb cantos petits. La roca té molt de líquen, i encara hi ha una mica d'humitat de la pluja d'ahir. Resultat: rellisco al moment més delicat, i faig un saque de... mig metre!!

Comença el sisé llarg per una placa coberta de líquen i molsa, no gaire temptadora doncs encara està humida. Està protegida per 3 pitonisses d'una altra època. Restes d'un antic intent d'obertura?? Aqui hi ha feina pels arqueòlegs de l'escalada!

Aqui coincidim amb dues cordades que estan fent "El vol de l'home ocell".
Arribo al pas clau del sisé llarg (6b) massa a l'esquerra, massa amunt, i amb massa poca confiança, després de passar pel bosquet. Ho intento però prefereixo no arriscar, o sigui que baixo i ho intentarà el Josep.

Aquest fa el pas amb una mica d'A0, però es que amb aquesta mica d'humitat no està la roca avui com per anar fent virgueries. Entre els dos parabolts va bé col.locar un alien o un camalot dels petits. Mentre ell fa l afeina, uns núvols fan acte de presència. Esperem que aguanti!!
La resta del llarg és V+ ben protegit.

Arribem a l'últim llarg amb ganes de sortir ràpid per tal de no mullar-nos. L'entrada al primer bloc del llarg em fa pensar més del compte, però al final surt.

I el darrer pas del llarg, i de la via, és un pas d'adherència que ens recorda que mai pots dir que has acabat fins que no has fet el darrer metre!!

Mireu, mireu quins nuvolots al Matagalls!!! Finalment el mal temps no es decideix a fer de les seves, i podem arribar al cotxe sense cap contratemps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada