18.9.11

Ramona al Pic de Sant Cugat

Ramona, Pic de Sant Cugat. Sopeira.
235m, 6b. Equipament: parabolts, claus.
Material: friends fins el 3.

El pla d'avui era escalar una via oberta per l'Armand Ballart que li va recomenar a en Josep, però pel fet que s'aixeca un dia gris i que es tracta d'una via poc o gens repetida, i que no hi ha retorn (s'hi arriba en ràpel), ens decantem per anar a Sopeira, prop del cotxe per si els núvols es poséssin una mica "farrucos" i haguéssim de sortir per potes.
La via escollida és la Ramona, a la cara S del Pic de Sant Cugat. És un dia gairebé ideal, doncs posar-se aqui en un dia de sol deu ser infernal...

Gaudíem d'un tranquil matí de Diumenge al costat de la central elèctrica, i de sobte es veu que han obert les comportes de la presa, perquè el riu tranquil s'ha tornat de cop en un torrent amb ràpids i tot!!! No descartem venir algun dia amb un raft...

La Laura enfila els dos primers llargs. El primer una placa ben protegida per un clau i dos parabolts.

El segon llarg és més matojero que una altra cosa, i ens deixa a peu de les dificultats.

L'inici del tercer llarg es tracta d'un 6b finet, on hem de trobar les regletes que ens permeten avançar amb cautela.

I després no es va per la fisura, sinó que els parabolts ens duen a una placa ben farcida de regletes, que ens deixarà els peus ben fets pols!!!

La tercera reunió està ben trobada, hi ha bona vista i té ambient, però aquesta via sembla feta per a gegants, doncs trobem els parabolts de totes les reunions col.locats mig metre per sobre del que seria lògic... no cal explicar com ens hem d'estirar per muntar-les!!!

El quart llarg és potser el millor de la via, es tracta d'enfilar amunt per una placa de continuïtat, que cada cert tros ens oferirà algun petit descans.
Al darrer parabolt cal girar a la dreta.
Sembla que algú no ho sabia, i al veure que la placa continuava però la línia de parabolts no, s'ha fet caquetes i ha preferit rapelar des d'un parabolt. I jo m'enduc un maillon de regal!!!

El Josep i la Laura surten del darrer parabolt i fan el flanqueig a la dreta. Rera d'ells, el bonic poble de Sopeira.

El cinqué llarg comença sent placa però aviat continua per una bonica i ample fisura. No oblideu els amics del 3!!!


La Laura aprofita per fer fora una pedrota que amenaça amb obrir el cal a algú.

I ja el final del llarg. La sisena tirada és un passet curt de III.

Baixant hem d'anar cap a l'esquerra a buscar la línia de ràpel. Passem per la base d'aquesta cova.

Una oportuna linia de vida de la ferrata ens estalvia fer el ràpel. Ara, que no ens imaginàvem que aquesta ferrata fós tant llarga!!!

Per fi davant l'objectiu somiat: l'entrepà de truita de dos ous, les braves, i la cervesa. Moritz!!

1 comentari:

  1. Felicitats la via és força maca, apartir de la tercera tirada totes són maques , especialment la quarta. Aki amb calor és impossible.
    Ummmmmmmmm quina pinta el bocata, amb pa de veritat i una moritz, que be que senta despres de la Ramona.
    salut

    ResponElimina