17.9.11

Indirectíssima, Paret de la pleta del riu Malo. Cavallers.

Indirectíssima. Paret de la Pleta del riu Malo. Cavallers.
235m, V/6b. Equipament: spits.
Material: friends fins el 3, aliens.

Tot i que el temps s'anuncia inestable a bona part de Catalunya, i que sobretot al Pirineu i a la tarda anuncien tempestes, decideixo que el primer cap de setmana sencer que tinc després de treballar tot l'estiu no pot deixar-se desaprofitar, així que aprofito un viatge a La Seu amb objectiu recuperar material de tardor del meu dipòsit de material (anomenat també "segona residència") per a trobar-me al Pallars amb el Josep i la Laura, que estan aquesta setmana de gira mundial escalastril.
Anem a Pont de Suert, i d'allà a dormir a Barruera. Posem el despertador a les 7h00 però ens llevem a les 8h30 a causa del dia gris que fa, tot i així ens decidim a intentar-ho. Total, la via té un fàcil abandonament, i l'aproximació és gairebé plana...


La paret que escalarem. No fins dalt, ja que el darrer tram matojero el deixarem per als alpinistes més aguerrits (o pringats, segons com es miri).
La nostra via comença a la dreta de la paret i acaba a l'esquerra, en un llarg viatge en diagonal.

Tot i els dubtes de trobar la paret mullada (per aquests xorretons negres), el granit està ben net i condicionat: ni la crisi ha pogut amb ell!
Primer llarg, que fa en Josep, seguint una fisureta més llarga del que sembla a priori. Potser si que aquest llarg fa 50m... El pla inicial d'empalmar els dos primers llargs se'n va en orris.


No se li ha caigut cap moneda: està posant un alien, la única peça que protegirà aquesta travessia.

Que tot s'ha de dir, tampoc no és que sigui d'excessiva dificultat (deu ser V si es fa caminant amb les mans, perquè si es fa amb els peus podem fer-la amb les mans a la butxaca).
Sota la reunió sí que hi ha un passet una mica delicat, i protegit amb 2 spits.

Reunió 2 i inici del tercer llarg.
Una fisura ample on col.locar els amics del 3.

I després es desvia cap a l'esquerra en un dels trams més xulos de la via.


Mentre en Josep fa la migdiada, la Laura fa el quart llarg: placa d'adherència a l'inici, fisura de bavaresa a la resta del llarg. A l'inici del llarg hi ha un passet de 6b de només 4 metres, finet, finet, però evitable per la dreta.

En aquest granit hi ha incrustades una sèrie de còdols de la pedra encaixant, que han resistit millor l'erosió donant com a resultat uns granets que sobresurten i que ens faciliten la feina.


Ja som a l'equador de la via. El dia sembla que aguantarà, tot i que tenim un ull mirant la paret i l'altre mirant el cel, per si acàs.


Com més avancem més a l'esquerra ens dirigim.

Els dos darrers llargs son el meu torn. El sisé llarg és una placa on no arribem a fer adherència, doncs podem aprofitar aquests còdols com si estiguéssim gairebé a Montserrat.

Quan semblava que ens quedàvem sense preses, una oportuna veta de quars ens creua i ens serveix de magnífica cornisa.

Arribats al sisé llarg, en Josep aprofita la petita repisa que hi ha per a fer a segona migdiada. Si totes les reunions fóssin tant còmodes com aquesta!!!

Jo mentrestant enllesteixo la via, amb un darrer llarg de 60m justos, on cal tenir imaginació per arribar ben assegurats al pas final (V+). Fins i tot em permeto fer un merlet!

I ja a punt de fer el pas de V+, en els darrers 5 metres de la via.
Quan els meus amics estan remuntant el llarg sona l'alarma: comença a caure una mica de pluja que mulla la roca, per sort només dura 5 minuts, i per sort ja sortim de la via.

Per si acàs, enfilem ràpid cap avall, no fós cas que els núvols aprofitéssin per deixar-se anar!
Finalment el temps s'aguanta i fins i tot torna a sortir el sol. A la Laura i a mi ens dona temps de provar un parell de totxos prop de la presa, mentre en Josep ens espera a la furgo fent la tercera migdiada!!!

1 comentari:

  1. Bé, ja veus quina és la dinàmica si surts amb nosaltres: no creure's res del que diuen els homes del temps i buscar vies amb bones repises per les migdiades de rigor, jejeje. Al final va sortir un cap de setmana ben aprofitat, tot i que sempre ens quedava l'alternativa del bar i les birres!

    Salut, tàpia i fissures.

    ResponElimina