25.9.11

Terra incògnita a Les Agudes

Terra incògnita, Les Agudes. Montseny.
250m, 6b. Equipament: parabolts, 3 pitonisses d'expansió.
Material: friends petits, 2 xapes recuperables.

Plourà? No plourà? Ahir va fer un dia gris i plujós, un d'aquells Dissabtes que et quedes a casa i aprofites per fer coses que no pots fer normalment: visitar la família, fer un dinar "amb postre i cava"... i mirar el temps a veure si Diumenge aguantarà!!
Aquest matí no les teníem totes, però ens hem decidit per intentar-ho. Encara que des del cotxe veiem la vegetació molla, ens diem que el sol haurà assecat la paret.
La via escollida és la Terra incògnita, oberta pel senyor que m'acompanya, que a més m'ofereix fer tota la via de primer!! Quin luxe: de primer i guiat pel mateix aperturista!!!
Nota: m'he oblidat el casc!!!!!!!!!!!!

Al primer tram de la via, que és cara E, la roca està seca, i es deixa escalar bastant bé. Com que aqui va seguint les dificultats (si ens sortim de la via anirem a parar a un terreny més fàcil) cal seguir els parabolts, que cal dir que no fan nosa, doncs estem en una roca dificil de protegir.
Empalmem els dos primers llargs.

El tercer llarg comença amb un petit flanqueig ben curiós. Sembla que aquest tipus de roca, l'esquist de les Agudes, és procliu a canviar la morfologia de les vies, doncs un bloc que es desenganxa per aqui, una pedra que es mou per allà... i pot ser que amb el pas del temps tinguem una via diferent!


Al finalitzar el tercer llarg cal baixar una feixa fins que trobem un arbre al peu d'una paret desplomada orientada més al nord. Sisi, no ens hem equivocat, és el quart llarg! Per sort hi ha força canto. Aquest llarg ens exigeix una escalada ben atlètica, però on cal sobretot posicionar bé els peus i estirar-se de braços per arribar a les bones preses. Un llarg increïble!
El cinqué llarg és més delicat, começant a l'esquerra i de seguida un flanqueig a la dreta amb cantos petits. La roca té molt de líquen, i encara hi ha una mica d'humitat de la pluja d'ahir. Resultat: rellisco al moment més delicat, i faig un saque de... mig metre!!

Comença el sisé llarg per una placa coberta de líquen i molsa, no gaire temptadora doncs encara està humida. Està protegida per 3 pitonisses d'una altra època. Restes d'un antic intent d'obertura?? Aqui hi ha feina pels arqueòlegs de l'escalada!

Aqui coincidim amb dues cordades que estan fent "El vol de l'home ocell".
Arribo al pas clau del sisé llarg (6b) massa a l'esquerra, massa amunt, i amb massa poca confiança, després de passar pel bosquet. Ho intento però prefereixo no arriscar, o sigui que baixo i ho intentarà el Josep.

Aquest fa el pas amb una mica d'A0, però es que amb aquesta mica d'humitat no està la roca avui com per anar fent virgueries. Entre els dos parabolts va bé col.locar un alien o un camalot dels petits. Mentre ell fa l afeina, uns núvols fan acte de presència. Esperem que aguanti!!
La resta del llarg és V+ ben protegit.

Arribem a l'últim llarg amb ganes de sortir ràpid per tal de no mullar-nos. L'entrada al primer bloc del llarg em fa pensar més del compte, però al final surt.

I el darrer pas del llarg, i de la via, és un pas d'adherència que ens recorda que mai pots dir que has acabat fins que no has fet el darrer metre!!

Mireu, mireu quins nuvolots al Matagalls!!! Finalment el mal temps no es decideix a fer de les seves, i podem arribar al cotxe sense cap contratemps.

18.9.11

Ramona al Pic de Sant Cugat

Ramona, Pic de Sant Cugat. Sopeira.
235m, 6b. Equipament: parabolts, claus.
Material: friends fins el 3.

El pla d'avui era escalar una via oberta per l'Armand Ballart que li va recomenar a en Josep, però pel fet que s'aixeca un dia gris i que es tracta d'una via poc o gens repetida, i que no hi ha retorn (s'hi arriba en ràpel), ens decantem per anar a Sopeira, prop del cotxe per si els núvols es poséssin una mica "farrucos" i haguéssim de sortir per potes.
La via escollida és la Ramona, a la cara S del Pic de Sant Cugat. És un dia gairebé ideal, doncs posar-se aqui en un dia de sol deu ser infernal...

Gaudíem d'un tranquil matí de Diumenge al costat de la central elèctrica, i de sobte es veu que han obert les comportes de la presa, perquè el riu tranquil s'ha tornat de cop en un torrent amb ràpids i tot!!! No descartem venir algun dia amb un raft...

La Laura enfila els dos primers llargs. El primer una placa ben protegida per un clau i dos parabolts.

El segon llarg és més matojero que una altra cosa, i ens deixa a peu de les dificultats.

L'inici del tercer llarg es tracta d'un 6b finet, on hem de trobar les regletes que ens permeten avançar amb cautela.

I després no es va per la fisura, sinó que els parabolts ens duen a una placa ben farcida de regletes, que ens deixarà els peus ben fets pols!!!

La tercera reunió està ben trobada, hi ha bona vista i té ambient, però aquesta via sembla feta per a gegants, doncs trobem els parabolts de totes les reunions col.locats mig metre per sobre del que seria lògic... no cal explicar com ens hem d'estirar per muntar-les!!!

El quart llarg és potser el millor de la via, es tracta d'enfilar amunt per una placa de continuïtat, que cada cert tros ens oferirà algun petit descans.
Al darrer parabolt cal girar a la dreta.
Sembla que algú no ho sabia, i al veure que la placa continuava però la línia de parabolts no, s'ha fet caquetes i ha preferit rapelar des d'un parabolt. I jo m'enduc un maillon de regal!!!

El Josep i la Laura surten del darrer parabolt i fan el flanqueig a la dreta. Rera d'ells, el bonic poble de Sopeira.

El cinqué llarg comença sent placa però aviat continua per una bonica i ample fisura. No oblideu els amics del 3!!!


La Laura aprofita per fer fora una pedrota que amenaça amb obrir el cal a algú.

I ja el final del llarg. La sisena tirada és un passet curt de III.

Baixant hem d'anar cap a l'esquerra a buscar la línia de ràpel. Passem per la base d'aquesta cova.

Una oportuna linia de vida de la ferrata ens estalvia fer el ràpel. Ara, que no ens imaginàvem que aquesta ferrata fós tant llarga!!!

Per fi davant l'objectiu somiat: l'entrepà de truita de dos ous, les braves, i la cervesa. Moritz!!

17.9.11

Indirectíssima, Paret de la pleta del riu Malo. Cavallers.

Indirectíssima. Paret de la Pleta del riu Malo. Cavallers.
235m, V/6b. Equipament: spits.
Material: friends fins el 3, aliens.

Tot i que el temps s'anuncia inestable a bona part de Catalunya, i que sobretot al Pirineu i a la tarda anuncien tempestes, decideixo que el primer cap de setmana sencer que tinc després de treballar tot l'estiu no pot deixar-se desaprofitar, així que aprofito un viatge a La Seu amb objectiu recuperar material de tardor del meu dipòsit de material (anomenat també "segona residència") per a trobar-me al Pallars amb el Josep i la Laura, que estan aquesta setmana de gira mundial escalastril.
Anem a Pont de Suert, i d'allà a dormir a Barruera. Posem el despertador a les 7h00 però ens llevem a les 8h30 a causa del dia gris que fa, tot i així ens decidim a intentar-ho. Total, la via té un fàcil abandonament, i l'aproximació és gairebé plana...


La paret que escalarem. No fins dalt, ja que el darrer tram matojero el deixarem per als alpinistes més aguerrits (o pringats, segons com es miri).
La nostra via comença a la dreta de la paret i acaba a l'esquerra, en un llarg viatge en diagonal.

Tot i els dubtes de trobar la paret mullada (per aquests xorretons negres), el granit està ben net i condicionat: ni la crisi ha pogut amb ell!
Primer llarg, que fa en Josep, seguint una fisureta més llarga del que sembla a priori. Potser si que aquest llarg fa 50m... El pla inicial d'empalmar els dos primers llargs se'n va en orris.


No se li ha caigut cap moneda: està posant un alien, la única peça que protegirà aquesta travessia.

Que tot s'ha de dir, tampoc no és que sigui d'excessiva dificultat (deu ser V si es fa caminant amb les mans, perquè si es fa amb els peus podem fer-la amb les mans a la butxaca).
Sota la reunió sí que hi ha un passet una mica delicat, i protegit amb 2 spits.

Reunió 2 i inici del tercer llarg.
Una fisura ample on col.locar els amics del 3.

I després es desvia cap a l'esquerra en un dels trams més xulos de la via.


Mentre en Josep fa la migdiada, la Laura fa el quart llarg: placa d'adherència a l'inici, fisura de bavaresa a la resta del llarg. A l'inici del llarg hi ha un passet de 6b de només 4 metres, finet, finet, però evitable per la dreta.

En aquest granit hi ha incrustades una sèrie de còdols de la pedra encaixant, que han resistit millor l'erosió donant com a resultat uns granets que sobresurten i que ens faciliten la feina.


Ja som a l'equador de la via. El dia sembla que aguantarà, tot i que tenim un ull mirant la paret i l'altre mirant el cel, per si acàs.


Com més avancem més a l'esquerra ens dirigim.

Els dos darrers llargs son el meu torn. El sisé llarg és una placa on no arribem a fer adherència, doncs podem aprofitar aquests còdols com si estiguéssim gairebé a Montserrat.

Quan semblava que ens quedàvem sense preses, una oportuna veta de quars ens creua i ens serveix de magnífica cornisa.

Arribats al sisé llarg, en Josep aprofita la petita repisa que hi ha per a fer a segona migdiada. Si totes les reunions fóssin tant còmodes com aquesta!!!

Jo mentrestant enllesteixo la via, amb un darrer llarg de 60m justos, on cal tenir imaginació per arribar ben assegurats al pas final (V+). Fins i tot em permeto fer un merlet!

I ja a punt de fer el pas de V+, en els darrers 5 metres de la via.
Quan els meus amics estan remuntant el llarg sona l'alarma: comença a caure una mica de pluja que mulla la roca, per sort només dura 5 minuts, i per sort ja sortim de la via.

Per si acàs, enfilem ràpid cap avall, no fós cas que els núvols aprofitéssin per deixar-se anar!
Finalment el temps s'aguanta i fins i tot torna a sortir el sol. A la Laura i a mi ens dona temps de provar un parell de totxos prop de la presa, mentre en Josep ens espera a la furgo fent la tercera migdiada!!!

4.9.11

Retorno mágico al Pic del Martell

Retorno mágico, Pic del Martell. Garraf.
140m, IV+. Equipament: algun pitó, parabolts a les Rs.
Material: friends fins al 3, bagues, excèntrics.

Diumenge a la tarda, quedo amb el Martin per escollir una petita via d'escalada, buscant l'ombra de la tarda. Des que és pare gairebé cal una instància per a poder trobar-se amb ell...
La zona escollida és el Pic del Martell, ideal a les tardes d'estiu, i la via escollida és Retorno Mágico, desequipada però suau.
I amb unes bones vistes al Mediterrani, es clar!!

El primer pas de la via és veritat que és el més dificil. No per la seva dificultat en sí, sinó perquè és una mica delicat i amb prou feines ens ha donat temps a escalfar els músculs.

Però es fa bé, i la reunió és d'aquelles que somnien els obridors: una repisa plana i ample.

El segon llarg potser és el més emocionant, sobretot pel segon diedre, ben vertical i tècnic però amb bones possibilitats de protegir.

La seva part final és un bosquet, com en molts altres llocs de la paret.

Reunió en un pont de roca i un espit, la única que no està formada per 2 parabolts.

Tercer llarg, comença flanquejant cap a l'esquerra,

... i després cap amunt, seguint unes fisures que fa goig protegir amb els friends grans.



El darrer llarg el fa el Martin de primer.

A mida que la presència de grans blocs i de vegetació es fa més present, s'intueix que ens acostem a la sortida de la via.

Et voilà!, ja som al cim!!