30.8.11

Herboristes al Pic del Martell.

Herboristes. Pic del Martell, Garraf.
140m, V. Equipament: pitons.
Material: friends fins el 3, bagues per a ponts de roca.

Aprofitem un dia de festa que m'he pogut agafar entre setmana per anar amb el meu amic Dídac a fer una mica de multiactivitat al Garraf. Hem llogat la caseta de bany de la UEC, el camp base des d'on hem fet una mica de platja, de snorkel, d'exploració a l'entrada de la Falconera i una mica d'escalada.
Després d'anar tants cops a fer via esportiva, en Dídac té ganes de fer el seu bateig en via llarga. Com que aqui la cosa està més aviat magre pel que fa a xapes, la tarda abans hem anat a Penya Ginesta, on li he ensenyat una mica el tipus de coses que pot trobar-se anant darrera meu: ponts de roca, bagues als arbres, tascons i rareses (excèntrics i "tricilíndrics" -us preguntareu què és això? Investigueu, investigueu...), i sobretot l'arma de l'escalador actual: els amics o friends, li insisteixo en que no els ha d'empènyer al fons de la fisura, sota pena de mort.

Així que remuntem camí de les vies del Pic del Martell, sense còrrer perquè amb aquest sol...

El peu de via no és d'aquells que costen de trobar.

Aqui, tot i l'ombra, ens traiem la samarreta perquè s'assequi, doncs poc o molt suem una mica.
Començo el primer llarg, que empalmo amb el segon, no val la pena fer la primera reunió a l'arbre.

El pas final (o sigui, el segon llarg que només son 10m, vaja) té la seva cosa, i com que en Dídac encara no té molta tècnica de mans, li costa una mica. Em diu que això deu ser un 6a com a mínim.
-N'importe quoi!!! Algun dia me l'enduré a Montserrat, a que provi un d'aquells 6a tant simpàtics que hi hà...

A la primera reunió s'hi està força bé, doncs és molt ample i còmode, tot i que ell no pensa el mateix (encara no està acostumat a les "altures").

Tercer llarg, segon per a nosaltres, ben perdedor i ben herbós. Quan la via s'ajunta amb la de la dreta, i hi ha 2 spits, encara cal fer uns 10m més superant uns blocs, amb tendència cap a la dreta, fins arribar a una segona repisa ben poblada de vegetació: a la primera només hi ha un pitó, i ademés ens pot fer equivocar amb la continuació de la via.

Veient el 4rt llarg em pregunto per què li dieun Herboristes, a aquesta via...

I també em pregunto què hi fa, un quart llarg aqui, perquè és del tot prescindible, doncs de la darrera reunió aqui hi ha tant sols 10m, no us deixeu enganyar per la ressenya.
Jo he muntat reunió sota l'arbre, en 2 burils protegibles amb un pont de roca. També hi ha una reunió intermitja, no fos cas que no tinguéssim prou corda com per fer els 10m d'una sola tirada...

El darrer llarg és dels més bonics que he fet en molt de temps. Vertical però amb molt bona presa, per un diedre amb formes modelades pel karst, com aquests petits tufs que creen uns espais on col.locar els friends a plaer.

I la sortida de la via.

El Dídac descobreix el cim del Pic del Martell, amb el seu típic caos de blocs i grans rasclers de mida mètrica tallats a mode de serra.


Foto de fi de via, i ja comencem a baixar abans no es faci fosc.

Encara ens dona temps d'anar a recollir les coses a la caseta de bany, i de fer una remullada al mar, que l'aigua encara es manté a una temperatura raonable per a un bany nocturn.

1 comentari:

  1. Ei Xavi molt maca la teva descripció, tant de la via com de la situació, les fotos molt xules.

    Ara quan ho veig m'entran moltes ganes de escalar i de preparar-me per la seguent aventura... bueno quan torni quin remei.
    La foto teva a la primera reunio i la meva finalitzan la via son molt guapes.

    Va ser una bona sortida al Garraf, espero que quan torni continuem fen més.

    Didac 8/9/2011

    ResponElimina