30.8.11

Herboristes al Pic del Martell.

Herboristes. Pic del Martell, Garraf.
140m, V. Equipament: pitons.
Material: friends fins el 3, bagues per a ponts de roca.

Aprofitem un dia de festa que m'he pogut agafar entre setmana per anar amb el meu amic Dídac a fer una mica de multiactivitat al Garraf. Hem llogat la caseta de bany de la UEC, el camp base des d'on hem fet una mica de platja, de snorkel, d'exploració a l'entrada de la Falconera i una mica d'escalada.
Després d'anar tants cops a fer via esportiva, en Dídac té ganes de fer el seu bateig en via llarga. Com que aqui la cosa està més aviat magre pel que fa a xapes, la tarda abans hem anat a Penya Ginesta, on li he ensenyat una mica el tipus de coses que pot trobar-se anant darrera meu: ponts de roca, bagues als arbres, tascons i rareses (excèntrics i "tricilíndrics" -us preguntareu què és això? Investigueu, investigueu...), i sobretot l'arma de l'escalador actual: els amics o friends, li insisteixo en que no els ha d'empènyer al fons de la fisura, sota pena de mort.

Així que remuntem camí de les vies del Pic del Martell, sense còrrer perquè amb aquest sol...

El peu de via no és d'aquells que costen de trobar.

Aqui, tot i l'ombra, ens traiem la samarreta perquè s'assequi, doncs poc o molt suem una mica.
Començo el primer llarg, que empalmo amb el segon, no val la pena fer la primera reunió a l'arbre.

El pas final (o sigui, el segon llarg que només son 10m, vaja) té la seva cosa, i com que en Dídac encara no té molta tècnica de mans, li costa una mica. Em diu que això deu ser un 6a com a mínim.
-N'importe quoi!!! Algun dia me l'enduré a Montserrat, a que provi un d'aquells 6a tant simpàtics que hi hà...

A la primera reunió s'hi està força bé, doncs és molt ample i còmode, tot i que ell no pensa el mateix (encara no està acostumat a les "altures").

Tercer llarg, segon per a nosaltres, ben perdedor i ben herbós. Quan la via s'ajunta amb la de la dreta, i hi ha 2 spits, encara cal fer uns 10m més superant uns blocs, amb tendència cap a la dreta, fins arribar a una segona repisa ben poblada de vegetació: a la primera només hi ha un pitó, i ademés ens pot fer equivocar amb la continuació de la via.

Veient el 4rt llarg em pregunto per què li dieun Herboristes, a aquesta via...

I també em pregunto què hi fa, un quart llarg aqui, perquè és del tot prescindible, doncs de la darrera reunió aqui hi ha tant sols 10m, no us deixeu enganyar per la ressenya.
Jo he muntat reunió sota l'arbre, en 2 burils protegibles amb un pont de roca. També hi ha una reunió intermitja, no fos cas que no tinguéssim prou corda com per fer els 10m d'una sola tirada...

El darrer llarg és dels més bonics que he fet en molt de temps. Vertical però amb molt bona presa, per un diedre amb formes modelades pel karst, com aquests petits tufs que creen uns espais on col.locar els friends a plaer.

I la sortida de la via.

El Dídac descobreix el cim del Pic del Martell, amb el seu típic caos de blocs i grans rasclers de mida mètrica tallats a mode de serra.


Foto de fi de via, i ja comencem a baixar abans no es faci fosc.

Encara ens dona temps d'anar a recollir les coses a la caseta de bany, i de fer una remullada al mar, que l'aigua encara es manté a una temperatura raonable per a un bany nocturn.

21.8.11

Estasen al Calderer.

Estasen. Cara N del Calderer, Pedraforca.
600m, IV. Equipament: algun pitó.
Material: friends, bagues.

Per fí els astres s'han aliniat, i per fí Murphy està de vacances!!!
La combinació d'aquestes dues circumstàncies ens ha permès escalar la Estasen al Pedraforca, segon intent per a mi, quart per a la Laura.

La història comença un dissabte a la nit, dormint a l'àrea d'acampada prohibida.
Diumenge ens llevem d'hora, i, per fí!!! No fa mal temps ni ningú està cansat ni res de res, o sigui que iniciem l'aproximació fins a peu d'aquesta paret, intentant llegir per on va la via.
Vist des de la base impressiona, però sabem que la dificultat màxima és de IV, o sigui que no ens hauria de posar gaires problemes.

Al primer llarg ja hem fet una mica de cua, esperant una primera cordada que de fet anava a fer la "Joan Martí". Mentre aquesta cordada es preparava per començar, ha passat una cordada de lolos a tota pressa, sense ni gairebé saludar, han fet el primer llarg (III+) en bàmbes i sense encordar-se, com si fós una part més de l'aproximació.
Nosaltres iniciem el llarg sent els tercers, mentre una quarta cordada arriba i espera el seu torn. A la primera reunió, un arbre enmig de la feixa, he d'esquivar un cop i un altre les pedres que em llença la cordada de lolos, que s'ha posat a fer una via que pel que es veu és bastant descomposta, i ens ofereixen aquests regals sense ni tant sols avisar. Almenys podríeu cridar -Pedra!!, no??

Un cop hem caminat la feixa i remuntat fins al dit d'en Riembau ens quedem sols, nosaltres i l'altra cordada que ens segueix de ben aprop. De moment això no és gaire dificil.

Però aquí m'espera un llarg bastant exposat, doncs a la dificultat de protegir s'ajunta el perill de caiguda de blocs, una mica sòlts. Jo tiro un parell de blocs amb el peu, i aconsegueixo arrossegar-me, més amb estil de l'Indiana Jones que d'escalador, fins a un arbre on munto reunió. Després descobreixo que a l'esquerra hi ha una bonica reunió!!!

La segona cordada ens segueix d'aprop, i ens creuem a l'iniciar la travessa, ben bonica i protegida amb claus.

Un cop superada la travessa es fa dificil muntar reunió, però ho aconsegueixo posant 3 amics al mateix forat: nº1,2 i 3.

La segona cordada fa reunió al darrer clau, reforçat amb un pont de roca.

I iniciem el camí per la canal, més grimpada que escalada però una mica llarga i pesada. Recollim corda per no tenir els 60m tota l'estona...

Uns quants llargs més i ja serem a dalt. Aqui, la companya posa amb el cim del Pollegó superior de fons.

I el darrer llarg, amb arribara directa al cim secundari del Calderer.


Vistes des del cim principal, darrera seu el Moixeró, i més enllà la Cerdanya.

I cap a l'altre costat vistes al Pollegó superior del Pedraforca i al Cadí.