26.6.11

Gran Diedre al Pedraforca.

Gran Diedre (complert). Cara N del Calderer. Pedraforca.
700m, V+. Equipament: algun pitó, parabolts a les Rs.
Material: friends, bagues.

Doncs aprofitem que fa bon temps i que hi ha la Patum a prop, i ens decidim a escalar una bonica via a la cara N del Calderer, al Pedraforca.
He de dir que hem decidit començar el Gran Diedre per baix, en comptes de fer l'aprox per dalt i fer el ràpel que ens deixa a la feixa que du a l'inci de la Cerdà-Pokorsky. En total seran 4 llargs de l'entrada + 5 llargs del diedre + la sortida per la Pany.
Total: molts metres i molts llargs!

El començament és a la base de la paret, ben bé on hi ha una placa dedicada a un gran escalador clàssic, el sr. (ai, ara no me'n recordo). Muntem la Ro en un arbre molt oportú (hi ha ombra!).


Vet aqui el diedre que ens espera més endavant, de moment estem concentrats en fer la primera part, que son 4 llargs.

L'escalada és una mica herbosa en alguns trams.

Alguna reunió (o sigui, totes) es fa en un arbre. Porteu bagues!

La Laura, amb aquesta pose de mosca a punt de picar, a la R4. Al final hem anat una mica per feina i ho fem en 3 llargs.
Una cordada se'ns ajunta, començant directament per la feixa...

Al principi comencen ells, i avancen fins la R5. Acte seguit m'enfilo darrera el segon, i aviat sóc a la reunió. Com que encara queda corda decideixo anar fins la R6 empalmant (que no és el mateix que anar fins la R6 empalmat!).

Aqui els comapnys ens cedeixen amablement el lideratge. Gràcies!

Imatge de, potser, la part més delicada de la via, arribant a la R8.

La Laura sortint del pas, i amb tot el darrer llarg per endavant, doncs també he empalmat el L8 i L9.

Per fi la sortida del diedre, saludem al sol, i ens disposem a continuar uns 300m més fins arribar al collet on acaba la Pany.

R9: R6 per nosaltres!!!

Aqui ja estem a la feixa que munta cap a la dreta, L11.

La Laura arribant a la R11.

Jo a la R11.

I per fi, després de uns quants llargs més, en terreny ja salvatge i desequipat (però que no passa del III+), la Laura fent el darrer llarg de la via.

Descens fins al Coll del Gat, per un camí on segur que no ens perdrem, de tantes senyals taronges com han pintat.
De debó que calia? S'ha de ser molt tonto per perdre's aqui... Es clar que de tot hi ha per aquestes muntanyes...


I ja baixant per la tartera, amb una bonica vista de l'enforcadura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada