26.6.11

Gran Diedre al Pedraforca.

Gran Diedre (complert). Cara N del Calderer. Pedraforca.
700m, V+. Equipament: algun pitó, parabolts a les Rs.
Material: friends, bagues.

Doncs aprofitem que fa bon temps i que hi ha la Patum a prop, i ens decidim a escalar una bonica via a la cara N del Calderer, al Pedraforca.
He de dir que hem decidit començar el Gran Diedre per baix, en comptes de fer l'aprox per dalt i fer el ràpel que ens deixa a la feixa que du a l'inci de la Cerdà-Pokorsky. En total seran 4 llargs de l'entrada + 5 llargs del diedre + la sortida per la Pany.
Total: molts metres i molts llargs!

El començament és a la base de la paret, ben bé on hi ha una placa dedicada a un gran escalador clàssic, el sr. (ai, ara no me'n recordo). Muntem la Ro en un arbre molt oportú (hi ha ombra!).


Vet aqui el diedre que ens espera més endavant, de moment estem concentrats en fer la primera part, que son 4 llargs.

L'escalada és una mica herbosa en alguns trams.

Alguna reunió (o sigui, totes) es fa en un arbre. Porteu bagues!

La Laura, amb aquesta pose de mosca a punt de picar, a la R4. Al final hem anat una mica per feina i ho fem en 3 llargs.
Una cordada se'ns ajunta, començant directament per la feixa...

Al principi comencen ells, i avancen fins la R5. Acte seguit m'enfilo darrera el segon, i aviat sóc a la reunió. Com que encara queda corda decideixo anar fins la R6 empalmant (que no és el mateix que anar fins la R6 empalmat!).

Aqui els comapnys ens cedeixen amablement el lideratge. Gràcies!

Imatge de, potser, la part més delicada de la via, arribant a la R8.

La Laura sortint del pas, i amb tot el darrer llarg per endavant, doncs també he empalmat el L8 i L9.

Per fi la sortida del diedre, saludem al sol, i ens disposem a continuar uns 300m més fins arribar al collet on acaba la Pany.

R9: R6 per nosaltres!!!

Aqui ja estem a la feixa que munta cap a la dreta, L11.

La Laura arribant a la R11.

Jo a la R11.

I per fi, després de uns quants llargs més, en terreny ja salvatge i desequipat (però que no passa del III+), la Laura fent el darrer llarg de la via.

Descens fins al Coll del Gat, per un camí on segur que no ens perdrem, de tantes senyals taronges com han pintat.
De debó que calia? S'ha de ser molt tonto per perdre's aqui... Es clar que de tot hi ha per aquestes muntanyes...


I ja baixant per la tartera, amb una bonica vista de l'enforcadura.

18.6.11

Chani a la Falconera, Garraf.

Chani. La falconera, Garraf. 130m, V.
Equipament (primer llarg): algun vell spit i algun vell parabolt rovellat (o el que en queda!).
Material: friends, aliens, tascons, bagues, vacuna contra el tetanus.

Per fi han acabat els exàmens (creuem dits!), i "només" queda treballar.
Per sort tinc festa un dia a la setmana, aquest dissabte m'escapo amb el Josep, un amic que vaig conèixer escalant en gel a Cervieres, als Alps.
Tinc ganes de fer aquesta via, mai he escalat a la Falconera i m'han dit que és interessant, o sigui que agafem els trastos i ens dirigim cap allà!!!
Només arribar al pàrking un cartell ens avisa que estem en un Parc. Se suposa que es refereix a una mena de "parc natural". Mirant darrera el cartell ja ens queda clar quina mena de parc és, el Garraf: mireu quantes coses naturals que hi ha pel terra.
Bé, qualsevol geògraf sap que cap parc de la xarxa de la Dipu és un parc natural. I encara menys el Garraf.

L'aproximació és bastant xula: caminar 10 minuts, i llavors llançar-se a un forat que dona directament al mar.

Ràpel de 45m i ja hi som!

Les vistes des de dins el forat son espectaculars.
Coincidim amb un grup d'espeleòlegs que es dirigeixen a explorar la Falconera: duen mascares, aletes, etc. Al cap d'uns quants minuts d'estar a l'aigua veiem com es retiren, al crit de -NO PUEDORRR!!!

Comencem anclant-nos a la R0, una instal.lació amb 2 parabolts lluents. Sisi, es veu a prova de bombes!!!
La roca tampoc no està gens malament: mig enganxosa per la sal i la humitat marina, es desfà en una mena d'escames (com si fós sauló, però en calcari), patina quan no vigiles... Esperem que més amunt millori!

En Josep comença el primer llarg, que es dirigeix amb tendència a fer una diagonal a la dreta. Hi ha bones preses de mans, però passos de peus una mica delicats.


Començo el segon llarg. La cosa canvia: calcari rugós, fins i tot amb gotetes, no podem dir que no tingui adherència! Es protegeix prou bé.

Les vistes al mar, magnífiques!

Haurem de vigilar perquè aquest segon llarg és una mica llarg, i ja a l'alçada del diedre el fregament de la corda és important. Si podeu feu la reunió al començar el diedre: hi ha un pont de roca que es pot aprofitar.

Arribada a la R2. Una mica de "matojing"
El tercer llarg comença en una placa poc protegible. Però si anem una mica a la dreta trobarem un sistema de fisures que va cap a l'esquerra.

Quart llarg, que enganxo amb el cinqué (de tràmit). Hi ha una placa plena de petites bústies, protegible amb els àliens.

I final de via.

Amb vistes a Port Ginesta!

Et voici un petit hommage à Caroline Meynet, qui m'a fait un joli bonet "pour me couvrir la tête pendant les nuits froides d'été". C'est dommage que ce bonnet n'a pas arrivé pendant l'hiver, quand les jounées étaient froides en faisant l'escalade en glace. Ici en Garraf ce n'est pas exactement le bon endroit où passer froid, mais, qui veut attendre l'hiver pour essayer ce joli bonnet?
Merci Caro!