14.1.11

Escalada en gel a Cervières.

Escalada en gel a Cervières.

Dijous a la tarda arribàvem a L'Argentière la Bessée, capital de l'Ice Climbing Ecrins, per a veure de què va tot això. Cada nit fan un briefing per tal d'explicar les condicions de totes les zones d'escalada, i organitzen les navettes que duran els escaladors a les cascades.
Nosaltres obrim les orelles per tal d'informar-nos bé. Resulta que han tancat la zona de la vall de Fournel a causa de la calor, i estan organitzant navettes cap a Freisiniéres i cap a Ceillac.
A la zona de Freissinières ja hi anirem demà (doncs aquesta nit dormim al poble), i a Ceillac, si hi envien les navettes, estarà més ple que El Corte Inglés en dia de rebaixes. Un ocellet ens havia dit el dia anterior que a Cervières, les cascades, tot i el pas dels centenars de milers de persones que vagabundejen aquestes terres en busca de gel fresc, es mantenen bastant bé, i que no hi ha molta gent perquè hi ha 1 hora d'aproximació.
Doncs ja ho tenim: demà, cap a Cervières!!!

L'aproximació és bastant bonica i tranquila, ens sorpren trobar un poblet enmig de la neu, allà on només hi arriba la pista nevada que no han obert al trànsit rodat. Els seus "habitants" hauran de caminar una hora per arribar-hi o anar-se'n. Ens sembla un indret magnífic!

Ja al pàrking ens hem trobat dues furgonetes de catalans. I ara, a punt d'arribar a les cascades, ens els tornem a trobar. I un d'ells em pregunta "tu et dius Xavi?" Caram, que fort, no? Doncs resulta que és en Josep (del blog Benvinguts al paradís), que m'ha reconegut. Aquest món dels blogs és un mocador!!!
Ara podem pujar directes a les cascades, que es veuen perfectament des del rierol (nota: aquesta foto està feta a la tarda, quan tornàvem).
Poc després arribem a peu de cascada, i ens ajuntem el Bruno i jo amb ells: el Josep i la Laura, i en Victor, en Canyameres i un altre amic d'ells (ho sento, no recordo el nom). La Laura em pregunta si tinc un blog, i crec que algú més també. Bé, sí, sí, tinc un blog. I vosaltres també!!! hehe


Hem pujat correns per tal d'agafar lloc, perquè això no està tant buit com pensàvem. Poc a poc van apareixent escaladors i escaladores, que van omplint els peus de via.
Nosaltres ens hem posat a la cascada de la dreta (Cascade de Bourget, 4+): en Josep per la part més a la dreta i jo pel diedre. Resulta que el gel està supertrencadís, al picar amb el piolet cauen blogs inmensos, o sigui que jo decideixo baixar i intentar-ho pujant en top-rope per la dreta, i continuant després fins la reunió de sobre el diedre.

Mentrestant, el lloc va omplint-se amb més i més cordades.

Ja hem muntat les dues vies i estem una bona estona escalant aqui, mentre altres cordades fan cua o busquen un racó per on pujar (al final som tants que ja no vé d'una cordada més!).

Entre els assistents hi ha uns quants "lolos", dedicats a pujar els trams més bèsties: les seccions de dry-tooling o el cigare (que deu ser un 6 o 7), i a deixar bocabadats a més d'un.

I això va omplint-se més i més. Resulta que al final sí que han posat navettes... Sort que moltes cordades se'n van directament a la zona d'iniciació (a l'altre costat del forat).

En Bruno prova sort, però aquest 4+ potser és massa per a ell.

I després ens concentrem a fer la cascada de l'esquerra, just abans del forat (Ancrage de Dent, 5), que munten els meus amics catalans. Cal dir que aquest 5 potser és ja un 4, doncs està el gel tant picat que hi ha graons: podem pujar literalment sense picar el gel, o sigui, ganxejant amb el piolet i fent servir els forats de peu a mode de presa d'escalada. Però que consti que la cascada és dreta i mantinguda!


I ja per fi arriba l'hora de marxar, una mica després de que marxéssin totes les cordades que han vingut amb navette, el lloc es queda més tranquil, llàstima no poder quedar-nos un parell d'hores més, ara que començàvem a estar tranquils!!

Camí de tornada als cotxes ens fixem en un sistema de búnquers que hi ha prop del camí...

I en una canal molt temptadora que hi ha!!! Potser hi tornarem!

1 comentari:

  1. Doncs, sí, és veritat que tens un blog, jejeje! Realment la jornada de Cervieres va ser força divertida, va ser com fer esportiva, però en gel. Una mena d'escalada lúdico-social la mar de profitosa. Merci pel detall de fer aquesta entrada en català i a veure on serà la propera que coincidim, Pirineus, Alps, Ecrins... qui sap!

    Salut, fred i alegria!

    ResponElimina