31.12.11

Les pifiades del 2011

Doncs vet aquí que l'any 2011 no tot han sigut activitats que han acabat amb èxit... també n'hi ha unes quantes (per sort, no gaires) que han sigut avortades, o que no han pogut acabar com hauríem volgut. Aquí hi ha un resum:

Activitat: cascada Les Hémos à Godo, Vallon du Diable, Ecrins.
Data: Gener de 2011.
Motiu: caiguda de blocs de gel.

Un dia de Gener de 2011 vam anar, el Bruno i jo, a intentar fer aquesta cascada que a part de tenir un bon recorregut en gel, té una estètica bonica, al tractar-se d'un corredor íntegrament de gel. Els inconvenients son que cal matinar molt, per evitar ser els segons, doncs sinó la caiguda de blocs està assegurada. Ja vam matinar, ja, però no vam ser els primers...
Aques cop és en Bruno qui vol intentar-ho de primer, però a mig llarg no ho veu clar (li cal una mica més de rodatge) i m'hi poso jo. Quan em trobo enmig del llarg, la cordada precedent comença el segon llarg, i a partir de llavors comença la pluja de meteorits. Tants quèien, que vaig intentar baixar muntant un avalakov, però no ho vaig aconseguir de tants impactes que rebia. Solució: pujar a sac fins la reunió, muntar ràpel, i marxar amb la cua entre cames com un gos escaldat...

La resta del dia ho vem passar en un petit ressalt de gel, on vaig ensenyar al Bruno alguns truquets per millorar la seva tècnica de progressió, de col.locar cargols de gel... Jo tinc l'ocasió de provar uns mítics Charlet-Moser Pulsar Ergo que ha llogat en Bruno, ja gairebé ni m'enrecordava de com es patia: res a veure amb els piolets d'ara, allò sí que tenía mèrit!!

Hem d'admetre que passar un dia "perdut" al solet, sucant unes galetes al té, tampoc no és tant mala idea...

Activitat: Escalada a Thones, Bornes-Aravis.
Data: Març de 2011.
Motiu: humitat post-dia de pluja: roca mullada.

Aquest cop em dirigeixo amb en Florien als Aravis, a intentar una via llarga quin nom no recordo. El dia anterior havia plogut, però feia un dia ben bonic.

L'aproximació eren 2 hores, i ens ho vam prendre amb força filosofia, doncs cada dues passes relliscàvem pel sotabosc humit, però desitjàvem trobar la roca seca. A mig camí, però, vam creuar una cordada de baixada que ens deia que en calien un parell, i grossos, per enfilar-se per la roca, doncs ells no s'ho veien clar perquè fins encara xorrejava en algunes fisures. Vam continuar una mica, però a peu de tartera vam decidir fer mitja volta.
Aquell dia ens vam dedicar a fer un parell de vies d'esportiva i de gaudir del paisatge i del solet a la vall.

Activitat: Matterhorn per l'Aresta Hornli, Valais, Suïssa.
Data: Abril de 2011.
Motiu: previsió de boira i mal temps.

El primer dia que vam despertar al càmping de Zermatt, en Bruno s'entretenia fent una mica de bloc en un pedrot segurament dut per la glacera en temps inmemorials. Aquella va ser l'única activitat remotament similar a l'escalada que faríem, doncs la meteo no donava gaires esperances.

Tot i així, eren els únics 4 dies que havíem pogut reunir els dos, no teníem ni dia de coixí, i la manera com havíem planificat l'activitat valia la pena: sortint a peu de Zermatt (res de telefèrics!), fent una nit a Hornli i una altra a Solvay (per partir la pujada en 2, i per estar millor aclimatats), i intentant fer servir el mínim possible les instal.lacions fixes.
Sabent que teníem poques possibilitats, vam fer la motxilla i vam anar a Zermatt a consultar la meteo. Aquell dia boira, l'endemà, 90% de possibilitats de pluja, i al següent, més boira i més pluja.

Vam anar a la sortida del poble a comprovar-ho amb els nostres propis ulls. Aquí al darrera, ho juro, hi ha el Matterhorn. No vam poder veure ni el llom on hi ha el refugi de Hornli... pobre Bruno, se'n va tornar sense ni tant sols veure la muntanya (jo ja l'he vist en altres ocasions).

Camí de tornada se'ns va posar a a ploure.

Almenys vam tenir una mica de temps per veure la geologia de la zona, i veure el despreniment de Randa, que és de llibre.

Activitat: La volta al món. Sant Miquel del Fai.
Data: Agost de 2011.
Motiu: un passet que no sortia, manca de guindola...

Aquell dia teníem il.lusió per intentar una via d'artificial molt xula a Sant Miquel del Fai, un lloc atípic per l'escalada.

La via recorre aquesta bauma en 4 interminables llargs d'escalada artificial. No anàvem amb moltes esperances, doncs no havíem aconseguit una guindola per les reunions (que son totalment penjades del sostre).

A més, hi havia un passet que calia fer en lliure, i com ja sabíem que com a molt els nostres ronyons ens aguantaríen una reunió, doncs no vam voler arriscar el pas.
Però vaig descobrir un lloc interessant, tornaré un dia de pluja...

Activitat: Mas-Brullet al Serrat del moro. Montserrat.
Data: Agost de 2011.
Motiu: faltava aquell puntet per superar un pas (i ens temptava la cerveseta al bar!).

I ja és el segon cop que ho intento...
Aquest cop em vaig posar al primer llarg de primer. Em vaig quedar a 2/3 parts, relliscant per la fisura i sense ganes d'arriscar. L'Ivan va treure uns quants metres més tirant d'A1 amb algun dels amics del 2 i del 3 recuperats del mig del llarg, i jo vaig acabar el llarg quan ell estava cansat.

Si, l'arrivada a la primera reunió sembla fàcil quan s'ha superat el diedre, però el seu somriure és una mica forçat tenint en compte el que ens ha costat arribat aqui...

L'Ivan intenta el segon llarg i no s'ho veu. M'hi fico jo i arribo fins l'arbre. En el moment de fer el sostret que dona pas al diedre, li pregunto si val la pena continuar així, veient l'horari que duem. Arribem a la conclusió que no és el nostre dia, que fa molta calor, i que al bar la cervesa fresca ens està esperant, o sigui que baixem abans que la retirada sigui massa complicada.

Activitat: Escalada a Àger.
Data: Novembre de 2011.
Motiu: mal temps.

Ja ho sabíem que faria mal temps, però almenys ahir vam gaudir fent la Redrum, amb samarreta!! Finalment ha plogut durant la nit, i passem el dia fent un tomb per les parets de Montroig, on hi ha gent que sí que es posa a escalar a partir del migdia...


Activitat: Alpinisme (Barre des Ecrins? Gran Paradiso?) als Alps.
Data: Desembre de 2011.
Motiu: mal temps, pluja, mal temps, pluja, mal temps...

Per fí havia reunit uns dies del pont de desembre, i agafant tots els trastos em dirigeixo als Alps a fer alguna muntanyeta amb en Bruno. Ja la previsió era dolenta, però arribo a Grenoble i plou, i pinten 4 dies de pluja.

L'endemà Diumenge renunciem a fer una gran muntanya i, com que de moment no plou, pugem a La Grave per a veure com està tot. Les cascades encara no estan formades.

Anem al Col de Lautaret, on comptem fins una cinquantena d'esquiadors tornant de fer un passeig. Ens trobem dos amics d'en Bruno que baixen de fer una esquiadeta, interrompuda per un atac de taquicàrdia d'un dels 3 que van sortir del cotxe (que va arribar a 300 batecs per minut!!!), i que ha baixat de la muntanya en helicòpter. Però almenys han pogut fer lliscar les pells i ens diuen que la neu està bé, que no hi ha perill d'allau.
La vista no és per tirar coets perquè hi ha una mica de boira, però almenys no plou. Al cap d'una estona baixa una cordada d'escaladors que ens diuen que les cascades que hi ha 2400m estan formades! Avui és massa tard, tornarem demà!
L'endemà Dilluns a Grenoble plou, Dimarts també, Dimecres (ja estic a Chambéry) també, Dijous també. Ens enterem que al Col du Lautaret ha caigut 1m de neu... Almenys Dijous marxo al caroux, on puc escalar en un cap de setmana de sol (veure entrades del 9 i 10 de Desembre).

I amb això tanco les entrades del 2011.
Bones escalades a tots!!!!

28.12.11

Canigó (2.784m): Corredor Escarra-Muixart

Corredor Escarra-Muixart. Cara E del Canigó.
450m, 75º/M4+. Equipament: alguns pitons.
Material: pitons, friends fins el #2, cargols de gel petits, tascons petits.

Per fi després d'intentar-ho dues vegades sense èxit, començo la temporada hivernal. Aquesta vegada amb una via de categoria, un corredor en un lloc on normalment no hi ha condicions, però que quan n'hi hà...

Un ocellet ens diu que la cara E del Canigó està espectacular. Amb en Josep i la Laura teniem pensat anar a Cambra d'Ase, però canviem els plans i ens hi dirigim.

Dimarts arribem a la muntanya: la pista ja està tancada, tocarà caminar 4 hores per arribar al refugi per la pista de Mas Malets.

No fa molt de fred i podem caminar per la pista en bàmbes, però almenys ja comencem a trobar símptomes de que som a l'hivern: esperem que a dalt faci fred i la muntanya no regalimi.

Dimecres: a les 7h00 ja estem esmorzant i poc després comencem l'aproximació al circ.


La cara E es veu espectacular, amb fils de neu que recorren diversos corredors. El que hem escollit, l'Escarra-Muixart, no ens decepciona, i ens deixa veure el que serà una activitat per a recordar.


La Laura comença el primer llarg, una llengua de neu dura ben dreta, ja a piolet tracció.


Primera reunió.

La neu està ben dura, i tot i que hi ha traces de cordades anteriors, gaudim com si fóssim els primers en passar.

Inici del segon llarg, amb un petit ressalt de gel.

I final del segon llarg, també en gel.


Comprovem que la segona reunió està uns metres més endavant, situada al peu d'un diedre de mixte. En Josep i jo passem de llarg la Laura i anem a fer la segona reunió bis.

Ara és el meu torn, agafo el material i començo el llarg clau de la via, un mixte de M4+.

Amb tècnica de xemeneia es supera bastant bé, alternant progressió de piolet amb progressió en roca.


El passatge amb motxilla no és tant fàcil, però en Josep i la Laura se'n surten perfectament.


I un cop superat el mixte, ens esperen una sèrie de llargs en neu dura que ens duran prop del cim.

En algunes ocasions hem de fer una mica d'ensamble, amb llargs que arriben als 100m.


També hi ha passets de gel, però veiem que ja hem superat les majors dificultats.


I aquí el darrer llarg abans de sortir del corredor, també d'uns 100m, amb tendència a l'esquerra, i que ens du en una bretxa amb una creu on podem fer reunió. Neu dura i algun passet aïllat de gel.


Última reunió, que en Josep fa a uns metres de la bretxa.

Ja som a la bretxa, ara només queda un petit llarg de 20m fins al cim.


Cim. El Canigó, amb la plana del Rosselló rera nostre. Es pot veure que hi ha poca neu en general... la neu comença al pàrking del refugi.

Vistes al mar. Al llarg de tota la via hem gaudit veient el mar mentre fèiem una activitat alpina, poques vegades es pot fer això.

Des d'aqui veiem la cara NW del Barbet, també amb un bon nombre de linies de neu...

Baixada per la cresta de la via normal.



I arribem al refugi amb aquesta llum tant especial.


Dijous: hi ha una boira i fa un vent que no ens dona masses ganes de fer un altre corredor, agafem trastos i baixem... però baixem contents, ha valgut la pena arribar fins aqui per fer aquest bonic corredor, amb unes condicions que dificilment trobarem no només aquí, sinó en qualsevol altre lloc del Pirineu...