4.8.10

Iglesias-Casanovas a la Bessona inferior

Iglesias-Casanovas. Bessona inferior. Agulles. Montserrat.
140m, V/Ae. Equipament: parabolts, claus i burils.
Material: estreps, 1 plaqueta recuperable, friends petits.

Tarda d'escalada a Montserrat. Escollim la Iglesias-Casanovas a la Bessona inferior, a la seva cara E s'estarà fresquet.
Aprofitem ràpid el temps, l'Enrique arriba al Bruc, de treballar, a les 15h00, i sortim disparats cap a Can Maçana, i d'allà al refu d'Agulles i a la base de la Bessona inferior.
Ràpid, oi?? Per sort anar fins allà no és tant ràpid com dir-ho (sinó tindriem les parets saturades!!).

El primer llarg comença en un arbre, hem de pujar fins bastant amunt per arribar amb seguretat al primer parabolt. Faré gairebé tot el llarg en artificial.

L'Enrique ho fa a la seva manera (en A0), suposo que desconeix el que son uns estreps (no l'he vist fer-ne servir mai).


El segon llarg el podem apurar en lliure. Per un pas que no ho aconsegueix... Jo ho intento però això és molt vertical... no sé, un 6a+/6b potser?? (segur que és un d'aquells V+ montserratins de l'època).

El tercer llarg és íntegrament en artificial, però és curtet.

L'Enrique m'ofereix empalmar-lo amb el següent, però declino l'oferiment, li cedeixo el llarg.


A part que en aquesta reunió s'hi està molt còmode: ara quan marxi m'asseuré i tot!

Primer tram del 4rt llarg en artificial, amb la Bola de la Partió i la Bitlla al fons.

El temut 5è llarg, on segons la ressenya hi ha 3 claus vells (i per tant, rovellats) protegibles. Aqui entra en joc la fe (i els friends petits, que ens treuran una mica la por de penjar-nos d'aquests ferrots).
El primer tram del llarg l'hem de fer en artificial, i després ja podem fer en lliure, un V+, on haurem d'estar igual de pendents de la progressió com de la protecció, doncs en cas de caiguda dubto que aquests claus aguantin.

L'Enrique supera el darrer llarg flipant per com estava l'equipament, i pensar que m'hi he penjat li fa venir una mica de iuiu.

Ja hem arribat. Foto de cim.

Tenim les altres agulles tant a prop que sembla que les puguem tocar amb la mà...
Encara ens quedarà el ràpel fins al collet amb la bessona superior, i el camí de baixada.

Així que anem tirant cap al cotxe que ja se'ns fa de nit, la muntanya ens regala aquesta posta de sol, tota una postal...

Escalada realitzada per Xavi Gallach i Enrique Murga.