31.7.10

Cerdà-Riera a la Ven-Suri-Ven

Cerdà-Riera. La Bandereta (Ven-Suri-Ven), Agulles. Montserrat.
150m, 6a/Ao. Equipament: pitons, parabolts a les reunions.
Material: friends fins el 3, bagues, 1 placa recuperable.

Un bon dissabte que, excepcionalment, tinc festa, enredo l'amic David per anar a escalar. L'opció escollida és la Cerdà-Riera de la Bandereta, més coneguda com Ven-Suri-Ven.

La via transcorre per l'elegant fisura que travessa l'agulla més destacable de la paret oest d'Agulles, la podem veure gairebé des del cotxe.
Sort que el dia ha començat gris i ens hem estalviat uns graus de més durant l'aproximació. Tot i així hem fet una bona suada. Poc abans d'arribar a peu de paret ens trobem una altra cordada que es dirigeix a la mateixa via, però com van amb més calma ens deixen passar, així que tant bon punt arribem a la paret ens posem a escalar.

El principi de via ens dirigeix a una mena de feixa on farem reunió en una de les alzines (en el nostre cas, en la segona per l'esquerra), i d'aqui ens enfilarem pel segon llarg, que transcorre per la fisura de més a l'esquerra per anar a buscar la canal herbosa que trobem més amunt.

Primer llarg i reunió a l'alzina.

Segon llarg, força més vertical i finet, a destacar un pas clau abans d'arribar a la segona reunió, aquest pas ens costarà si ens hem cansat després dels 30 metres mantinguts que hem deixat darrera nostre...

A totes les ressenyes es fa menció de la segona reunió, amb comentaris com "reunions còmodes, i la segona a més és especialment bonica". Per la meva part la definiria com una reunió delicada, doncs a part de tenir un bon pati que cau directament a plom, estarem "còmodament" situats sobre una repisa que, segons com la toquis al sortir per fer el tercer llarg, es mou, i vés per on, no fa molta gràcia, no, pensar que aquesta reunió tan "còmode i bonica" algun dia pot anar-se'n avall. Llavors serà una "segona reunió en una placa llisa desplomada", i les ressenyes no diran que és taaaant còmode. Les vistes seran igual de boniques, això sí (reflexions que faig sobre el terreny).

En qualsevol cas aqui comença el tercer llarg, seguint la fisura cap a l'esquerra. Si ens sembla massa fàcil podem seguir una linia de ploms que surten verticalment (i desplomant) des de la reunió. Una linia d'infart, sí, però amb intercalacions de parabolts que la deuen fer menys estressant.

En David finalitzant el tercer llarg. No ha sortit abans a les fotos perquè s'havia apoderat de la càmara i no hi havia manera que la deixés anar. Li he hagut de canviar per un osset de peluix, sinó no me la tornava!!

La tercera reunió sí que és ben còmode. Bé, encara ho seria més si, fent cas a les idees que hem tingut el David i jo durant l'aproximació, el Patronat del Parc Natural hi posés uns sofàs (a més, es clar, d'unes escales mecàniques que duguéssin de Can Maçana a Agulles per a fer més lleugera l'aproximació). Tot i l'absència d'aquests sofas tampoc ens podem queixar.

El quart llarg és un llarg "al més pur estil *********" (es que la frase és molt coneguda i segur que ja coneixeu la paraula que hi falta: la solució al final de l'entrada).
O sigui que ja sabeu, una preciosa xemeneia llarga i mantinguda. Us enrecordareu del vostre company si no accepta dur una motxilla per cordada, hehe... Jo he optat per penjar-la amb una cinta de l'arnés.
Porteu totes les bagues que trobeu per casa, encara que siguin de merceria, doncs els nombrosos arbres seran els únics anclatges que trobarem.

I la sortida de la xemeneia. Cal fixar-se en un parell de burils rovellats (però dels grossos) que hi ha a la sortida, i que si els xapem ens poden estalviar una possible caiguda de 30 metres, tenint en compte on haurem deixat el darrer arbre (i la darrera baga).

Aqui el sr. Calamar ja surt i es dirigeix cap al cim.

I llavors, al cim, es fixa en dues coses: una cordada que acaba d'arribar al cim d'una altra agulla, i una noia al peu d'una paret que es treu la samarreta i es queda "en biquini", visió aquesta més interessant -sens dubte- que la del seu company de cordada, en aquest cas jo, arribant a la reunió. Ejem, pregaria una mica d'atenció, David...

Aqui no es veu molt bé, però al cim de la Peluda hi ha la cordada que acaba de fer cim...

...la mateixa cordada que ens ha fet aquesta foto.

Foto de cim.

I ja baixem pel camí que voreja la paret oest d'Agulles, seguint unes marques roges que indubtablement ens assenyalen el camí a la cervesa (el David no s'ho creu) fins al coll de la Portella, que ens du al cotxe (i aquest al bar, a per una cervesa).

********* = "...al més pur estil Santacana."

Escalada realitzada per Xavi Gallach i David Valls.