26.6.10

Itzi a Les Agudes. Montseny.

Itzi. Les Agudes, Montseny. 150m, V.
Equipament: 5 spits (2 sense xapa), 3 pitons.
Material: Camalots fins el 2 (millor repetits), excèntrics, una baga.

Després de més d'un més sense fer muntanya (exàmens) torno a posar-m'hi, ja era hora, ja en tenia ganes...
Aquest cop m'acompanya l'Anna, el darrer cop que vam escalar va ser fa més d'un any, i ella diu que desde llavors no ha fet via llarga, i que prefereix anar a fer esportiva.
A mi, que això de l'escalada esportiva em produeix sobredosi si és més d'un cop a l'any, em feia més gràcia anar tornar a fer via llarga, després d'aquesta llarga temporada hivernal, i la vaig convèncer per anar a provar una via senzilleta a les Agudes: la Itzi.

L'aproximació no és molt evident, i vam acabar trobant el peu de via de casualitat. Aqui veieu l'Anna escalant un trosset previ al peu de via (jo vaig pujar per la canal del costat, buscant l'inici real).

El dia era fantàstic, i les vistes sobre el Montseny i el Vallès impressionants...


Aqui comença la via, la R0 està situada just darrera aquest arbre, i la via segueix l'esperó amb tendència a anar cap a l'esquerra.
La roca és l'esquist típic de la zona, amb grans blocs i fractures, cal anar amb compte de no arrancar-los quan traccionem. De fet, i per als friquis de la geologia: segons el mapa geològic la litologia son fil.lites i cornubianites, pissarres afectades per metamorfisme regional.


El primer llarg el faig gairebé tot amb les bàmbes de muntanya (i l'Anna amb botes), només cal posar-se els peus de gat als darrers 5 metres, quan la cosa es posa vertical de veritat.

Arribem a la primera reunió, amb la desagradable sorpresa de trobar un únic espit, sense xapa. Amb el material que he posat al llarg em queda poca cosa per posar, però amb un excèntric mitjà-gros i un camalot petit faig alguna cosa...
El segon llarg segueix la tendència del primer, i el pas clau torna a ser els darrers 5 metres, assegurats per 3 pitons i un pas una mica atlètic.

La roca en general té prou bona qualitat, però en cap cas és excepcional. Cal vigilar d'on ens agafem per a no tenir la sorpresa d'arrancar un bloc.
La sortida del 3r llarg també és vertical.

La sorpresa arriba quan hem de travessar una canaleta prou ample com per complicar-nos la jugada (passant per sobre d'un espit sense poder xapar-lo), o passar-la per sota anant a buscar la placa desde baix, i jugant-se el tipus igualment...

Finalment la segona meitat del llarg és un III-IV sense gaire complicació.

Farem un quart i darrer llarg, de tràmit, sense gairebé ni encordar-nos, si bé trobem un espit que ens permetrà assegurar al segon amb més seguretat.

El paisatge és fenomenal, i podem veure i comprendre la geologia de la zona: a l'esquerra de la foto, coincidint amb la part més o menys plana d'aquest sector (la part boscosa) veiem una intrusió de magma que va obrir-se camí fins la superfície refredant-se molt lentament, i esdevenint granit. Aquest està molt alterat i es va meteoritzant químicament (l'aigua desfà els feldspats) de forma relativament ràpida, desgranant-se i donant lloc a una sorra, abundant al Montseny i al Maresme, coneguda com sauló.
A la dreta de la foto, i coincidint amb les parets per on escalem i que formen les muntanyes més altes (les Agudes, Turó de l'Home), tenim una aureola de metamorfisme de contacte: les fil.lites i cornubianites, que eren pissarres (argiles metamorfitzades per grans pressions i temperatures en profunditat) que han estat uns quants milions d'anys en contacte amb la intrusió de magma patint una segona metamorfització, aquest cop més potent, i donant lloc a un material més dur fins i tot que el granit de la pròpia intrusió. El resultat és una roca dura que costa molt d'erosionar i que dona lloc a aquestes muntanyes, més altes i escarpades que a la zona dels granits.

Tornant a l'escalada, la sortida de la via és una grimpadeta sense importància que ens durà a la carena, i d'aqui caminant uns quants metres arribem al cim.
Al nostre darrera podem veure el Turó de l'Home.

Si no volem fer tota la volta podem agafar el camí que surt del primer collet baixant del cim, creuant aquest mar de falgueres, i que s'endinsa en un bosc magnífic.

El paisatge que travessarem val molt la pena, i si tenim la sort de poder estar sols sense cap soroll (humà) que ens detorbi, llavors l'experiència és genial.

Si baixeu per aqui no us descuideu de parar en aquesta font i omplir la cantimplora. Ens ha anat de conya, perquè ens quedava un dit d'aigua ja calenta i aqui podem refrescar-nos ben a gust...

Escalada realitzada per Xavi Gallach i Anna López Gaudés.