2.5.10

Pico de Alba (3.107m)

Pico de Alba (3.107m)
Massís de la Maladeta. Pirineu aragonés.

Aprofitem les darreres neus per a intentar una ascensió a l'Aneto, que encara conserva uns gruixos bastant decents.

Per a això Dissabte anem tranquilament a dormir al refugi de la Renclusa, només ens cal caminar un parell d'hores (sota una pluja fina, aixo sí), tot i que hi ha molts cotxes que passen fins la Besurta.

La neu comença una miqueta més amunt de la Besurta.

Fem el darrer tram ja amb els esquís posats, però amb una neu una mica passada.

Aquesta és la vista de la vall des del tram final. Cal dir que hi ha aigua pertot arreu, i més que n'hi haurà amb aquesta pluja persistent.

Diumenge voliem sortir a les 5h00, però no ho aconseguim ja que hem d'esperar a que donin d'esmorzar al refugi (a les 6h00!!! No hi ha manera de fer-ho abans, i tampoc no volen avançar uns entrepans o unes galetes. No comprenem que el mateix refugi t'obligui a marxar tard i prendre riscs innecessaris a la muntanya!!!). Comencem a foquejar gairebé a les 7h00. Al menys la neu està gelada i amb les ganivetes posades avancem bastant ràpid.

Anem guanyant altitud, i tot d'una puja una boira que ens envoltarà d'un moment a l'altre.


Però nosaltres som més ràpids i aviat la deixem enrera. La boira queda estancada una mica més avall.

Des d'aqui veiem el Pico de Alba, segons el mapa cal passar un collet a la nostra dreta per arribar a una pala de neu a l'altre costat.

Arribats al collet veiem una paret bastant vertical: impossible passar per aqui. Baixo i voregem la pala cap a l'Est.

Ara si. Deixem els esquís a la vora de la paret final i pugem amb grampons.


Arribem al Pico de Alba. Els meus companys es queden descansant al cim secundari mentre jo vaig a fer el cim "oficial".

Piquem unes galetes i comencem a baixar, que ja fa calor i volem evitar complicacions a causa de la neu, que ja es transforma i esdevé pastosa.

No gaire més avall d'on comencem a esquiar hi ha el tram amb boira.

Anem seguint amb atenció les traces de pujada, i així no hi ha risc que ens perdem.

Poc després hem de fer un macroflanqueig per evitar baixar al fons de la vall i haver de remuntar després.

Un passet entre pedres...

Passem pel costat d'una marmota que desperta després d'un llarg hivern.

I finalment la baixada al refugi, amb la neu ja bastant pastosa, però gaudint de l'esquiada...


Agafem els trastos del refugi i baixem cap al cotxe just en el mateix precís moment en que comença a plovisquejar. Baixem esquiant aprofitant fins el darrer metre de neu.


Ascensió realitzada per Xavi Gallach, Norbert R i Sébastien S.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada