16.5.10

Intent a l'Aneto.

Intent a l'Aneto per la Renclusa.

Sabent que encara hi ha neu (i després de la bonica baixada que vam fer fa 15 dies) hem preparat una marcosortida, a mode de despedida de la temporada hivernal, amb gent de diversos clubs: UEC de Gràcia, UEC de Barcelona, CEC... ens dirigm a la Renclusa, a veure si podem fer l'Aneto.
El Xavi i jo hem sortit de Barcelona a les 14h30 pensant que ens plantariem ràpid sota el refugi i en 30 minuts ja estariem a dalt, però l'arribada a l'Hospital de Benasque ens ha sorprés bastant, ja que no sabiem que tota la pluja que hem trobat pel camí (i que ha caigut durant la setmana) aqui era neu, i hi ha un bon paquet, amb molt bon aspecte, per cert. No estem segurs d'arribar a l'hora prevista, doncs ja son gairebé les 19h00.

La primera tasca és posar cadenes al cotxe, doncs tota la carretera fins la Besurta està nevada i no volem arriscar-nos a patinar.

A l'arribar coincidim amb el Bernat i els seus dos amics, que s'estan preparant per pujar al refugi. Ens preparem ràpid (deixo literalment mitja motxilla al cotxe, i pujo només amb la d'atac amb l'imprescindible) i sortim cap a dalt.


Veieu la neu nova, sobre el terrat del refugi. Fa dues setmanes els voltants del refugi estaven pelats, i les marmotes ja començaven a treure el cap...

Diumenge ens llevem a les 4h30, però fa un vent de nassos, i aplacem la sortida fins les 7h00, renunciant al cim però proposant-nos pujar tant amunt com sigui possible per tal de fer una bona esquiada. La boira va i vé.

A vegades s'obre i ens deixa veure una mica de paisatge, i a vegades no veiem més enllà de 4 metres, però seguim les traces que porten a la Maladeta, coincidint amb un munt de gent (només nosaltres ja som 16 persones).

Com més pugem més espessa es torna la boira, més fort bufa el vent i més fred fa. Això ens ha sorprés, ja que ningú esperava trobar aquestes condicions tant dures (fins a -9ºC, i amb un vent bastant fort. Sensació tèrmica... -20ºC??), constantment veiem gent que dona la volta. Al nostre grup també hi ha qui s'ho repensa, però uns quants continuem.

Finalment, a uns 2800-2900m d'altitud, els components del grup van girant cua, en un moment donat només quedo jo esperant a que arribin els que segueixen. Aviat passa un grup d'esquiadors que em porta un missatge dels meus companys: donar mitja volta.
Trec les pells ii apreto les botes i començo a baixar, aprofitant uns esquiadors que passen m'uneixo a ells per tal de seguir les seves traces, doncs sino m'hauria de quedar quiet esperant a que s'obri una mica la boira, perquè miri on miri ho veig tot blanc.
No gaire més avall trobo un munt de gent reunida que es prepara per la baixada, entre els quals, molts dels components del meu grup.

Una mica més avall, a vegades la boira s'obre. Aprofitem per resituar-nos i corregir la nostra trajectòria de baixada, en una neu, per cert, d'aquelles que es troben als mesos de Gener i Febrer, neu verge que s'enfonsa fins mes amunt dle turmell. Però no és neu pols-pols, i la baixada em cansa molt, es fa llarga...

Uf! Un cop al refugi ens tornem a reunir, tot i que anem baixant esglaonadament cap als cotxes. Quan els primers arribem al cotxe encara son les 10h30 del matí...
No hem fet l'Aneto, no hem fet la Maladeta, però hem viscut una nevada de (mitjans de) Maig que trigarem a oblidar: amb força neu, vent, boira... i tots els elements típicament hivernals.

I finalment, com a Benasque està gairebé tot tancat, anem a dinar a Campo, on hi toca el solet que deu n'hi do... Aqui podeu veure l'Eli en plena bacaina.

Sortida realitzada per Xavi Gallach, Xavi Corral, Bernat Ros, Montse Jové, Eli Masso, Albert Bigorra, de les UEC de Gràcia i de Barcelona.
I per 10 persones més...


2.5.10

Pico de Alba (3.107m)

Pico de Alba (3.107m)
Massís de la Maladeta. Pirineu aragonés.

Aprofitem les darreres neus per a intentar una ascensió a l'Aneto, que encara conserva uns gruixos bastant decents.

Per a això Dissabte anem tranquilament a dormir al refugi de la Renclusa, només ens cal caminar un parell d'hores (sota una pluja fina, aixo sí), tot i que hi ha molts cotxes que passen fins la Besurta.

La neu comença una miqueta més amunt de la Besurta.

Fem el darrer tram ja amb els esquís posats, però amb una neu una mica passada.

Aquesta és la vista de la vall des del tram final. Cal dir que hi ha aigua pertot arreu, i més que n'hi haurà amb aquesta pluja persistent.

Diumenge voliem sortir a les 5h00, però no ho aconseguim ja que hem d'esperar a que donin d'esmorzar al refugi (a les 6h00!!! No hi ha manera de fer-ho abans, i tampoc no volen avançar uns entrepans o unes galetes. No comprenem que el mateix refugi t'obligui a marxar tard i prendre riscs innecessaris a la muntanya!!!). Comencem a foquejar gairebé a les 7h00. Al menys la neu està gelada i amb les ganivetes posades avancem bastant ràpid.

Anem guanyant altitud, i tot d'una puja una boira que ens envoltarà d'un moment a l'altre.


Però nosaltres som més ràpids i aviat la deixem enrera. La boira queda estancada una mica més avall.

Des d'aqui veiem el Pico de Alba, segons el mapa cal passar un collet a la nostra dreta per arribar a una pala de neu a l'altre costat.

Arribats al collet veiem una paret bastant vertical: impossible passar per aqui. Baixo i voregem la pala cap a l'Est.

Ara si. Deixem els esquís a la vora de la paret final i pugem amb grampons.


Arribem al Pico de Alba. Els meus companys es queden descansant al cim secundari mentre jo vaig a fer el cim "oficial".

Piquem unes galetes i comencem a baixar, que ja fa calor i volem evitar complicacions a causa de la neu, que ja es transforma i esdevé pastosa.

No gaire més avall d'on comencem a esquiar hi ha el tram amb boira.

Anem seguint amb atenció les traces de pujada, i així no hi ha risc que ens perdem.

Poc després hem de fer un macroflanqueig per evitar baixar al fons de la vall i haver de remuntar després.

Un passet entre pedres...

Passem pel costat d'una marmota que desperta després d'un llarg hivern.

I finalment la baixada al refugi, amb la neu ja bastant pastosa, però gaudint de l'esquiada...


Agafem els trastos del refugi i baixem cap al cotxe just en el mateix precís moment en que comença a plovisquejar. Baixem esquiant aprofitant fins el darrer metre de neu.


Ascensió realitzada per Xavi Gallach, Norbert R i Sébastien S.