17.4.10

Canal Amagada al Cadí

Canal Amagada (sortida per la canal Sàbat). Cadí.
300m + 200m, 45-50º (màx. 60º a la canal Sàbat). Equipament: ràpel muntat, evitable.
Material: arnés i corda per rapelar.


Dissabte sortim d'Estana a les 6h30, una mica massa tard, però ja que som un bon grup i això promet ser divertit no ens deixem espantar. Esperem trobar la canal en condicions.

A les 8h00 ja som a Prat de Cadí, on comença la neu, de moment una mica gelada, així dona gust avançar, ja que comença a fer calor.


A l'entrada de l'Ordiguer parem a equipar-nos. Tot i que som un grup de 10 persones, avancem a ritmes diferents, així que jo m'avanço amb el Martin i amb els dos nois menorquins.


La canal amagada està orientada a l'Est, o sigui que el sol hi toca de ple. Caldrà tenir precaució perquè la neu ja està primaveral total.

Un descanset al desviament i aviat continuem. Deixem el bloc de l'esquerra i ens dirigim al pas del ràpel.

Veiem arribar la resta dels companys, que també reposaran forces.



Aspecte de la instal.lació del ràpel, per sorpresa nostra (no fa molt de fred) està congelada i no la podem reforçar com desitjariem.


Petit ràpel de 10m que ens deixa en una pala de neu que dona accés a la canal Sàbat. Cal vigilar les relliscades perquè hi ha un bon pati!!

En Martin rapela després de mi. A dalt del ràpel hi ha cua, maniobres delicades, i fins i tot discussions... ens han embargat la corda!!!

Aspecte del flanqueig cap a la canal Sàbat. Hi ha força pendent. Més tard ens enterem que una noia del grup ha perdut un piolet al fer aquest flanqueig, i han perdut un munt de temps baixant a buscar-lo (fins i tot han muntat una reunió a la neu per facilitar el descens).

El Martin i jo decidim marxar cap amunt aprofitant el nostre bon ritme, aviat entro a la canal Sàbat.

A dalt hi toca el solet. Això no ens agrada, sabem que hi ha una bona cornisa.

Però les vistes del Cadí son fantàstiques, des de pocs indrets veiem així la morfologia d'aquesta fantàstica muntanya, amb una facilitat que ens permet imaginar-nos els processos geològics que l'han modelat: estratificació, tectònica, cabussament, gelifracció...


Ja sortim de la canal. Per últim el pas de sàndvitx: a dalt tenim la cornisa, i sota nostre uns quants centenars de metres del precipici que ens separa de la nostra estimada canal de l'Ordiguer.

Si la cornisa cau nosaltres serem el pernil!!

Per sort no cau. Arribem sans i estalvis al cim i esperem els nostres companys menorquins.

Amb els que iniciem una baixada divertida per la Canal del Cristall. Tècnica "culen-bajen", doncs la neu ja transformada ens ho posa massa fàcil.


A les 15h30 ja som a Cal Basté, i mentre no arriben els nostres soferts companys, que han tingut alguna petita complicació, aprofitem per dinar, petar la xerrada amb la gent del bar, escriure una piada, veure una peli dolentíssima del Clint Eastwood (on fa de sergent vell però amb set d'acció, que transforma uns mindundis empanats de la vida en uns valents soldats màquines de matar, dels quals sentir-se orgullós com el patriòtic poble americà ho farà al final de la pel.lícula).

Ascensió realitzada per Xavi Gallach i Martin Ansorg, i seguida d'aprop pels nostres amics menorquins Jordi i Lluis (o era Lluis i Jordi??)