20.3.10

Aresta GER a Castellfollit de Poblet

Aresta GER. Pic de l'Àliga. Castellfollit de Poblet.
180m, V. Equipament: algun clau.
Material: joc de friends, bagues.

Cap de setmana tranquil, per recuperar una mica de ritme d'estudi només sortiré Dissabte a fer alguna cosa senzilleta. La Pat, que encara no ha fet res de muntanya des de la lesió que va tenir a principis d'any, també s'apunta a escalar.
Hem escollit una via força curiosa, doncs es tracta de l'Aresta GER al Pic de l'Àliga de Castellfollit de Poblet, la roca que més destaca en el bell paratge granític (bé, tècnicament no és granit, és diorita) que aflora curiosament en aquesta part del sud de Catalunya, lluny dels altres paisatges granítics catalans, que trobem al Pirineu i a la Costa Brava.
Coses de l'orogènia herciniana...

L'aproximació ens ha fet suar una mica, doncs a part d'haver de travessar una esllavissada costeruda i inestable, hem remuntat una tartera que res té a envejar a les del Pirineu. També suem per la caloreta que fa, doncs havent fet tanta muntanya hivernal ja no recordavem les suaus temperatures que es donen a la cara sud de les parets no alpines.

Al primer llarg trobem un parell de claus, si bé hem de començar a catxarrejar. Per sort això és un plaer al granit.


La Pat no esperava escalar tant bé, de moment el genoll li aguanta bastant bé.

Ens precedeix una cordada de tres que ha tingut la mateixa pensada que nosaltres. compartim la reunió, que per sort es pot fer en punts diferents. Jo la munto enllaçant un gran bloc amb una vaga i reforçant-ho tot amb un friend ben gran.

Quan la cordada ja ha marxat canviem i ens agafem a un arbre que hi ha, reforçant-ho també amb un friend dels grans. La Pat es veu amb prou confiança per fer el segon llarg de primer.


Arribats a la segona part del llarg això sembla més una via alpina. Aqui veiem un foradet que hi ha, des d'on podem veure l'altre costat de la roca.

El pas més delicat (i divertit) del segon llarg, i potser de la via. Està protegit per dos claus.

Vistes cap al nord des de la segona reunió.

I vistes de la vall on som, amb Castellfollit de Poblet.


Començo el tercer llarg, travessant unes roques bastant romes, si no ho veiem clar podem fer ventosa amb la boca o amb el llombrígol!!!



Arribats a aquest punt la via s'ha convertit en una grimpada alpina. La Pat comença el quart llarg, un diedre bastant lògic amb un únic pas delicat, a la part superior. Cal vigilar amb les cordes, doncs quan la Pat ja és a la reunió i recupera corda, una s'ens encaixa entre dos blocs i no hi ha manera de fer-la còrrer. Em desencordo de la corda blava i pujo assegurat per la groga.

A partir de la quarta reunió ja és molt pla i podem pujar xino-xano.

Em queda una petita grimpadeta fins al cim.


Quan arribo al cim intento seguir escalant, però la cosa s'acava aqui.


I tenim que deixar aquest solet tant càlid (ens convida a jaure i a quedar-nos dormits) per començar a baixar, una llarga tartera ens espera.

Finalment trobem el camí de baixada que esquiva la petita tartera que hem hagut d'atravessar abans. Serà possible que no ho hem vist abans!!!

Escalada realitzada per Xavi Gallach i Patricia Pastor.

2 comentaris:

  1. Molt bé!!! espero que vos hagi agradat i que torneu de tant en tant, a veure si fem un camí d'aproximació com deu mana!!!! Ara però meu fotut en un bon embolic. Hai de convéncer una bona colla que allò no és granit, sino diorita..... Lo company ja ha penjat el post a escaladaperatontos, si veus resde confús fesli lo comentari....

    salut i muntanya

    ResponElimina
  2. Ostras!! si sou els companys que veníeu darrer nostre el diumenge passat. Les fotos molt xules. Xavi que em podries fer 10 línies explicant com és possible que hagi diorita (granit pels que fem escalada per a tontos) a Poblet. Pensava que erets geòleg (veig que ets geògraf). Estem mirant de treure alguna cosa en paper. Si pots ... moltes gràcies. Si no pots, també.

    ResponElimina