6.2.10

Cascada de Porta

Cascada de gel de Porta. Cerdanya.

Aquest finde l'objectiu comú amb l'Arnau és fer gel. Teniem pensat fer una canal a la Cerdanya francesa, però sortint de Bcn no anem sobrats de temps. Com sé que la cascada de Porta està formada, cosa que sembla que no és força habitual, ens hi dirigim, i des de la carretera veiem que, sí, està formada.

Tot i la mica de boira que hi ha aparquem el cotxe a la caseta de l'Armée francesa. Aviat comença a nevar i la temperatura baixa, però això ens és igual, millor, som aguerrits: carreguem material i tirem cap amunt.

El camí no és molt evident, potser perquè tenim sempre a l'abast la vista de la canal que puja a la cascada, i així no passa res si et perds. Aconseguim ficar-nos dins la canal i anem avançant, de moment sense crampons i amb el material a la motxilla. Poc després arribem a un ressalt de gel. Perfecte!! Tirem corda i m'enfilo a veure què hi ha!

El resultat és una canaleta que va alternant trams rocosos i ressalts de gel, el màxim d'uns 5m.

Vaig posant cargols i avançant fins arribar a la base d'una gran pedra, a la seva base faig la reunió en un arbre i tot seguit puja l'Arnau.

Sortim d'aqui sense encordar-nos (no cal) i amb penes i treballs (tartera, esbarzers, roques, herba -amb crampons!!-, etc) arribem a la base de la cascada. Amb l'estona que duem aqui, ja ha deixat de nevar i ha sortit el sol, fonent part de la neu que ha caigut. La cascada sembla que aguanta però es veu mullada, i la roca de la base també està mullada. També pel fet que em sembla perillós fer-la de primer, doncs si caic me l'enduré enganxada als cargols, decidim pujar pel costat i muntar-la en top-rope.

Rapelo pel mig de la cascada i comprovo que tot i estar mullat el gel no té mala pinta. Això sí, és molt vertical, potser de 90º.
Som-hi doncs!


Això està molt vertical i els braços aviat ho senten, cal buscar reposos.


Ara li toca a l'Arnau, que ja es va estrenar la setmana passada al Pedraforca. Això li agrada, i no se li dona gens malament...

Sembla que estigui assassinant algú, oi???

Poc després arriba una cordada disposada a escalar-la. Els informem que tot i l'aspecte el gel està prou gruixut i que es deixa clavar bé, decideixen pujar de primer, comença el Xavi. Nosaltres mirem i aprenem, i veiem que no som els únics a qui se'ns cansen els braços... 90º!!

Després li segueix el Jordi, també de primer, però aprofitant els cargols que ha deixat el Xavi.

Després de veure'l pujar i baixar, el Xavi i jo ens intercambiem els piolets, així puc provar els seus, uns Charlet Moser Quark sense dragonera. Van fantàstics!!! M'hauré de pensar en comprar-ne uns!!

Ups, una relliscada i quedo penjant, hehe...
Per cert, heu escalat mai en gel amb el solet que us escalfa?? estar a peu de via passa de ser una tortura a ser una delicia, hi ha perill d'adormir-se i tot!

Cap a les 4 abandonem el lloc per arribar al cotxe amb temps suficient, doncs hem de quedar amb el Xavi (un altre Xavi) amb qui escalarem demà. Aprofitem la instal.lació que hi ha a peu de cascada i rapelem per saltar-nos el tros més complicat del camí de baixada. Es pot comprovar que la cascada de sota ja s'ha fos.

I després d'una baixada no gaire agradable, per tartera, pedrots, branques i esbarzers, ja estem arribant al cotxe. Ens agrada aquest bosquet, i el fet que al ser cara SW estem en una muntanya pràcticament seca (no està nevat), un ambient diferent als que estem acostumats per les hivernals.

L'aspecte de la cascada des de baix de la tartera.

I ja sortint cap a la carretera...

Escalada realitzada per Xavi Gallach i Arnau Sardà.

1 comentari:

  1. Sembla interessant, la tinc a prop de casa i encara no hi he anat mai. Haurem d'aprofitar que encara fa bastant fred i les condicions aguantaran uns dies.
    Salut!
    (un altre aspirant a geògraf)

    ResponElimina