7.2.10

Cascada de Campelles

Cascada de Campelles. Campelles, Ripollés.

Diumenge ens llevem a Camprodon, on hem quedat amb l'Enrique i el David per anar a fer una canal al Grà de Fajol petit. Però com tot està sense gaire neu, i les canals no tenen gaire ressalts formats, prenem una decisió dràstica: anem a Campelles, on l'Enrique ha sentit que hi ha una cascada formada. Si de veritat està formada podrem picar gel, però si no trobem res en condicions la jugada ens haurà sortit malament i llavors passarem el dia al bar...
Arribats al bar de Campelles demanem si saben si la cascada està gelada, i un avi ens respon: "Quina cascada? Sempre he viscut aqui i mai hem vist cap cascada!. Comencem bé!!

Però el nostre olfacte (i la ressenya) ens guia pel camí cap a les cascades, situades entre els dos refugis que hi ha al vessant N de la muntanya de Campelles. Durant l'ascens podem gaudir del gel que hi ha a la pista (i que ens regala unes quantes relliscades... després diran que l'escalada en gel és un esport perillós. I tant! Sobretot si hi ha aquestes aproximacions!!) i de la companyia d'un nodrit grup de "domingueros" que es dirigeixen cap a unes barbacoes carregats amb bosses de pic-nic, i calçats amb uns descansos al més pur estil anys 80.

Des de la pista només hem de pujar uns 50m per accedir al primer ressalt.


L'Enrique s'ho mira i als dos ens sembla en prou bon estat. Farem la cascada en dos llargs.

El primer tram és força divertit, tot i que no és tant mantingut com ens agradaria. Faig reunió en un arbre a l'esquerra.

Aviat puja el Xavi, que no se li dona gens malament tot i que mai ha fet gel. Tot seguit pujarà l'Enrique, aprofitant els cargols que he posat.

El segon llarg ja és més interessant, amb un primer tram d'uns 5m ben vertical, passo per la dreta per on el gel és més sòlid, i poc després puja l'Enrique.


Quan tots som a dalt ens despengem de la reunió fins la base intermitja, i anem pujant en top-rope provant els diferents costats de la cascada.
Poc després arriba una altra cordada de tres, que només pugen i baixen un cop.


Quan estem satisfets de picar gel muntem un ràpel i cap avall.


Els nostres amics encara es queden una estoneta més. Ens veurem al bar!!!

Ens ha agradat Campelles. És un poblet on encara hi podem trobar joies com aquesta...

Escalada realitzada per Xavi Gallach, Arnau Sardà i Xavi Domínguez. Acompanyats d'Enrique Murga i David Valls.

1 comentari:

  1. Ostres! no vaig veure el telèfon

    M'hagués fet una foto amb ell !!

    ResponElimina