2.1.10

Puigmal (2.910m)

Segon dia de l'any.
Com les condicions no estan per fer canals, i mentre els altres companys decideixen anar a fer esqui de pista, l'Ivan i jo farem una mica d'esqui de muntanya: intentarem pujar al Puigmal des de l'estació d'Err-Puigmal. Sortim una mica tard (comencem a foquejar a les 11h, però com la pujada és bastant directe...)



En comptes d'anar per la pala directe, bastant transitada i on cal maniobrar massa pel meu gust, girem a l'esquerra seguint pel torrent de la Ribera d'Er.


Abandonem la traça i girem a la dreta per anar a buscar la traça principal.

Aviat ens posem les ganivetes, doncs la neu en aquest tram de flanqueig està bastant gelada.

La vista de l'estació d'esqui d'Er-Puigmal.

Arribant a la part superior del traçat, on creuem gent que puja i que baixa, i on el vent comença a fer-se notar.

Aqui ja fa fred de veritat i el vent comença a fer-se una mica pesat. Sort que bufa d'esquena...

I com més pugem millor veiem les vistes de la Cerdanya i el Cadí.

Arribo a la cresta final, on el vent fa molt dificil la progressió i també guardar l'equilibri. Només cal passar a l'altre costat (a Catalunya) per a que el vent disminueixi.

I ja som al cim, suportant el vent d'esquena.

Només fem un vaset de té, pleguem les pells de foca i cap avall, ja menjarem quan arribem a baix perquè aqui és impossible...

Deu n'hi do amb el gel i neu que hi ha acumulats sobre la creu, el vèrtex geodèsic, etc, a conseqüència del vent, li dona unes formes ben curioses...


Iniciem el descens i ben aviat quedem a l'esguard del vent.


Baixant els trams més baixos de la pala de neu.

I ja arribem a la part amb menys neu, on les plantes afloren. Atenció a l'eslàlom del sr. Ivan:

Bé...

Molt bé...

Superbé...

Uixx!!

Però la baixada ha valgut la pena, tot ha sortit bé, i ho celebrem en un bar de Puigcerdà, amb cerveses especials.

I poc a poc arriben els nostres amics: El Rafa i el David...

I també arriba la Heidi, que ha vingut a estrenar les plàstiques!!

Ascensió realitzada per Xavi Gallach i Ivan Torné.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada