6.1.10

Cerbí de Durro (2.656m)

Com que no n'he tingut prou i per tornar a Barcelona no cal anar amb presses, responc a la crida de'n Norbert i m'apunto a fer esqui de monte el dia de reis. Total, ja sóc massa gran per a esperar tenir regals quan em desperti (i a més, a casa meva sempre ha vingut el pare Noel, que en això som molt nòrdics!!).
El dia abans havia anat a esquiar amb el meu papi a pistes (a la Cerdanya francesa), o sigui que tocava tute de cotxe, en aquest cas fins Tremp, on la Laura Serra (que també té un blog on explica les seves aventures) ens deixava un llit per a passar la nit. Fins allà han pujat des de Barcelona el Norbert i el Xavi Fernández.

Dia 6 al matí. Sortim disparats cap al port de Perbes, i un cop allà remuntem fins l'estació de Boí-Taüll. Fa solet i calor, crec que em sobrarà roba.
Els esquiadors de pista ja ho estan omplint tot, i el pitjor és que ja han traçat les pales de neu verge...

Sortim del pàrquing i comencem a pujar pel costat de la pista negra que hi ha a la dreta del telecadira del Ginebrell.


Ens ho han obert tot, i de'n tant en tant passen esquiadors i esnoubordes pel nostre costat.

Aviat arribarem al Pic de la pala de Ginebrell, que no podem considerar un cim verge (el telecadira arriba a 3 metres del cim).


Ja arribem. El sol es deixa notar. Quina diferència amb les excursions del cap de setmana passat, on el vent i el fred eren els dominants!!

Pic de la pala de Ginebrell (2.324m), de pur tràmit.

Baixem uns quants metres de desnivell (no cal ni treure's les pells de foca) i arribem a la carena del Cerbí de Durro. Qui es perdi no serà un bon geògraf, doncs hi ha un filat que la ressegueix.

Aqui comença la batalla.


Ara entrem al costat obac. Fa una mica de fresqueta.



I quan som a la pala del costat W veiem que està molt gelat. El Norbert i jo decidim posar ganivetes, perquè si patinéssim hi hauria una bona excursió per la timba que hi ha sota nostre.

Arribats a pocs metres abans del cim trobem dos nois que es preparen per baixar. Un du esquís, i l'altre ha pujat amb raquetes i baixarà en taula de neu. Segurament no duen grampons i per això han fet mitja volta.

Deixem les coses en aquest punt i calcem els grampons. El Xavi no en té i li suggerim que es quedi aqui, però es veu capaç de seguir i ja comença a pujar.


Ja arribem al cim.

La vista és genial. Mar de núvols!

Resseguim una mica la carena, fins un cim secundari que hi ha una mica més al sud.


Foto de cim.

Vistes espectaculars. No us fa una mica d'enveja??? hehehe... Aquesta és una de les coses bones de ser alpinista!

I el Norbert i jo ja baixem esquiant. EL Xavi, que no s'ho veu tant clar, comença a baixar caminant i ens espera una mica més avall.


La neu no està malament. En algun tros està una mica gelada, però es deixa esquiar.

Però poc després arribem a una pala totalment verge (només hi ha passat el Xavi), té una bona pinta... El Norbert i jo no ens ho pensem i ens llancem a la seva conquesta.


Només per baixar aquest tros ja val la pena haver pujat fins aqui, feia temps que no trobavem una neu tant bona, i com flotem!!!

I res, ben aviat som a pistes. Quatre girs més per pista trepitjada i aviat serem al cotxe...
Que, per cert, l'Ivan i la Núria havien pujat a fer esquiada familiar i encara estan per aqui, quedem amb ells a Boí per a fer la cerveseta. Quants de temps sense veure'ns, hehehe...


Ascensió realitzada per Xavi Gallach, Norbert R i Xavi Fernández.

2 comentaris:

  1. Molt bon relat, concret i especific...jejeje...

    Per cert ja repetirem!!

    Xavi

    ResponElimina
  2. que bones les vistes del cim!!

    ResponElimina