1.1.10

Perafita (2.752m).


Aquesta és la primera alba del 2010 des del refugi dels Estanys de la Pera, on ens hem reunit uns quants (uns 20) per celebrar el cap d'any (encara que alguns el "celebrarien" passant fred i enmig d'una nevada mentre feien el camí de pujada, envoltats del bosc i la lluna plena...).
Els pocs que ens decidim a fer alguna cosa una mica seriosa (4) ens posem el punt de mira al Perafita, esperant que les condicions meteorològiques (fred i vent) no enpitjorin i ens permetin arribar al cim.

Cap a les 9h00 estem preparats, abrigats, i sortim del refugi. Els agosarats son el Loren, el Jordi, la Francisca, que aniran amb raquetes, i jo, que vaig amb esquís.

El Perafita.

El sol ilumina la vall...


Quan ja portem mitja hora el temps comença a empitjorar, però no suficientment com per a haver de desistir.

El fred i el vent van posant les coses més interessants, i la Francisca ens planteja si seria millor que ho deixèssim estar.
-Nops!!

Quan ens acostem al tram final el pendent comença a tibar, i els meus amics raquetistes tenen més dificultats que jo, però de moment aguanten. El vent ens posa les coses molt dificils, ja que trobem trossos molt ventats. Em poso les ganivetes i continuo...


Finalment tots tres donen la volta a menys de 100m d'altitud del cim. Em diuen que m'esperaran una mica més avall on no faci tant de fred. Jo em dirigeixo a la carena abandonant ja els forts pendents, i d'allà al cim, solitari i mort de fred (el cim, no jo). Els darrers metres son uns pista de gel, on només les ganivetes penetren. Hauré d'anar amb compte durant la baixada, doncs no deixo traça darrera meu.

Finalment he arribat a dalt. No cal dir que feia molt de vent: només cal veure aquest estri que indica el punt més alt, ben cobert de neu gelada.

Prenc una tasseta de té del meu termo, i enseguida tiro avall. Només puc treure les pells de foca i ficar-les dins la mtxilla fetes una bola, impossible plegar-les bé. Però val la pena estar aqui per experimentar aquestes condicions: -8ºC i un vent de tres parells de nassos.
Important no perdre el material, que fixo aprofitant una pedra i la creu.

Bé, això ja ha passat, estic baixant esquiant a la recerca dels meus companys, que trobo ben aviat. Ja estan baixant.

Intentant flanquejar una mica per evitar baixar fins la vall (i per tant haver de remuntar fins el refugi) provoco aquest petit allau de placa. De "plaqueta" millor dit, ja que tot queda en un petit ensurt i a part de lliscar uns quants metres poca cosa més, enseguida s'atura.

Els meus companys baixen poc a poc però sense pausa. A la dreta es pot veure el petit allau de placa.

I ja arribo al refugi, on els altres amics estan gaudint de l'estufa.

Al migdia tirem avall, per evitar el llarg camí que vam fer ahir (pujant per la pista per a evitar desorientar-nos per la nevada i el bosc) segueixo el camí marcat per les raquetes, fins arribar al pàrquing de l'estació d'Arànsa.
Avui ens dirigim a La Molina, i d'allà ja veurem que fem...

1 comentari:

  1. Bones!!! com va? Nosaltres per Andorra també vam voler anar a un refugi, passar hi la nit i passar hi el cap d'any però al final el temps no acompanyava pas! jejeje Molta chula l'excursió! Bravo!! i... MOLT BON ANY!!!!

    ResponElimina