24.1.10

Canal Gigoló a Cambra d'Ase.

Cambra d'Ase (2.711m) pel corredor Gigoló.
250m, 60º/IV.
Material: corda, friends fins el 2, pitons, 1 baga per merlet.

Tenia previst fer escalada en gel, però com les condicions no estaven del tot correctes i al final els meus companys de cordada no ho veien molt clar, m'he ajuntat a l'expedició a Cambra d'Ase de l'Ivan, la Núria i la Laura.
Dissabte, després d'un senyor viatge a través de la collada de Toses, amb parada-vampir (per posar les dents llargues) a la botiga d'esports de muntanya de Ribes, on em trobo el meu company de classe Esteve (que hi treballa) arribem al refugi de la UEC de La Molina, on també trobem la Montse i l'Isra, el Xavi piolet i l'Alberto. Els primers venen d'intentar la variant E de l'Ordiguer, que no l'han aconseguit gràcies al poc tacte d'un nombrós grup de francesos que els precedia i que no ha deixat gel ni per fer un petit còctel.
Diumenge ells 4 van a esquiar a pista, i nosaltres anem a fer canals a...



Sortim del pàrquing quan obren pistes, però per sort hi ha poca gent.

Aguantarà el temps? Perquè no ho veiem molt clar... De moment creuem uns que baixen. Pel tamany de les motxilles han dormit a la base del circ, i deuen haver intentat alguna cosa avui, perquè duen tot el material sense ordenar i penjat de les motxilles...

Heus ací el circ del Cambra d'Ase. A veure si tot i la boira la meteo continua aguantant!!


A la canal que queda a la nostra dreta, la de Bonyegàs, hi veiem un grupet que formen 2 cordades.
Nosaltres ja entrem a la canal de Gigoló, que des del començament es posa bastant dreta: sembla que la inclinació és força mantinguda.



Ara vé el tram on més s'encaixa, just quan la boira fa la seva aparició.


Poc a poc anem avançant, de moment no hem tret la corda, però no trigarem gaire...

Aqui ens reunirem i començarem a desplegar corda. Comença a nevar.

Tiro jo de primer, en busca del ressalt de roca que hi ha a la sortida. Cal anar amb compte perquè aquesta està força descomposta i ens podem endur un bon ensurt.
Per a fer els passos més fins, amb una neu poc disposada a deixar clavar els piolets (massa solta), he col.locat 2 friends, 1 merlet i 1 pitó "V". La sortida és força dreta i hem de col.locar molt bé els peus per no relliscar.
Finalment supero el pas i un cop dalt intento fer reunió, cosa impossible perquè ni la neu és prou fonda per clavar-ji un piolet, ni hi ha gel per posar un cargol, ni tampoc no puc clavar cal pitó.
La única solució és clavar en algun lloc els 2 piolets amb els mànecs mirant la sortida de la canal, fer un petit triangle de forces per lligar-hi l'extrem de la corda, i assegurar els meus companys a cos, assegut sobre els mànecs dels piolets.
Sort que no fa vent perquè cada cop neva més. Per sort és una neu seca que no mulla gens.

La Laura puja la segona, se li gelen les mans just abans del darrer pas, quan arribi a dalt se li descongelaran... L'Ivan i la Núria també es queixen de fred, perquè entre una cosa i l'altre ja porten un bon temps esperant.
La propera en pujar és la Núria.

La Laura ja s'ha recuperat i m'ajuda a consolidar la "reunió", trepitjant els piolets.

Detall de la cornisa, impressionant.

I finalment arriba l'Ivan, amb les mans gelades (fins i tot se li han acartonat els guants) però feliç.

Foto de final de via. La Laura i l'Ivan han cambiat els guants per unes manoples seques. Prenem una mica d'infusió que ens escalfi i ens arribarem al cim, a pocs metres d'on som.

"Foto de cim sense que es vegi el cim". Però la Núria és testimoni que hem fet el cim (bé, us ho podeu creure perquè aquest tampoc no és taaant dificil des d'on érem al sortir de la canal, això no és pas l'Everest!!").

I iniciem el descens, vorejant la sortida de les canals fins trobar el llom que baixa fins l'estació d'esquí.

Sembla que es destapa una miqueta, almenys ens podem fer una idea d'on som.

I el final de la baixada el fem trobant les pistes. Aprofitarem un fora pista que segueix un fons de vall i que ens durà un altre cop al cotxe.
Ara vé la segona part de la sortida: arribar al refugi, recollir coses, marxar cap a Barcelona... entre una cosa i una altra, arribem passades les 11...
...però contents!!!

1 comentari:

  1. Jolin que xulo ! M'ho vaig perdre , quina enveja, mamooooons !!

    ResponElimina