26.1.10

Reserva al Pic del Martell

Reserva. Pic del Martell. Garraf.
120m, V+. Equipament: parabolts, 1 tac de fusta molt clàssic!!
Material: friends i bagues per ponts de roca.

Dimarts vam decidir que seria un bon dia per anar a escalar.

Tot i la probabilitat de pluja que hi havia, i tot i el vent i el fred que feia quan vam arribar al pàrquing del Pic del Martell.
Originalment una expedició més nombrosa, degut a causes diverses vam quedar només 3 components. Ens presentem:

La Marta, guapíssima monitora del III grup d'iniciació de la UEC de Gràcia, que mai abans ha fet una via llarga i avui es disposa a estrenar-se.

L'iluminada (podriem dir enlluernada, pel sol) Anna, presi de la secció d'iniciació, a part de guapíssima monitora del II grup. Ella si que ha fet alguna via llarga, i avui es disposa a pujar per aquestes parets que encara no coneix.

I jo, el mateix de sempre, també monitor d'iniciació però del IV grup.

Ah, m'en oblidava! Aqui hi ha les altres protagonistes de la jornada, que mai surten citades i sense les quals no seria possible tot això: les cordes salvadores!!!
La via escollida és la clàssica i mítica Reserva, que l'he fet en més d'una ocasió però encara mai he retratat.

Inicio el primer llarg per la directa, potser més dificil però més ben protegit. No fa el vent que feia al pàrquing, i a més ja ens toca el solet, o sigui que gaudim d'aquesta caloreta i tot!

Arribats a la primera reunió aviso les meves companyes que ja poden pujar.
No sé si em senten, es que estan molt ocupades fent-se un àlbum de fotos a peu de via...

L'Anna ja ha pujat i està a la R1, havent superat els 2 passets que té el llarg. Ara és el torn de la Marta, que va progressant mentre també gaudeix del solet. Aqui tothom gaudeix d'aquest solet d'hivern!!

Els peus una mica més amunt! De totes maneres ho fan molt bé, ja que aqui això es posa molt dret i no hi ha gaire bones mans.

L'Anna, atenta mentre assegura la Marta.

Ja som els 3 aqui: ara toca una mica de gresca a la reunió...

Els dono instruccions per desmuntar la reunió un cop comencin a escalar, i enfilo el segon llarg pel diedre. El tac de fusta encara hi és. Perfecte!! Així podran veure el que és una assegurança de les mítiques!!!

Flanqueig del sostret cap a l'esquerra, amb un pas una mica atlètic...

...i ja sóc a la R2, assegurant les meves companyes.

La Marta ja ha arribat, i li passo el control de la reunió per tal que asseguri l'Anna. De mentres jo em dedico a fer algunes fotos: al mar, així de lluent amb aquest solet que tant bé ens escalfa...

A l'Anna, que ja surt del pas de l'aresta, una mica finet de peus però amb bona presa per a les mans...

Que tal Anna?? Anem bé?

Veig que la Marta també està força còmode en aquesta repisa, també està aprenent força ràpid!


Ja som tots tres aqui!

Gaudint d'aquestes vistes i d'aquest solet!

Ara és la Marta qui m'assegurarà, o sigui que preparo la reunió i li faig les explicacions pertinents.


Al començament del tercer llarg costa trobar el primer parabolt. Resulta que està a la nostra vertical però no es veu, haurem d'anar a buscar un passet una mica delicat. No anem cap a la dreta perquè ens ficarem de ple dins la "No sé".

Un cop superat veurem el parabolt (amb xapa vermella).

I uns metres més amunt trobarem el pas clau de la via: una fisura que tiba bastant de braços (haurem de buscar unes esquerdes en diagonal) i on és dificil colocar bé els peus. El secret és pujar-los tant com puguem i aprofitar el parabolt que tenim al mig del pas per assegurar-nos, evitant una possible caiguda. Però no utilitzeu el tronc sec que hi ha al mig perquè està a punt d'arrancar-se!!


Mentrestant les noies es diverteixen fent tota classe de càntics, poses de foto i coreografies:



Finalment empalmo els dos següents llargs, doncs la minirepisa que hi ha a la R3 seria un suplici per una cordada de 3. A més, en aquesta no hi toca el solet i a la R4 si!!!
La Marta és la primera en pujar, i l'Anna vé després. El passet clau (V+) els costa una miqueta, però finalment arribem tots a dalt, contents i feliços d'aquest dia meravellós on hem pogut divertir-nos mentre ens escalfa el solet.

Foto de cim, gentilesa d'una cordada que passava per allà amb l'objectiu de rapelar.

Només queda tornar al cotxe seguint el laberint de margallons, rasclers i caminets que ens duen al pàrquing.



Escalada realitzada per Xavi Gallach, Marta Casals i Anna Figuera.

24.1.10

Canal Gigoló a Cambra d'Ase.

Cambra d'Ase (2.711m) pel corredor Gigoló.
250m, 60º/IV.
Material: corda, friends fins el 2, pitons, 1 baga per merlet.

Tenia previst fer escalada en gel, però com les condicions no estaven del tot correctes i al final els meus companys de cordada no ho veien molt clar, m'he ajuntat a l'expedició a Cambra d'Ase de l'Ivan, la Núria i la Laura.
Dissabte, després d'un senyor viatge a través de la collada de Toses, amb parada-vampir (per posar les dents llargues) a la botiga d'esports de muntanya de Ribes, on em trobo el meu company de classe Esteve (que hi treballa) arribem al refugi de la UEC de La Molina, on també trobem la Montse i l'Isra, el Xavi piolet i l'Alberto. Els primers venen d'intentar la variant E de l'Ordiguer, que no l'han aconseguit gràcies al poc tacte d'un nombrós grup de francesos que els precedia i que no ha deixat gel ni per fer un petit còctel.
Diumenge ells 4 van a esquiar a pista, i nosaltres anem a fer canals a...



Sortim del pàrquing quan obren pistes, però per sort hi ha poca gent.

Aguantarà el temps? Perquè no ho veiem molt clar... De moment creuem uns que baixen. Pel tamany de les motxilles han dormit a la base del circ, i deuen haver intentat alguna cosa avui, perquè duen tot el material sense ordenar i penjat de les motxilles...

Heus ací el circ del Cambra d'Ase. A veure si tot i la boira la meteo continua aguantant!!


A la canal que queda a la nostra dreta, la de Bonyegàs, hi veiem un grupet que formen 2 cordades.
Nosaltres ja entrem a la canal de Gigoló, que des del començament es posa bastant dreta: sembla que la inclinació és força mantinguda.



Ara vé el tram on més s'encaixa, just quan la boira fa la seva aparició.


Poc a poc anem avançant, de moment no hem tret la corda, però no trigarem gaire...

Aqui ens reunirem i començarem a desplegar corda. Comença a nevar.

Tiro jo de primer, en busca del ressalt de roca que hi ha a la sortida. Cal anar amb compte perquè aquesta està força descomposta i ens podem endur un bon ensurt.
Per a fer els passos més fins, amb una neu poc disposada a deixar clavar els piolets (massa solta), he col.locat 2 friends, 1 merlet i 1 pitó "V". La sortida és força dreta i hem de col.locar molt bé els peus per no relliscar.
Finalment supero el pas i un cop dalt intento fer reunió, cosa impossible perquè ni la neu és prou fonda per clavar-ji un piolet, ni hi ha gel per posar un cargol, ni tampoc no puc clavar cal pitó.
La única solució és clavar en algun lloc els 2 piolets amb els mànecs mirant la sortida de la canal, fer un petit triangle de forces per lligar-hi l'extrem de la corda, i assegurar els meus companys a cos, assegut sobre els mànecs dels piolets.
Sort que no fa vent perquè cada cop neva més. Per sort és una neu seca que no mulla gens.

La Laura puja la segona, se li gelen les mans just abans del darrer pas, quan arribi a dalt se li descongelaran... L'Ivan i la Núria també es queixen de fred, perquè entre una cosa i l'altre ja porten un bon temps esperant.
La propera en pujar és la Núria.

La Laura ja s'ha recuperat i m'ajuda a consolidar la "reunió", trepitjant els piolets.

Detall de la cornisa, impressionant.

I finalment arriba l'Ivan, amb les mans gelades (fins i tot se li han acartonat els guants) però feliç.

Foto de final de via. La Laura i l'Ivan han cambiat els guants per unes manoples seques. Prenem una mica d'infusió que ens escalfi i ens arribarem al cim, a pocs metres d'on som.

"Foto de cim sense que es vegi el cim". Però la Núria és testimoni que hem fet el cim (bé, us ho podeu creure perquè aquest tampoc no és taaant dificil des d'on érem al sortir de la canal, això no és pas l'Everest!!").

I iniciem el descens, vorejant la sortida de les canals fins trobar el llom que baixa fins l'estació d'esquí.

Sembla que es destapa una miqueta, almenys ens podem fer una idea d'on som.

I el final de la baixada el fem trobant les pistes. Aprofitarem un fora pista que segueix un fons de vall i que ens durà un altre cop al cotxe.
Ara vé la segona part de la sortida: arribar al refugi, recollir coses, marxar cap a Barcelona... entre una cosa i una altra, arribem passades les 11...
...però contents!!!