26.12.09

Xtrem-bike per Barcelona.

Això que sembla el nom d'un nou esport extrem basat segurament en la realització de piruetes i animalades diverses a bord d'una bicicleta per la ciutat de Barcelona (no em direu que no sonaria agosarat dir "jo faig extrem-bike a Barcelona") no és el que sembla, ni el que hauria de ser.
L'extrem-bike al que em refereixo no és altra cosa que el que hauria de ser un avorrit i rutinari desplaçament en bicicleta d'un punt de la ciutat a un altre, en aquest cas el que he realitzat diàriament al llarg d'aquest quatrimestre per a dirigir-me de la Facultat de Geografia, al Raval, fins la Facultat de Física, on realitzo una assignatura, al Campus de la Diagonal.
I es que el que, repeteixo, hauria de ser un rutinari desplaçament en bicicleta, ha resultat ser una aventura en sí mateix, una cursa d'obstacles, un desafiament constant, una cursa contrarrelotge on cada metre podia ser el darrer, una d'aquelles activitats que ni a l'empresari més visionari no se li acudiria muntar en un parc temàtic d'aventura. I tot això gràcies als cotxes, motos, camions, obres, i fins i tot als vianants.

Però deixem-nos de preàmbuls. Un dia vaig decidir agafar l'aparell fotogràfic i fer aquest petit reportatge. Mireu i gaudiu, veieu una activitat a l'abast de qualsevol ciutadà, només cal agafar la bicicleta i sortir al carrer:

Sortint de la facultat de geo hi ha un carril bici. En aquest cas un camió no l'obstaculitza, però... adivineu per on passen (sense mirar) els vianants que caminen per la vorera??
A vegades és pitjor, ja que la vorera i el carril bici esdevenen pàrquing provisional i punt de trobada dels camions carregats de sorra que esperen l'autorització per buidar la càrrega a les obres que fan davant la Blanquerna (al C/Valldonzella).

Curva a l'esquerra, el carril bici desapareix, i si no anem en compte som engolits pel trànsit. A vegades no som engolits però tampoc no podem passar.

El següent tram de carril bici està exposat a tot tipus de perills: a l'habitual del trànsit (moto circulant alegrement pel nostre carril, i furgoneta estacionada una mica més endavant) s'afegeix des de fa unes setmanes el risc químic en forma de pols i partícules diverses generades a l'obra.

Arribo al tram final de Muntaner, que cal remuntar fins a la Gran Via. Està ben senyalitzat que és carril bici, i avui precisament no hi ha cap vehicle estacionat.


Aquestes dues fotos anteriors estan preses un altre dia, en aquest cas anant a la facultat i baixant per Muntaner en el mateix tram. A més dels obstacles hem d'aguantar els insults dels amables conductors quan se'ls informa (per si no ho han vist o per si son cecs: que tinguin carnet de conduir i que duguin un vehicle no garantitza que no siguin invidents) que estan aparcats en un carril bici i que, per tant, estan molestant i posant en perill als ciclistes.

Arribats a Gran Via estan arranjant la vorera dreta (la que tocaria fer servir), que està tancada per obres. Bé, almenys el carril bici està bloquejat per un motiu positiu.

Anirem doncs per l'esquerra.

Arribo al C/Urgell i enfilo pel magnífic carril bici (doble) que hi ha. Tot un luxe.

Llàstima que les barreres que el separen de la calçada dels vehicles no està en bones condicions...

Av. Roma: també en obres. Ara el tram ja està mig obert, però ha estat un temps tancat del tot.

Quan paro al semàfor de la cruïlla Urgell/València comprovo que un ciclista em segueix, curiosament devia anar dormit al sortir de casa i s'ha confós: en comptes d'agafar la bicicleta ha agafat la moto. Aquesta actitud és habitual, haurem de millorar els despertadors...

Passada la cruïlla el carril desapareix, doncs el carrer està en obres. Tothom s'ha d'estretar, cotxes i vianants, però ningú ha pensat en les bicicletes.
Tenim dues opcions: passar per la dreta, pel carril des cotxes, i acceptar el perill de ser atropellat pels vehicles que passen amb l'espai tant just...

...o esdevenir nosaltres mateixos el perill d'atropellar la pobre iaia que camina tranquilament (és un dir, amb el soroll que hi ha entre trànsit i obres...) per la vorera.
Avui he passat per dins, però normalment passo per la dreta.

Una mica més amunt el carril és el lloc perfecte per aparcar el camió que proveeix de material de construcció un edifici: sempre troba lloc i els cotxes no protesten.

El senyal és ben clar, tant l'horitzontal com el vertical. Ambdos senyals exclouen als automòbils de trepitjar la part asfaltada destinada a les bicicletes.

Seguim carrer Urgell amunt, i trobem un altre dipòsit de material de construcció en una cantonada, i pàrquing improvitzat però efectiu. El carril bici existeix, però només el podem fer servir si anem amb una bicicleta de trial. No és el cas.

I tornem a tenir el carril completament bloquejat, hem de tornat a triar si passem amb els cotxes o amb els vianants.

Arribem a l'escola industrial i per fi tenim el carril lliure.
La sensació s'assembla a la que tenim en arribar a una bona reunió feta amb 2 parabolts després d'haver fet un llarg sencer desequipat amb roca mediocre havent posat tasconets i friends petits. Estem salvats!!!!!

Malauradament hi ha alguns vianants que creuen que el carril bici és una extensió de la vorera, i es paren al mig mentre esperen que el semàfor es posi en verd. Compte amb això perquè no miren si venim, i els podem atropellar (i a sobre diran que és culpa nostra).

Tram final del C/Urgell abans d'arribar a la Diagonal: sembla que el carril es manté sencer, potser és degut a les pilones de plàstic que mantenen a ratlla les motos aparcades??

Problema: és un cul-de-sac (un altre pàrquing improvitzat, en aquest cas complementat per les restes d'unes obres que s'han deixat una pilona de formigó ben al mig del carril. Entre aquesta i la furgoneta no hi ha lloc per on passar. I a més el cotxes que baixen giren a l'esquerra, o sigui que si intentem passar per la zona pavimentada ens venen de cara, i girant sense visibilitat (ocultada per la furgoneta).

La noia no ho veu clar i decideix pujar a la vorera, és més segur...

Tram lliure.

Fins arribar a la cantonada, on unes pilones han sigut apartades (devien molestar) i col.locades obstaculitzant el pas pel carril bici. tampoc no importa molt, com els ciclistes mai no es queixen i com que tenen fama d'incívics, anàrquics i caòtics...

Arribats a Diagonal giro a l'esquerra, on tinc un magnífic carril doble separat de la calçada ens garanteix que els automòbils no s'hi posaran. Però el problema és un altre: està situat al costat mateix d'una parada de taxis, o sigui que ens podem dur un cop de porta, quan algú surt d'un taxi, o atropellar algú que vol pujar al taxi. També trobarem algun vianant que passeja despistadament sense mirar per on camina...

I finalment arriba el darrer tram, només cal creuar la Diagonal pel semàfor (amb tros reservat per les bicicletes)...

...i trobarem aquest magnífic carril bici talla XXL, que ens durà sense problemes fins al final de l'avinguda.
Aqui si que podrem pedalar sense por!!!!


3 comentaris:

  1. tot el dia queixan-te...

    es veritat el que raones, però tant malament...

    ResponElimina
  2. doncs pots anar i comprovar-ho per tu mateix.

    ResponElimina
  3. Sembla exagerat tot plegat, però entenc que vulguis passar per on hauries i en tranquil.litat, però estem en un país que es va començar per la teulada i així seguirà.
    Aguantar toca.
    SALUT.

    ResponElimina