7.12.09

Cap des Clòsos (2.416m).

Cap des Clòsos (2.416m). Pla de Beret, Val d'Aran.

Després de l'excursió d'ahir (Diumenge), on tots vam quedar bastant cansats, hem triat uns possibles cims que siguin assequibles per a tots, potser fent 2 equips si cal per tal de no rebentar-nos i guardar algunes forces per demà... S'afegeix el Xavi Domínguez, però ens deixen 3 amics bascos que tornen a Bilbo.

Triem la vall de l'Arriu de Parros, on podem triar diferents cims depenent de la meteo (que anuncia inestable) i dels nostres ànims.

Iniciarem l'ascens a la vall des de la Cabana de Parros, així el Norbert, la Pat i el Séb, que dormen a Montgarri, se'ns poden ajuntar. O sigui que iniciem el descens des de Beret per la pista esquerra de les dues que duen a Montgarri. Poc després ja hi som, posem les pells de foca i esperem els nostres amics, que apareixen al cap de poc.

L'afició pels mapes està triomfant entre els expedicionaris, i ben aviat tenim el president convocant el comitè de guiatge, que entre mapes i navegadors GPS treuen un bon arsenal.

Decidim anar fins al Còlh des Clòsos, i allà veurem què farem. Ens posem en marxa.




Optem per l'opció fàcil: deixem el Parros (on, per cert, s'hi dirigeix un grup de 15 esquiadors) i ens dirigim cap al Cap des Clòsos, menys cansat i que ens permetrà arribar més d'hora al refugi.
Comencem a remuntar la pala final.


Cim: un esquiador solitari marxa just quan arribo jo, aprofito per a que em faci la primera foto.

També aprofito per fer un glop de la "beguda dels campions": nonono, no penseu que és dòping ni cap poció màgica del Panoràmix, es tracta de la infusió calenta que duc al termo. Es diu així perquè, com que el termo té capacitat per unes 4 o 5 tassetes, només els que arriben més ràpid al cim (els campions) gaudeixen d'uns glops. Els que arriben després es queden sense...

Poc després van arribant la resta de companys. La Pat (que ahir deia que segurament faria esqui de pista per descansar una mica) no només arriba de les primeres sinó que ho fa pel mig de la cormisa que voreja el cim, o sigui per la part més dificil... Caram amb aquests principiants que volen descansar...

Foto de cim.

Iniciem el descens per una pala amb bona neu.


Poc després toca remar una miqueta, però en general la baixada és sinuosa i ens ho passem bé.

A la part final, ja arribant a Beret, la neu es va tornant una mica més dolenta: verge però una mica mullada, de manera que al final és una mica pastosa.

I arribem a Beret... de dia!!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada