6.12.09

Cap del Marimanha (2.629m).

Cap del Marimanha (2.629m). Beret, Val d'Aran.

Aquest pont de la puríssima hem fet una sortida multitudinària a la Val d'Aran: els diferents components hem pujat pel nostre compte fins a reunir-nos al refugi del CEC de Salardú: el Bernat Ros, el Roger Segarra i jo per un costat; La Món, l'Eli, el Juanma, el Jordi Valent i el Dani per un altre; El Norbert, el Séb i la Pat (que dormien a Montgarri); el Gorka i l'Apuru (de Donosti); l'Iñigo, el Xavier i l'Iñaki (de Bilbo); i finalment el Xavi Domínguez, que només va poder estar amb nosaltres Dilluns.

Dissabte cadascú va fer activitat pel seu compte, però Diumenge vam ser una tropa de 16 persones amb l'objectiu comú de fer el Marimanha per una ruta que incloia passar a l'altre vessant pel Portilho de Marimanha, donada la manca de neu al vessant de Beret.

Trobada al pàrquing de Beret, ple de cotxes, i on després d'una estoneta tothom està preparat (cal remarcar l'oportú "-l'últim paga les birres" que va fer el Roger, seguit poc després d'un "-osti, m'he deixat les pells de foca al refugi", i de l'excursió sube-baja a Salardú, a buscar-les...).

La sortida la fem vorejant les pistes d'esquí, anem a buscar el Portilhon de Marimanha. El dia es manté poc fred, esperem que la neu estigui en condicions...


Arribant al Portilhon comprovem tristament com les traces que fan les motos de neu deixen al descobert la terra, doncs en aquest punt el vent ha deixat un gruix de neu és de poc més d'un pam.

Passats a l'altre costat reprenem una mica de forces i ens treiem les pells de foca. Ara ve un trosset de baixada...

Intentarem arribar a la vall del riu Marimanha, pel que pujarem a continuació fins arribar al coll que ens durà al cim.


Parem a rumiar una mica l'estratègia a seguir. Podem fer una baixada fins arribar al fons de l'altra vall i un cop allà remuntar-la, o tirar pel dret. Ningú no s'atreveix a decidir fermament.

Com que la cosa no sembla estar molt clara (això deu semblar després de treure algunes vegades el mapa i de proposar diferents rutes efectives) el grup es divideix en 2: els que continuaran el pla previst i els que es fan enrera per anar a buscar un itinerari menys complicat i més lògic. Aquests també faran un cim que ve de camí.
Els que ens quedem (Roger, Bernat, jo, Norbert, Pat, Jordi i Dani) seguim baixant amb els esquís fins arribar a la vall.

Allà ens posem les pells de foca i continuem cap amunt.


Consulta constant al mapa de l'Alpina, protagonista de l'excursió (però no us penséssiu que estàvem taaant perduts).

La traça passa per alguns llocs ben trobats, inclús un petit caos de blocs amb poca neu.

Ja ens acostem al Pas dera Herradura.

Aprofitem per ensenyar la volta María al Dani i a la Pat, els 2 principiants del grup. Principiants però amb els dallonses ben posats, ja que després els espera una baixada que no oblidaran (aqui s'han tret el màster accelerat d'esqui de muntanya, i si no queden traumatitzats seran uns fieres en un futur no gaire llunyà).

Arribats al Pas la vista és fantàstica, però l'hora és preocupant, doncs es comença a fer una mica tard. Veiem també que un grup de 5 esquiadors ens segueixen les passes.
El Roger comença a obrir traça fins al cim, amb els esquis a l'esquena.

Jo arribo poc després, la resta va pujant però al seu ritme.

Vista del cim, amb el Mont Valier al fons.



Decidim guanyar una mica de temps per a fer una sortida ràpida: jo continuo un tros de cresta per a veure si podem baixar esquiant pel Clòt der Os, que ens duria directes al pàrquing. Aviso als companys que poden venir (però que agafin el piolet), tot i que hauran de vigilar perquè la baixada no es veu gaire fàcil.

Provo de baixar esquiant des del mateix cim, esperant no trobar cap precipici, de moment la única pala de neu que es veu practicable sembla tenir continuitat. La resta de grup fa els primers metres a peu i van passant cap a la cresta, ja sigui per precaució o per assegurar-se que tots baixen bé. Poc després arribo al cap de l'olla que hi ha sota la cresta, de moment només el Bernat s'atreveix a baixar la pala esquiant, els altres baixen caminant.
Quan finalment ja estan superant els trams més dificils, el Roger i jo tirem avall, ja que es fa tard, per aprofitar les últimes llums del dia i traçar una línia de sortida. Els altres hauran de fer ús del frontal, només caldrà que segueixin les nostres traces...

Uns blocs per aqui, un llac per allà, un flanqueig més allà, travessem un parell de boscos, reculem una mica, tornem a creuar un bosc (el darrer), ara un flanqueig bastant ràpid (ja amb llum de frontal) i arribem a una pista d'esquí ben balisada. Esperem una mica amb el frontal encés i comprovem per on van baixant els nostres amics gràcies a la llum dels frontals que veiem per la muntanya. Quan el Jordi i el Dani arriben on som nosaltres el Roger i jo marxem cap al cotxe, que aqui parats fa una mica de fred (tot i que no fa el fred que hauria de fer, doncs estem a 2ºC, i la mitja hora d'espera podria haver sigut bastant més insuportable).

Poca estona després la resta del grup està al pàrquing amb nosaltres. Les traces els han servit de guia i han pogut concentrar-se en fer una baixada segura, que donades les condicions de la neu i del relleu de la vall (amb blocs, pendents i multitud d'arbres dificultaven tant la baixada com la navegació, i de nit) ja és molt.

Final feliç!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada