20.11.09

Anglada-Guillamón a la Cadireta d'Agulles.

Anglada-Guillamón. Cadireta d'Agulles, Montserrat.
180m, A3e/V-. Equipament: Parabolts, burils.
Material: 15 cintes, xapes recuperables, estreps, cordinos.

Un divendres (faves tendres) que ens hem guardat a la màniga per a escalar, ens plantem sota la Cadireta d'Agulles per tal de pujar per la mítica línia de l'Anglada-Guillamón.
Hem esmorzat bé a Ca l'Anna i poc després ens plantem sota aquesta bonica agulla. Jo ja l'he fet (vegeu agost del 2008) però l'Ivan no, i en té moltes ganes. Com que això d'estar penjant com un fuet m'agrada bastant, no em fa res repetir la via. L'ambient que trobem aqui no es troba a gaires llocs més!!!

La silueta de la Cadireta (els que venim sovint per aqui ens la sabem de memòria, però sempre impressiona).

Bé, en aquesta ocasió li cedeixo els millors llargs a l'Ivan, i així em tocarà fer a jo el segon llarg, que mai l'he fer de primer...

La progressió és del tipus dièsel: lenta, segura, però imparable!!!

Primera reunió. Veient aquesta repisa em venen ganes de venir a fer un vivac. Seria emocionant, no??

Bé, segon llarg. El començament no té cap secret, doncs és vertical i els expansius estan un aprop de l'altre.


Però ben aviat ens toca patir, hehe... Una xapa de buril petada pel forat. No hi puc posar cap recuperable, tocarà posar un cordino. Però l'emoció és màxima perquè la xapa en questió, a més d'estar petada (i rovelladíssima), està del revés, o sigui que el cordino salta amb una facilitat tremenda, i s'ha d'aixafar bé en tot moment.
Arriba el moment de penjar-s'hi!!!

Tot ha anat bé, una mica d'emoció i ja hem arribat a la R2.
Ara és l'Ivan que fa el millor llarg de la via: l'increïble sostre penjant a 55m del terra.
El principi sempre és fàcil.

Però aviat es complica i els moviments han de ser fins, doncs no podem buscar l'equilibri que ens dona la paret.

La cosa sembla més complicada del que semblava, i el nostre amic comença a barallar-se amb la paret, hehe...

per acabar escenificant una escenografia que no se si representa que està copul.lant amb l'escaladora invisible o està ballant el Paquito el Xocolatero (imagineu una mica de moviment: hey!!, hey!!).

Bé, finalment arribem tots 2 a la tercera reunió, i com que la cosa sembla que ha anat més lenta del que prevèiem (i com que no hem agafat el frontal -consti que jo sempre en duc, però aquest cop he quedat en evidència-), decidim baixar-nos abans no sigui massa tard, així tenim marge d'arribar tranquil.lament al cotxe.
Almenys l'Ivan ha pogut fer el llarg més guapo, i d'altra banda la idea de fer aquest al.lucinant ràpel volat de 55m ens posa a tope!!!

Màxima emoció!!!! Veure la posta de sol mentre rapeles del morro de la Cadireta és una sensació indescriptible!!!

Encara que arribis a terra i el primer que facis és besar el sòl, com aquell paio de la sotana blanca...
Ens ho hem passat de conya (millor que a la feina segur!), potser tornem algun dia a acabar-la, esperem que la pedra aguanti uns quants milions d'anys més...

Escalada realitzada per Xavi Gallach i Ivan Torné.
Foto del Buril cutre agafada del blog de GEAMM
(http://geam-mataro.blogspot.com/2010/01/anglada-guillamon-la-cadireta-160m-ae3.html)


1 comentari:

  1. Enhorabona nois !!

    Nosaltres per anar a fer la via varem llegir les teves dues piades de la Cadireta. Moltes gràcies també. I la foto de la placa trencada no té desperdici :-)

    A veure si un dia coincidim per les parets!!

    Carla :-)

    ResponElimina