25.10.09

Pérez-Vergés al Cavall Bernat

Pérez-Vergés. Cavall Bernat. Montserrat.
150m, 6a/A2e. Equipament: parabolts, burils i claus.
Material: 15 cintes, 4 xapes recuperables, estreps.

Per fi la tenim al sac, una via que feia temps que perseguia... I ha caigut la mar de bé, tot s'ha de dir, després d'una nit de castanyes, moscatell i cava al refugi de Sta. Cecilia, compartida amb un grup d'alumnes de l'escola Glacera.

Diumenge al matí ens dirigim a l'atac del Cavall Bernat. 2 cordades farem la Pérez-Vergés, i 2 cordades més intentaran la normal.
L'Abel i jo marxem sols del refugi mentre els altres es queden a esperar el David i l'Enrique, que arriben de Barcelona. Així quan ells arribin a peu de via nosaltres ja estarem al 2n o 3r llarg...

El peu de via costa menys de trobar del que preveia, i la primera xapa està menys lluny del que jo imaginava. Bé, és cert que hi ha un bon tros del terra fins la xapa, i que si caus tens un bon viatge, però es que me l'imaginava a 10 metres!!!

El meu amic es prepara, doncs serà ell qui comenci la via.

Aquest primer llarg és de V sostingut, però es posa una mica més finet al darrer pas (6a), que també és el pas en lliure més dificil de la via.

Sí que és finet, sí...
Enfilo el segon llarg en A1e, alternant passos en lliure, i de moment sols trec un estrep, el fifi m'ajuda i la progressió és bastant còmode.

El que segons la ressenya son 2 o 3 passos d'Ae es converteix en més de mig llarg, però aquest artificial s'agraeix si t'agrada progressar amb estreps.

Això no pot ser!! Em farà quedar malament aquets noi: tot i no fer el llarg en lliure, no ha tret els estreps, si que està fort!!!

La vista cap amunt és bastant impressionant, i ens garantitza un ambient increïble. Ja tinc ganes de passar per la berruga!!!

Els nostres amics han anat arribant: el David i l'Enrique ja estan darrera nostre i l'altre grupet ha arribat al collet. Com que estem tots molt aprop dels altres ens saludem, alguns amb la mà i altres amb el c...

També aprofiten i ens fan fotografies tant xules com aquesta.

L'Abel arriba a la R3, just sota la berruga.

Ara vé el llarg clau de la via: l'A2e.

Primer jo intento per la dreta, però el primer spit del desplom està molt lluny i aviat m'adono que és més fàcil per l'esquerra. El que passa és que la GAM flanqueja per aqui i hi ha diversos spits al sortir de la reunió.

El 4t llarg té uns quants metres ben divertits d'A2e.


Mentre jo faig el desplom de la berruga el David i l'Enrique se'ns van acostant, i una altra cordada progressa per la via del costat, un itinerari per a fieres (6c-7a)!
La sortida del desplom és de IV i després III+ en lliure, fàcil però bastant exposada (hi ha un buril a l'esquerra).

Doncs això ja gairebé està: l'Abel arriba a la R4 i només queda el darrer llarg, un tràmit a superar abans de fer cim.

Mentrestant, uns metres més a sota, els nostres companys van progressant, tant per la Pérez-Vergés com per la normal.

I aquesta és la foto del cim, un cop ha arribat la nostra cordada amiga. Com que, segons ens ha dit el David, la Lluïsa i la Laura no pugen, i com que aqui dalt fa bastanta rasca (l'Abel i jo hi portem una bona estona), rapelem ràpid per a veure què passa...

Escalada realitzada per Xavi Gallach i Abel "Reinhold".

1 comentari:

  1. sí q són xules les fotos, sí!
    aquesta tmb tinc ganes de fer-la jo!

    ResponElimina