10.10.09

Normal al Puro, Riglos.

Normal. El puro, Riglos. Espanya.
200m, 6b/A1e. Equipament: parabolts i claus.
Material: 15 cintes, 2 bagues per ponts de roca, algun friend mitjà.

Pont del 12 d'Octubre!
SAME mola!
Riglos!
Escalar!!!!!!

Així es pot resumir l'excursió que fem 26 persones al refugi de Riglos, a fer un bon grapat d'activitats de muntanya: BTT, barrancs, ferrades, trekking, i escalada, naturalment!!
Dissabte, tot i sortir d'hora de Bcn, no aconseguim arribar a Riglos fins al migdia, doncs hem hagut de parar a mig camí per tal d'assistir un cotxe de l'expedició, que ha tingut pana. Recollim els seus ocupants i anem a Huesca, al mecànic. També anem a l'outlet del Barrabés, on uns quants fan unes compres ben productives...

Un cop a Riglos deixem les motxilles al refugi, i uns quants anem a escalar. EL Miquel i el Joan, que estan ben forts, van a fer la "Zulo demente" a La Visera (tot desplomat!!!). Jo, que no estic tant fort, vaig amb l'Eli a intentar fer "El puro", aquesta impressionant agulla que surt a l'esquerra del Mallo Pisón.

Com l'entrada normal és un rotllo (i la directa, a part de molar més, té un peu de via a peu pla) ens dirigim a l'entrada directa, un diedre de V+ que desploma poc a poc.

El secret del diedre: col.locar bé els peus i agafar-se fort a les preses que trobem, unes gandes bastant grans...
Aquest primer llarg substituïrà els dos primers llargs de l'entrada normal, o sigui que ens estalviem un llarg. Això a canvi d'arribar a la R2 bastant cansats de braços... Esperem que això no sigui així durant els 9 llargs de la via!!!

L'Eli agafa el relleu i enfila pel tercer llarg, la continuació del diedre. Entre la R3 i la R4 hi ha un passet de V seguit d'un flanqueig de II cap a la dreta, que ens deixa a peu de xemeneia.

Aqui treiem l'estrep que hem agafat, i que ens facilita el pas de 6a+, massa atlètic per a que intentem fer-lo.

L'Eli es curra gairebé tota la xemeneia, saltant-se la R5 i anant a fer reunió gairebé al collet.

Així es veu el Mallo Firé des de dins de la xemeneia!!

Jo quan em mori vull reencarnar-me en el Santacana!!! M'encanten les xemeneies...


Faig els darrers 10 m de xemeneia fins al collet, doncs a l'haver-nos saltat la primera reunió de la xemeneia no hi hem pogut arribar directament.

A partir d'aqui comença l'escalada pel "puro" pròpiament dit: 3 llargs amb força ambient, començant pel bloc enclastat que hi ha. Des d'aqui es passa a l'esquerra i ja som al puro.

Les vistes son una passada, així es veu el poble de Riglos des de la R7.

EL sol ja comença a estar bastant baix, i els colors van tornant-se vermellosos. Amb els rajos de sol gairebé horitzontals així es veu l'ombra projectada a la paret del Mallo Pisón.


L'Eli ja arriba a la R7, però es veu massa cansada per a fer el pas de 6a, o sigui que continuo jo.
Decidim fer A0s, per tal de no arribar de nit a dalt. També empalmo els 2 darrers llargs (8 i 9), força aeris i amb un ambient increïble!!!

I així veig la posta de sol mentre la Eli va pujant els 2 darrers llargs. No us espanteu, no és tant fosc com sembla, simplement la càmara de fotos ha adaptat la llum a l'horitzó, i clar, la muntanya es veu tota negra...

Això ja està millor, aqui es veu més o menys la llum que hi havia: colors rojencs i un horitzó que va canviant ràpidament. Al fons el Mallo Firé.


L'Eli ja arriba quan està fent-se fosc, aqui ja utilitzem el flash...

I la foto de cim. Llàstima que no es vegi res, perquè les vistes (i les llums del poble al fons de tot) eren impressionants!!!
Ara bé la part divertida de l'aventura: rapelem els 2 últims llargs i no podem recuperar la corda, que s'ha enredat. L'Eli es queda a la R7 i jo remunto fins al cim per a desenredar-la. Torno a rapelar, es torna a enredar la corda, torno a pujar... i així 3 cops!!! Al tercer cop decideixo desfer el nus que les uneix, llenço una corda avall i rapelo per l'altre, i tot seguit truquem als companys que estan al refu per a que no s'inquietin (després ens diuen que seguien les maniobres de la meva frontal, que pujava i baixava contínuament pel puro, sense entendre res). Baixem per fi, parant a tots els ràpels per tal d'assegurar-nos que les cordes no facin trajectòries massa complicades, i evitar així que es tornin a enredar.

El darrer ràpel és el més impressionant: un ràpel volat de 40m fins al terra, on arribem passades les 22h!!!

Una escalada ben divertida i impressionant, però us aconsello que comenceu de matí (i ben d'hora si és cap de setmana, sinó haureu d'agafar un "su turno" a peu de via, de les cues que es formen!!!)

Escalada realitzada per Xavi Gallach i Eli Massó.


1 comentari:

  1. Molt maco el blog, no ho sabia que ho tinguesis, com ja ho dius sempre a els llocs mes alts

    Bernat

    ResponElimina