3.10.09

Ignasi Jorba a la Magdalena superior

Ignasi Jorba. La Magdalena superior. Montserrat.
180m, V+. Equipament: parabolts.
Material: 15 cintes exprés.

Aquest cap de setmana, que els meus companys habituals estaven dispersats per la geografia desenvolupant diverses tasques (saperes o no) he decidit provar amb un grup de gent que encara no conec, però de qui m'han parlat força bé... son els "urbanitas trepadores", que han planejat fer una sortida comuna a Montserrat. La cosa promet, doncs els ingredients que inclou la seva recepta son roca, refugi i ví.
Així que arribem d'hora (és un dir) al refugi, fem les presentacions i agafem el cotxe per a dirigir-nos al monestir, des d'on ens acostarem a Gorros, on jo mai hi he estat.

Camí de Gorros ens atrapen 2 amics del grup que també van a escalar per la zona, i que abans havien intentar saludar-nos al pàrquing sense gaire èxit... (magnífica la reacció de l'Olga quan un BMW s'atura per a saludar, sense que ningú els reconegui: s'acosta al cotxe mentre ens diu "jo tampoc no els conec, però estic lliure!")
Proposem cordades i vies: jo aniré amb l'Olga i la Lluïsa a fer una via a la Magdalena superior.
Ja a peu de via tinc la sorpresa de trobar-me el Marc, monitor del IV grup d'iniciació, que ja m'havia dit que anava a escalar a Montserrat, però no em suposava que anava a fer precisament la via del costat (98 octans). L'acompanya una guapa escaladora, de nom Lola (hehe, a mi m'acompanyen DOS guapes escaladores!!!).

L'Olga enfila cap al primer llarg, una placa de II. Com la corda és prou llarga i la via va prou recte (i, sobretot sobretot, com que no ha vist una magnífica reunió composta de 2 parabolts enormes pintats de verd...) empalma els 2 primers llargs.


A l'agulla de davant nostre (el Gorro Frigi) hi ha el David i l'Enrique, que escalen una via... els anirem veient i saludant al llarg de tota l'ascensió.

Arribem tots els 3 a la segona reunió i com la cosa es complica fem un canvi: ara seré jo qui tiri de primer.

La cordada Marc-Lola avança a bon ritme per la 98 octans, no sense patir una mica en el pas de 6a (des d'on soc jo això té pinta de picar bastant!!)

La cosa va bé, fins ara això ha sigut un IV montserratí.

A partir d'aqui és on es complica, amb passos de fins a V+. No teniem molt clar per on va la via, doncs ens limiten a seguir la linia de parabolts verds. A la ressenya hi ha 2 vies que es creuen (Mingo Arenes i Ignasi Jorba). Fins ara les dues vies han seguit una placa de característiques comunes, i com que la Ignasi Jorba sembla a partir d'ara la més dificil (i per tant millor equipada) tirarem per aqui...

El David i l'Enrique ja han arribat al cim,

Ens anem saludant i ens fem fotos... (foto de nosaltres al 4t llarg, des del Gorro Frigi)

L'arribada a la quarta reunió és un passet de flanqueig una mica delicat,

després d'haver superat uns metres de V+.

Ja som els 3 a la reunió, i jo començo el camí cap al cim.

Tot just hi arribo em trobo el Marc i la Lola a punt de rapelar.

La vista impressiona, i les fotos que ens fan els nostres "veïns" també!!!
-A veure si em trobeu (vinga, que no és tant dificil com trobar en Wally)

Finalment arribem els 3 al cim. Foto de rigor, mengem l'entrepà i aviat anirem cap avall.

Paralelament, a l'agulla del costat (la Magdalena inferior) la cordada Montse-Laura acaba de finalitzar la via Bi Potens, i ja se les veu al cim (de vermell i de groc), esperant la cordada Ivan-Núria-Núria, que pugen per la Walt Disney.


Nosaltres recollim trastos i rapelem, i ens dirigim a l'agulla veïna, on esperem que rapelin els nostres amics. Un cop tots junts baixem fins la base de les agulles (on trobem el David i l'Enrique), i d'allà baixem al monestir, doncs ja no queda gaire temps per a fer res (voliem anar a fer alguna via d'esportiva).
Un cop arribats a la "civilització" prenem contacte amb els turistes, que tenen la gentilesa de fer-nos aquesta bonica foto de grup.

I ja al Monestir gaudim d'un dels serveis que aquest ens ofereix: o acàs heu trobat mai un caixer automàtic en el camí de peu de via al cotxe???
Doncs fem una cerveseta còmodament i anem cap al refugi, on reposarem les forces i farem una mica de gresca (encara no entenc com no ens van fer fora... quants acudits!!!)

Escalada realitzada per Xavi Gallach, Lluïsa Pugés i Olga M. Belzunce.

2 comentaris:

  1. QUE NO HAVIES ESCALAT MAI A GORROS? Me cago en la mar salada.

    ResponElimina
  2. Felicitats per la via,

    Aquesta és molt maca i amb el reequipament, molt segura.
    Ara toca la 98 octanos , que te una mica més de dificultat però que també us agradarà molt (no és obligada)

    salut i a tibar

    ResponElimina