25.10.09

Pérez-Vergés al Cavall Bernat

Pérez-Vergés. Cavall Bernat. Montserrat.
150m, 6a/A2e. Equipament: parabolts, burils i claus.
Material: 15 cintes, 4 xapes recuperables, estreps.

Per fi la tenim al sac, una via que feia temps que perseguia... I ha caigut la mar de bé, tot s'ha de dir, després d'una nit de castanyes, moscatell i cava al refugi de Sta. Cecilia, compartida amb un grup d'alumnes de l'escola Glacera.

Diumenge al matí ens dirigim a l'atac del Cavall Bernat. 2 cordades farem la Pérez-Vergés, i 2 cordades més intentaran la normal.
L'Abel i jo marxem sols del refugi mentre els altres es queden a esperar el David i l'Enrique, que arriben de Barcelona. Així quan ells arribin a peu de via nosaltres ja estarem al 2n o 3r llarg...

El peu de via costa menys de trobar del que preveia, i la primera xapa està menys lluny del que jo imaginava. Bé, és cert que hi ha un bon tros del terra fins la xapa, i que si caus tens un bon viatge, però es que me l'imaginava a 10 metres!!!

El meu amic es prepara, doncs serà ell qui comenci la via.

Aquest primer llarg és de V sostingut, però es posa una mica més finet al darrer pas (6a), que també és el pas en lliure més dificil de la via.

Sí que és finet, sí...
Enfilo el segon llarg en A1e, alternant passos en lliure, i de moment sols trec un estrep, el fifi m'ajuda i la progressió és bastant còmode.

El que segons la ressenya son 2 o 3 passos d'Ae es converteix en més de mig llarg, però aquest artificial s'agraeix si t'agrada progressar amb estreps.

Això no pot ser!! Em farà quedar malament aquets noi: tot i no fer el llarg en lliure, no ha tret els estreps, si que està fort!!!

La vista cap amunt és bastant impressionant, i ens garantitza un ambient increïble. Ja tinc ganes de passar per la berruga!!!

Els nostres amics han anat arribant: el David i l'Enrique ja estan darrera nostre i l'altre grupet ha arribat al collet. Com que estem tots molt aprop dels altres ens saludem, alguns amb la mà i altres amb el c...

També aprofiten i ens fan fotografies tant xules com aquesta.

L'Abel arriba a la R3, just sota la berruga.

Ara vé el llarg clau de la via: l'A2e.

Primer jo intento per la dreta, però el primer spit del desplom està molt lluny i aviat m'adono que és més fàcil per l'esquerra. El que passa és que la GAM flanqueja per aqui i hi ha diversos spits al sortir de la reunió.

El 4t llarg té uns quants metres ben divertits d'A2e.


Mentre jo faig el desplom de la berruga el David i l'Enrique se'ns van acostant, i una altra cordada progressa per la via del costat, un itinerari per a fieres (6c-7a)!
La sortida del desplom és de IV i després III+ en lliure, fàcil però bastant exposada (hi ha un buril a l'esquerra).

Doncs això ja gairebé està: l'Abel arriba a la R4 i només queda el darrer llarg, un tràmit a superar abans de fer cim.

Mentrestant, uns metres més a sota, els nostres companys van progressant, tant per la Pérez-Vergés com per la normal.

I aquesta és la foto del cim, un cop ha arribat la nostra cordada amiga. Com que, segons ens ha dit el David, la Lluïsa i la Laura no pugen, i com que aqui dalt fa bastanta rasca (l'Abel i jo hi portem una bona estona), rapelem ràpid per a veure què passa...

Escalada realitzada per Xavi Gallach i Abel "Reinhold".

Rescat al Cavall Bernat

Quan rapelem per la normal veiem la Laura a peu de via (on hi ha les plaques) recollint les cordes, i ens diu que la Lluïsa ha caigut escalant i que no pot caminar. Sembla alguna cosa al turmell...
Així que muntem una instal.lació a l'arbre de peu de via, i mentre la Laura la despenja per la canaleta jo rapelo al seu costat, per a controlar que baixi bé i que el peu que té tocat no toqui a la paret.


Quan som al collet veiem que no la podem dur així fins al refugi, i decidim trucar la FEEC, que en 15 minuts ens envia un helicòpter a recollir-la. Tots creiem que la recollirà amb la grua des de l'aire, però els bombers decideixen fer un altre tipus de maniobra que ens deixa bocabadats!!!


L'helicòpter deixa 3 bombers a terra i s'enlaira per a esperar.

Un cop arriben on és la Lluïsa li fan els primers auxilis: li immobilitzen el peu i tornen a cridar l'helicòpter.

Mentre aquest s'acosta a la paret porten la Lluïsa al lloc de rebuda.


Se l'enduen prop de Sta. Cecília, on arribarà l'ambulància que la durà a l'hospital.

I poc després torna a buscar els 2 bombers que s'havien quedat amb nosaltres.


L'helicòpter se'n va, i nosaltres ens afanyem a iniciar el descens per la canal de l'Arbret, que aviat se'ns farà de nit.
Després de veure aquesta dedicació i eficàcia en el rescat ens sentirem més protegits quan anem a la muntanya!! Gràcies, bombers!!

Última hora:
La Lluïsa té un osset (petit) trencat al turmell, haurà de fer repós i no embarcar-se en aquest tipus d'aventura durant un temps (esperem que poc!!), però el mateix diumenge ja va poder anar a casa, o sigui que no va ser tant greu.
Fins aviat Lluïsa!!

10.10.09

Normal al Puro, Riglos.

Normal. El puro, Riglos. Espanya.
200m, 6b/A1e. Equipament: parabolts i claus.
Material: 15 cintes, 2 bagues per ponts de roca, algun friend mitjà.

Pont del 12 d'Octubre!
SAME mola!
Riglos!
Escalar!!!!!!

Així es pot resumir l'excursió que fem 26 persones al refugi de Riglos, a fer un bon grapat d'activitats de muntanya: BTT, barrancs, ferrades, trekking, i escalada, naturalment!!
Dissabte, tot i sortir d'hora de Bcn, no aconseguim arribar a Riglos fins al migdia, doncs hem hagut de parar a mig camí per tal d'assistir un cotxe de l'expedició, que ha tingut pana. Recollim els seus ocupants i anem a Huesca, al mecànic. També anem a l'outlet del Barrabés, on uns quants fan unes compres ben productives...

Un cop a Riglos deixem les motxilles al refugi, i uns quants anem a escalar. EL Miquel i el Joan, que estan ben forts, van a fer la "Zulo demente" a La Visera (tot desplomat!!!). Jo, que no estic tant fort, vaig amb l'Eli a intentar fer "El puro", aquesta impressionant agulla que surt a l'esquerra del Mallo Pisón.

Com l'entrada normal és un rotllo (i la directa, a part de molar més, té un peu de via a peu pla) ens dirigim a l'entrada directa, un diedre de V+ que desploma poc a poc.

El secret del diedre: col.locar bé els peus i agafar-se fort a les preses que trobem, unes gandes bastant grans...
Aquest primer llarg substituïrà els dos primers llargs de l'entrada normal, o sigui que ens estalviem un llarg. Això a canvi d'arribar a la R2 bastant cansats de braços... Esperem que això no sigui així durant els 9 llargs de la via!!!

L'Eli agafa el relleu i enfila pel tercer llarg, la continuació del diedre. Entre la R3 i la R4 hi ha un passet de V seguit d'un flanqueig de II cap a la dreta, que ens deixa a peu de xemeneia.

Aqui treiem l'estrep que hem agafat, i que ens facilita el pas de 6a+, massa atlètic per a que intentem fer-lo.

L'Eli es curra gairebé tota la xemeneia, saltant-se la R5 i anant a fer reunió gairebé al collet.

Així es veu el Mallo Firé des de dins de la xemeneia!!

Jo quan em mori vull reencarnar-me en el Santacana!!! M'encanten les xemeneies...


Faig els darrers 10 m de xemeneia fins al collet, doncs a l'haver-nos saltat la primera reunió de la xemeneia no hi hem pogut arribar directament.

A partir d'aqui comença l'escalada pel "puro" pròpiament dit: 3 llargs amb força ambient, començant pel bloc enclastat que hi ha. Des d'aqui es passa a l'esquerra i ja som al puro.

Les vistes son una passada, així es veu el poble de Riglos des de la R7.

EL sol ja comença a estar bastant baix, i els colors van tornant-se vermellosos. Amb els rajos de sol gairebé horitzontals així es veu l'ombra projectada a la paret del Mallo Pisón.


L'Eli ja arriba a la R7, però es veu massa cansada per a fer el pas de 6a, o sigui que continuo jo.
Decidim fer A0s, per tal de no arribar de nit a dalt. També empalmo els 2 darrers llargs (8 i 9), força aeris i amb un ambient increïble!!!

I així veig la posta de sol mentre la Eli va pujant els 2 darrers llargs. No us espanteu, no és tant fosc com sembla, simplement la càmara de fotos ha adaptat la llum a l'horitzó, i clar, la muntanya es veu tota negra...

Això ja està millor, aqui es veu més o menys la llum que hi havia: colors rojencs i un horitzó que va canviant ràpidament. Al fons el Mallo Firé.


L'Eli ja arriba quan està fent-se fosc, aqui ja utilitzem el flash...

I la foto de cim. Llàstima que no es vegi res, perquè les vistes (i les llums del poble al fons de tot) eren impressionants!!!
Ara bé la part divertida de l'aventura: rapelem els 2 últims llargs i no podem recuperar la corda, que s'ha enredat. L'Eli es queda a la R7 i jo remunto fins al cim per a desenredar-la. Torno a rapelar, es torna a enredar la corda, torno a pujar... i així 3 cops!!! Al tercer cop decideixo desfer el nus que les uneix, llenço una corda avall i rapelo per l'altre, i tot seguit truquem als companys que estan al refu per a que no s'inquietin (després ens diuen que seguien les maniobres de la meva frontal, que pujava i baixava contínuament pel puro, sense entendre res). Baixem per fi, parant a tots els ràpels per tal d'assegurar-nos que les cordes no facin trajectòries massa complicades, i evitar així que es tornin a enredar.

El darrer ràpel és el més impressionant: un ràpel volat de 40m fins al terra, on arribem passades les 22h!!!

Una escalada ben divertida i impressionant, però us aconsello que comenceu de matí (i ben d'hora si és cap de setmana, sinó haureu d'agafar un "su turno" a peu de via, de les cues que es formen!!!)

Escalada realitzada per Xavi Gallach i Eli Massó.


3.10.09

Ignasi Jorba a la Magdalena superior

Ignasi Jorba. La Magdalena superior. Montserrat.
180m, V+. Equipament: parabolts.
Material: 15 cintes exprés.

Aquest cap de setmana, que els meus companys habituals estaven dispersats per la geografia desenvolupant diverses tasques (saperes o no) he decidit provar amb un grup de gent que encara no conec, però de qui m'han parlat força bé... son els "urbanitas trepadores", que han planejat fer una sortida comuna a Montserrat. La cosa promet, doncs els ingredients que inclou la seva recepta son roca, refugi i ví.
Així que arribem d'hora (és un dir) al refugi, fem les presentacions i agafem el cotxe per a dirigir-nos al monestir, des d'on ens acostarem a Gorros, on jo mai hi he estat.

Camí de Gorros ens atrapen 2 amics del grup que també van a escalar per la zona, i que abans havien intentar saludar-nos al pàrquing sense gaire èxit... (magnífica la reacció de l'Olga quan un BMW s'atura per a saludar, sense que ningú els reconegui: s'acosta al cotxe mentre ens diu "jo tampoc no els conec, però estic lliure!")
Proposem cordades i vies: jo aniré amb l'Olga i la Lluïsa a fer una via a la Magdalena superior.
Ja a peu de via tinc la sorpresa de trobar-me el Marc, monitor del IV grup d'iniciació, que ja m'havia dit que anava a escalar a Montserrat, però no em suposava que anava a fer precisament la via del costat (98 octans). L'acompanya una guapa escaladora, de nom Lola (hehe, a mi m'acompanyen DOS guapes escaladores!!!).

L'Olga enfila cap al primer llarg, una placa de II. Com la corda és prou llarga i la via va prou recte (i, sobretot sobretot, com que no ha vist una magnífica reunió composta de 2 parabolts enormes pintats de verd...) empalma els 2 primers llargs.


A l'agulla de davant nostre (el Gorro Frigi) hi ha el David i l'Enrique, que escalen una via... els anirem veient i saludant al llarg de tota l'ascensió.

Arribem tots els 3 a la segona reunió i com la cosa es complica fem un canvi: ara seré jo qui tiri de primer.

La cordada Marc-Lola avança a bon ritme per la 98 octans, no sense patir una mica en el pas de 6a (des d'on soc jo això té pinta de picar bastant!!)

La cosa va bé, fins ara això ha sigut un IV montserratí.

A partir d'aqui és on es complica, amb passos de fins a V+. No teniem molt clar per on va la via, doncs ens limiten a seguir la linia de parabolts verds. A la ressenya hi ha 2 vies que es creuen (Mingo Arenes i Ignasi Jorba). Fins ara les dues vies han seguit una placa de característiques comunes, i com que la Ignasi Jorba sembla a partir d'ara la més dificil (i per tant millor equipada) tirarem per aqui...

El David i l'Enrique ja han arribat al cim,

Ens anem saludant i ens fem fotos... (foto de nosaltres al 4t llarg, des del Gorro Frigi)

L'arribada a la quarta reunió és un passet de flanqueig una mica delicat,

després d'haver superat uns metres de V+.

Ja som els 3 a la reunió, i jo començo el camí cap al cim.

Tot just hi arribo em trobo el Marc i la Lola a punt de rapelar.

La vista impressiona, i les fotos que ens fan els nostres "veïns" també!!!
-A veure si em trobeu (vinga, que no és tant dificil com trobar en Wally)

Finalment arribem els 3 al cim. Foto de rigor, mengem l'entrepà i aviat anirem cap avall.

Paralelament, a l'agulla del costat (la Magdalena inferior) la cordada Montse-Laura acaba de finalitzar la via Bi Potens, i ja se les veu al cim (de vermell i de groc), esperant la cordada Ivan-Núria-Núria, que pugen per la Walt Disney.


Nosaltres recollim trastos i rapelem, i ens dirigim a l'agulla veïna, on esperem que rapelin els nostres amics. Un cop tots junts baixem fins la base de les agulles (on trobem el David i l'Enrique), i d'allà baixem al monestir, doncs ja no queda gaire temps per a fer res (voliem anar a fer alguna via d'esportiva).
Un cop arribats a la "civilització" prenem contacte amb els turistes, que tenen la gentilesa de fer-nos aquesta bonica foto de grup.

I ja al Monestir gaudim d'un dels serveis que aquest ens ofereix: o acàs heu trobat mai un caixer automàtic en el camí de peu de via al cotxe???
Doncs fem una cerveseta còmodament i anem cap al refugi, on reposarem les forces i farem una mica de gresca (encara no entenc com no ens van fer fora... quants acudits!!!)

Escalada realitzada per Xavi Gallach, Lluïsa Pugés i Olga M. Belzunce.