20.9.09

Normal al Cavall Bernat

Cavall Bernat, via normal. Montserrat.
70m, V+. Equipament: parabolts, megaestaques "Álvarez".
Material: friends mitjans opcionals.

Doncs després d'una pausa durant gairebé tot el més d'Agost, en la qual he escalat més aviat poquet, i per a celebrar que ja torno a disposar els caps de setmana lliures, quedo amb la Berta per anar a fer alguna cosa de les que fem habitualment. La proposta era al Cadí, però la meteo ens fa desistir. Com a alternativa hem pensat els Ports de Beseit, però com això queda molt lluny i hem de sortir dissabte a la tarda, acabem venint a Montserrat, a fer alguna cosa per la cara N.


Dissabte al vespre ens arribem al refugi de Sta. Cecilia, on pretenem fer ús del racó lliure per a sopar. La senyora que hi ha, "molt amablement" ens posa tots els impediments per a evitar que fem ús del refugi. Sembla que li fem nosa, inclús ens cobra per a fer-ne ús!!! Com que el refu és de tots i no seu, i gràcies a la nostra obstinació, ens quedem a cuinar i a mirar el llibre de piades i les ressenyes. Dormirem al pàrquing, a la furgo de la Berta.
Diumenge ens llevem d'hora. La via proposada és la GAM de Diables, però sembla que haurà d'esperar una mica, perquè un cop ficats veiem que cap dels 2 està prou fort com per afrontar-la. Qui sap si a final de temporada??? La guardem al calaix!
Així que, per aprofitar el dia, anem a provar la normal del cavall, una via que jo mai m'havia prés seriosament, però que sembla més dificil del que es veu a primera vista.


Pugem la canal del cavall, que ens costa una suada, i aviat ens plantem a peu de paret. Arriben 2 cordades més, però al final estarem sols: una tira cap avall al veure tanta gent, l'altra tirarà per la GAM quan s'entera que no és gaire dificil.

La Berta ja hi ha pujat, però li queda per fer de primer el llarg del diedre, així que li cedeixo i començo jo pel flanqueig. Un llarg de... que? 5 metres?? Mireu, ja sóc a la reunió!

Arriba la Berta i aviat enfila cap amunt. Li ofereixo els friends, que rebutja dient que no cal. Se'n penedirà una estona després...

Sort que està equipada amb les megaestaques "Álvarez", que es veu que son més impressionants d'aprop que de lluny. Tot i ser un llarg de V i tot i ser la "normal", déu n'hi do amb el diedre, està costant!!

Sí que impressionen, si... Mireu com de petit es veu el mosquetó!!! El paio que les va clavar deu estar d'un catxes que déu fer por!!!

Ja som a uns metres del cim...
Ja som al cim, hehe...
Aqui gaudim de la panoràmica i ens fem les típiques fotos que es deu fer tothom. Mengem els entrepans que duem i cap avall, com no hem fet cap via espectacular (el proper cop ho intentarem) tampoc no val la pena flipar tant...

Agafem canal avall, i després d'uns trams de corda fixa (al revés) ja ens trobem un altre cop al camí, on fem un petit descans, doncs tot i que ja no som a l'estiu encara passem calor, i més anant tant carregats!!

La Berta s'ho pren amb més filosofia, i no sembla que estigui gaire cansada... però la veritat és que els dos desitgem arribar aviat al cotxe per a descarregar i anar a fer una cerveseta!!!
A més, aquesta haurà d'esperar, ja que ens truquen uns amics que han anat a escalar a Vilanova i ens proposen compartir taula a Bcn...


Escalada realitzada per Xavi Gallach i Berta López.

1 comentari:

  1. Eeiii, i la Berta també la tinc vista de Geo!!! Companya de l'Ari, oi?
    jajaja, el món és molt petit... efectivament Xavi, jo també sóc geòloga. I també vaig ser pringui becària... L'Ari ja sap de què parlo em sembla...

    Escolta, i referent a la via... Jo la volia fer, perquè penso que pel grau que tinc és l'únics amb la que em puc atrevir.... però em diuen que no val gaire i que és per on baixa la gent que puja al Cavall... Pel que he llegit, potser si que s'hauria de tenir en compte la vieta no??

    Quina gràcia tot plegat! jejeje

    ResponElimina