13.7.09

Roca Narieda: Esperó Xelo-Bam

Esperó Xelo-Bam. Roca Narieda, Alt Urgell.
470m, V+/A1e (7a). Equipament: parabolts.
Material: 15 cintes, bagues i joc de friends.

Vist el fracàs de la setmana passada, i aprofitant que el temps sembla ara favorable, el Marc i jo hem decidit tornar a provar sort.

Diumenge quan plego de la feina surto disparat cap a Coll de Nargó, on estan acampats els meus amics (Marc, Mélodie i els seus 2 germans petits). La sorpresa vé al trobar tota una troupe d'escaladors francesos, amics d'aquests, de manera que aqui som uns quants.

La majoria d'ells fa escalada esportiva, però tot i així un d'ells, en Martin, se'ns unirà a la cordada, sembla ser que és l'únic escalador alpinista que hi ha.

Cordada internacional: un català, un andorrà i un francès!!!

Dilluns sortim d'hora cap a Fígols, i en un passeig ens situem a peu de via, no sense abans admirar la forma de l'esperó, que ens mostra el més que evindent recorregut de la Xelo-Bam.

Hem decidit repartir-nos els llargs de 4 en 4, de manera que els escalarem seguits, així només caldrà fer 2 canvis i economitzarem temps. Els 4 primers llargs els farà el Marc.

Sense pressa però sense pausa va enfilant un llarg rera l'altre, amb l'única novetat del sol, que en aquest primer tram ens toca de reull i ja ens fa suar. Ens afanyem per tal d'arribar a la segona part de l'Esperó, on de ben segur aviat hi tocarà l'ombra.

A la sortida de la segona reunió fem el que la ressenya cita explícitament que no hem de fer: sortir per l'esquerra, molt més fàcil a primera vista, en comptes de per la dreta, dret, dificil i exposat, també a primera vista.
El resultat és una encigalada per unes feixes herboses, amb roca mediocre i de dificil protecció. El Marc sua una mica per a arribar a la reunió, i nosaltres també déu n'hi do!!! Així que ja ho sabeu: per la dreta!!!


Ara comença el torn del Martin, a qui li toquen 2 llargs bastant verticals intercalats amb algun trosset de grimpada.
Poc a poc anem guanyant altitud, i les vistes comencen a ser impressionants. La vall de Cabó es comença a deixar veure cada cop millor. Quin plaer!!


I així arribem a la feixa, un passeig on ni tant sols cal protegir-se (no arriba a III).
A partir d'aqui comença la segona part, amb 6 llargs més.

Fem un diedre bastant emocionant, a protegir amb friends, de manera que el Martin s'ho passa bastant bé, i el Marc i jo ens ho mirem mig amb cara d'enveja, mig caient-nos la baba, doncs a continuació ens hi posarem nosaltres...

A mi em sembla un dels passos més bonics de la via, d'aquells on has de demostrar l'experiència per a trobar unes posicions que et permetin estar còmode sense comprometre l'estabilitat. La fisura és bastant segura, i sortim del pas empotrant els dits alhora que bloquejem les cames posant els peus contra les parets, doncs no hi ha gaire preses de peus.

I així arribem al vuitè llarg. Canviem de cordes (aqui em toca a mi).
El llarg és un bonic desplom que es fa en artificial. Jo estic emocionat perquè per fi, des de fa 3 mesos, aniré de primer. Agafo els estreps, el fifi i em carrego de cintes exprés.
I començo a pujar, primer en lliure i després a cop de pedal.

Una bona estona després estic al mig del desplom, gaudint com un nen amb sabates noves (de debó fa tanta il.lusió als nens tenir sabates noves?? Jo preferia un còmic del Mortadelo...).

Uns passets més, economitzant cintes (se m'acaven) ja surto del desplom. La sortida és en V+, però hi ha molt bona presa: enmig d'una placa d'adherència que posaria els pèls de punta al més agosarat (sortint d'un desplom d'artifo i ara sense parabolts cada metre i mig) trobem uns forats allargats que ens permeten posar la ma còmodament i tibar a plaer.
Els meus amics, que son més xulos que jo, no duen estreps. Per tant intenten fer el llarg en lliure (un 7è!!!). Bé, la veritat és que gairebé ho aconsegueixen, a no ser per la gran quantitat de cintes que han de treure al passar (cada 1,5m) i que els alenteix el pas, i perquè mentre jo feia el llarg en artifo s'han refredat esperant a la reunió. Tot i així he flipat veient-los pujar!!!

El següent llarg no presenta gaires dificultats, un diedre de IV-V on podem posar alguna coseta, com a mi m'agrada.

Arribats aqui ja veiem el final de la via, només ens queden un parell de llargs de IV i III i ja serem fora.

Però com bon alpinista, decideixo complicar-me una miqueta la vida, i quan a la meitat de l'11è llarg trobo un petit diedre com alternativa als grans blocs per on transcorre la via no m'ho penso dues vegades i m'hi poso. Es tracta de ser precís amb els dits per a col.locar-los dins la petita fisura. Per a protegir-me utilitzo els Camalots més petits, que amb prou feines aconsegueixo que entrin. Però com acaven entrant, doncs jo continuo pujant per aqui. Si la cosa es compliqués només cal flanquejar una mica a l'esquerra i sortir del pas.

El darrer llarg és un passeig de tràmit, poc assegurat però gens complicat.
Aviat arribem dalt de la roca, amb tot el sol que ens toca de ple (ara sí que fa calor). Fem una foto de final de via ràpidament, un cop sortits del bosquet que hi hà, i aviat posem la directa per tal de baixar com més aviat millor al cotxe.
Anem a Coll de Nargó, fem un super-refresc (una gerra de clara per a cadascú de nosaltres), mengem una miqueta, i decidim anar a les basses, a veure si la resta de companys està per allà.
Mmmmh... massa tard, ja no hi son, i tampoc estan escalant. Bé, ja els trobarem quan arribem a Enveitg.

Abans, però, gaudim una mica d'aquesta aigua tant fresca que baixa pel riu, i així ens traiem la calor que duem a sobre!!

video

Hi ha fins i tot a qui li ha sobrat una mica d'energia i la inverteix d'aquesta manera, exhibint-se davanat unes noies molt guapes que hi ha en remull, i que intenten fer el mateix un cop i un altre!!!

Escalada realitzada per Xavi Gallach, Marc Flammand i Martin Bonis.

3 comentaris:

  1. Felicitats per aquesta fantàstica escalada! Caram amb la continucació de la reentré..I fins i tot improvitzant i obrint una sortida en diedre!
    Molt ben contada la via, sembla guapa!
    I m'apunto el tema d'anar cap a la dreta..

    Les basses són a prop de Coll de N'argó?

    ResponElimina
  2. Doncs si! Déu n'hi do amb la rentrée, però com va dir Mr Güllich "el múscul més important per a escalar és el cervell", i és allà on es troba la motivació, hehe...
    Les basses es troben per allà, si, però internet no és el millor lloc per a explicar com s'hi va (és un lloc tranquil que ha de seguir tranquil), però res impedeix dur-hi els amics i els companys de cordada, així que algun dia podem coincidir per allà...

    ResponElimina
  3. Felicitats!!! No pares!!! ánims i a continuar així!!

    ResponElimina