29.5.09

Aprenent a caminar



Doncs així em veig jo, aprenent a caminar de nou...

Després d'un més sense poder moure'm autònomament, he passat a la fase 2: ja no vaig amb dues crosses, sino amb una (ja és un gran avanç), i he començat les sessions de recuperació.
De moment vaig fent bondat, perquè molts ocellets m'han dit que una lesió al genoll és fotuda, i que un abús prematur pot traduïr-se en una lesió perpètua, que duri i duri i no hi hagi manera de curar-la... Doncs bé, això no vull que em passi!
I per tal d'aconseguir-ho disposo d'una arma secreta, que no és gran cosa però no està a l'abast de tothom (hehe): treballo tots els caps de setmana fins Setembre!!! Toma ya!!!
Ah, què esperàveu? Un sistema supersofisticat de guarició infal.lible?? Doncs no, jo posseeixo un tècnica molt més fiable: si no puc escalar els caps de setmana, no hi ha perill que comenci a fer el cabra abans d'hora.
De moment intentaré esforçar-me durant la fase 2 per a poder passar en condicions a la fase 3 (caminar sense crosses i començar a fer exercici moderat), i d'allà saltar a la fase 4 (tornar a estar en condicions per a poder escalar i fer el ruc i altres aficions saperes per la muntanya. Això no ho podré fer en cap de setmana però res no em priva de fer-ho entre setmana, hehe).
Doncs això és tot. Més us val desitjar que ho aconsegueixi tal com ho tinc previst... així no haureu de patir la meva manca d'inspiració (que dona lloc a entrades al blog tant poc substancioses com aquesta).

Saps?