20.3.09

Canal de l'Ordiguer. Cadí.

Canal de l'Ordiguer. Cadí.
400m, 45º.
Material: el típic d'hivern.

Doncs aprofitant un divendres sense pràctiques, he proposat al meu amic Xavi si vol venir a pujar el Cadí, i així provar el que és una sortida hivernal de debó.
La proposta amaga un objectiu ben clar per a mi, encara que soni a utòpic: recuperar les ulleres perdudes el Diumenge anterior. L'excursió serà, doncs, una d'aquelles exploracions (dignes dels geògrafs històrics) on un equip va a la cerca d'algun tresor perdut (com la càmara de fotos del Mallory a l'Everest)...
El Pol, que s'ha quedat despenjat d'una excursió al Pedraforca, se'ns ajunta a darrera hora.
Sortim el Dijous a la nit, havent sopat, i arribem a Estana a mitjanit. Dormim al paller i ens despertem Divendres a les 6:00h.

El Sol ja ha sortit i el dia es presenta ben maco, esperem que sigui veritat i no patim el vent gelat típic de les canals...

Avancem pel camí de Prat de Cadí, on comprovo el desgel que ha tingut lloc durant la setmana. Sembla que aviat quedarà poca neu, però comfiem en les grans reserves que, racionalment, sabem que hi ha al Cadí.
La temperatura, però, ja és primaveral, i aviat ens parem a treure'ns roba.

Ja som a Prat de Cadí. Fem una paradeta per a posar-nos els grampons, picar alguna galeta i reconèixer la paret N, que impressiona als meus companys al ser el primer cop que la pujaran.
La meva idea és pujar una canal fàcil i ràpida, tant per a assegurar-me que el Xavi i el Pol no patiran, com per a tenir temps de buscar les ulleres un cop a dalt. La proposta és la Canal de Cristall.

Comencem l'aproximació i tant aviat ens trobem al peu de la Roca de l'Ordiguer parem per a reposar forces i abrigar-nos, doncs ara entrarem en zona d'ombra... Veiem una cordada que puja laboriosament per la canal de l'Ordiguer.

Els meus amics, que s'havien impressionat amb la visió de les canals, ara no ho semblen tant, i això que no ens trobem sota la Canal del Cristall, sinó just sota la de l'Ordiguer. El fet que el bloc encaixat estigui totalment cobert de neu fa que l'ascensió per aquesta no es vegi tant dificil.
Aprofito aquest comentari mentre comencem a pujar, i és així com les meves passes es dirigeixen inexorablement cap a aquesta darrera...
Ells ho accepten de bon gust, un cop han vist que una canal al Cadí no és cap Nord de l'Eiger ni cap cosa per l'estil.

Un cop refrescades les diferents tècniques de piolet i grampons, inclòs una mica d'autodetenció, anem pujant per la canal.
Poc a poc, però sense encantar-nos massa, ja que unes pedres molt dolentes es decideixen a practicar la caiguda lliure mentre nosaltres estem fent turisme per allà...

Aviat arribarem a la bifurcació, i després de comprovar que la neu a la sortida de l'esquerra no només està ben consolidada, sinó que hi ha una bona traça oberta, ens decidim a sortir per aquesta.

Unes darreres passes, amb sortida de 60º inclosa i una mica de vent típic del Cadí, i ja som a la carena.

Ja ens toca el Sol i ara divisem tota la serra amb claredat, doncs el dia és molt clar i ens regala unes bones vistes. També veiem bona part del Pirineu, i fins i tot Montserrat.

La tasca és acostar-se tant ràpid com puguem al Pic del Migdia, on hi ha unes probabilitats de trobar les meves ulleres. Si allà no hi son, hauré de destrepar fins el coll de sortida de la canal de l'Àliga (allà on s'ajunta amb la sortida de la d'Estana) i provar sort al lloc on vam reposar.

Arribo al cim, i inmediatament (mentre arriben els meus companys) em poso a buscar les ulleres, que, miraculosament, ¡¡estan al terra, al costat de la creu!! Que content que em poso, i el Xavi arriba just en el moment en que estic pegant salts d'alegria!!! El Pol no s'ho acaba de creure. No m'extranya, tothom a qui li he explicat creu que és com trobar una agulla en un paller!!
Guardo les ulleres dins la funda, i aquesta dins la motxilla, com un tresor preuadíssim.
Fem algunes fotos, dinem, bevem, i marxem, que el dia va avançant i tampoc no volem arribar molt tard.

Ara toca baixar, i per això ens dirigim a la Canal de Cristall. Al principi la baixada espanta els meus companys, però ben aviat veuen que és més impressionant que dificil. Això sí, cal estar ben atents perquè una caiguda podria ser molt perillosa... Per sort la neu no està pastosa, i podem clavar bé els grampons.

Un parell d'horetes més tard (el Pol es para constantment a fer fotos) ja som a Estana. Anem al Bar a posar la piada, a dir que ja hem trobat les ulleres (al.lucinen), i jo em regalo un plat de xai a la brasa, amb les seves patatetes fregides i tot, i una gerra de clara ben fresqueta.
Un cop ja tenim el ventre ben a gust, ens despedim de la N del Cadí i anem baixant cap a Barcelona, que la tarda ja comença a avançar...

Ascensió realitzada per Xavi Gallach, Xavi Bach i Pol Martínez.
Fotografies realitzades i cedides gentilment per Pol Martínez.

1 comentari:

  1. Brutal hivernal... de les més series que he fet mai!! Cullons quin nivell hi havia... que consti que em quedava al darrere per prendre fotos i que carregava més pes que la resta d'expedicionaris i un gran piolet inutilitzable (Xavi els de Balmat m'han tornat els calers jeje). Saludus i la pròxima aneu amb més calma!!
    POL

    ResponElimina