15.3.09

Canal de l'Àliga. Cadí.

Canal de l'Àliga. Cadí.
400m, MD, 65/85º. Equipament: 3 claus, 2 Rs.
Material: específic pel gel, claus, algun friend petit.

Doncs després de la rajada general a conseqüència de l'alt risc d'allaus (4) a Aspe, i gràcies a una complicada maniobra improvitzada dissabte al migdia per no quedar-se sense activitat hivernal, decidim anar al Cadí, on un ocellet ens ha informat que les condicions son perfectes a la Canal de l'Àliga: tots els ressalts de mixte estan coberts de gel.
El Marc, l'Edi i jo agafem els trastos i pugem a Estana, sopem i anem a dormir al paller.

A les 4:00h del Diumenge sona el despertador. Ens vestim i esmorzem ràpid, i comencem a caminar. Son les 5:20h quan deixem el pàrquing en direcció a Prat de Cadí.
Primer inconvenient: m'he oblidat la corda al cotxe, o sigui que només tenim una corda de 9mm... Ens replantegem la situació, l'Edi ens proposa dividir-nos: ell farà una altra canal més assequible (diu que de fet venia a estirar les cames, i que ja ha fet la canal de l'Àliga) i el Marc i jo continuarem amb el pla previst.

Al cap d'una estona arribem, no sense poc esforç, a peu de canal. Aviat ens posem a la feina: ens equipem i comencem a escalar. El primer pas el comença el Marc: és un ressalt de gel d'uns 5 o 6 metres, on no cal posar res. Un cop superat, això si, hi ha una reunió.

Arribo a la reunió i fem el relleu: ara sóc jo qui tira. Anem en ensemble per la pala fins passar la bifurcació, i arribar a l'entrada del segon ressalt, que ara està cobert de gel i amb molt bona pinta. Muntem una reunió amb un clau i un piolet, i començo a escalar.

El ressalt te uns 10m de neu dura i gel, protegits per 3 claus i 1 cordino col.locats a la roca que trobem els anys que no neva tant.

La sortida és bastant tècnica, amb un pas ben vertical on he de pujar peus a tope mentre m'agafo a la roca de la paret esquerra amb una ma i clavo el piolet a la dreta amb l'altre.
Un cop superat el pas munto una reunió a la paret esquerra de la canal amb un piolet i un clau (he intentat posar un friend, però quasi provoca el trencament d'una llastra i prefereixo no temptar la sort).

En aquest punt, un cop el Marc ha arribat a la R, continuem en ensemble perseguits per 4 francesos que ens adelanten sense pensar-s'ho, regalant-nos tot un seguit de pedretes i trossets de gel que van arrencant a mida que avancen per la canal a pas de bulldozer...


Arribem al segon ressalt de gel, que supera el Marc sense dificultats remarcables. A la dreta de la sortida hi troba una reunió.

Ens dona la sensació d'estar a la sortida de la canal, però encara ens queda avançar fins al collet i pujar el darrer tram, rocós.


Tornem a avançar en ensemble fins arribar al collet, on hi ha un tros de pedra sense neu. Aprofitem per a esmorzar sense mullar-nos el cul, i de pas discutim una miqueta sobre la Teoria de la Relativitat. Grans qüestions que sorgeixen a la muntanya...

Ens posem en marxa i ens encarem a un flanqueig per neu, intentant sortejar el màxim de roca com ens sigui possible. El resultat és una pala de neu pasta (a aquestes hores ja fa caloreta) que ens ho posa molt dificil per avançar, amb l'inconvenient de tenir un bon pati als nostres peus: ja hem vist com lliscava un bon tros de neu que hem fet caure amb la bota al passar-hi...

I la pala ens du directes al cim de Costa Cabirolera (2.604m), alguna cosa havia de tenir de bona!
Fem les fotos, diem "què maco" és tot (es veu el més enllà) i comencem el descens, que farem per la Canal del Cristall.
Quan arribem al collet on s'agafa la canal hi ha un extens grup de francesos menjant i relaxant-se al Sol, semblen esperar el moment més adient per a llençar-se canal avall.

Horror!!!! A mitja canal he descobert que he perdut les ulleres!!! Sens dubte, en alguna de les parades (al cim o al collet de sortida de la canal). En qualsevol cas és massa tard per a fer marxa enrera, o sigui que continuem la baixada, jo maleïnt aquest "accident".
Poc després arribarem a Prat de Cadí (després d'enfonsar-nos unes quantes vegades gràcies a aquesta neu tant tova, típica de la primavera), i en un tres i no res arribem a Estana, on l'Edi ja ha arribat, encara que no el veiem: està escoltant els diferents xiuxiueigs que fan els ocells que hi ha als voltants.
Recollim els trastos i anem al bar a recuperar "forces", i poc després iniciem el retorn de Barcelona, jo una mica trist per haver perdut les ulleres...

(però aquesta història no acaba aqui, aviat continuarà...)


Ascensió realitzada per Xavi Gallach i Marc Fonoll, i seguida d'aprop per Edi.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada